14 de novembre 2007

com portar un blog



La foto és per fer bonic.
En Mon, em va passar la patata calenta altrament dita meme, de com portar un blog.
Ara mateix he de dir honestament que no en tinc ni idea.
Perquè fa dies que tinc ganes de respirar aires nous.
Perquè fa dies que em sembla que anem voltant sempre allà mateix.
Perquè fa dies que jo mateixa vaig dir "no cansar", i si jo em sento cansada de fer el recorregut de queixes diàries, pots comptar com en deuen estar els pobres sacrificats que venen a llegir.
Perquè si et poses en qüestions que es veuen des de diversos punts de vista molt molt enfrontats, sense adonar-te de com, et vas escalfant, escalfant i malament rai.
Perquè jo no sóc especialista en res i quan sorgeixen temes que m'apassionen, o em toquen la fibra sensible, no sé callar, però tampoc sé prou per arribar al fons de res.
Perquè jo porto el blog a imatge i semblança de la meva vida, a cops i batzegades i sempre arribant tard.
Per tot això, i més que em callo, jo porto el blog com puc, em surt, i em sento el dia en qüestió.
Avui, a classe, parlant de realitat i fantasia, fent un petit debat, al final hem demanat per les preferències de cadascú.
Un nen ha dit "Jo prefereixo la realitat, perquè si tinc un somni, i per exemple sommio que tinc set, agafo un got d'aigua, em desperto i l'aigua no hi és, tinc un disgust"
Un altre "La realitat, perquè al món real hi ha cures i medecines i puc estar amb la meva família, i la fantasia perquè puc volar en un núvol, però a la realitat no"
Un altre "La realitat, perquè hi ha normes, i saps que no t'has de barallar, i no ens fem mal i en canvi en els somnis, de vegades hi ha morts i guerres i no hi ha normes per arreglar-ho"
En fi, la gran majoria preferien un món imaginari i fantàstic, on evidentment tenien tot el que desitjaven per ells i pel món en general. Però aquest tres toquen de peus a terra, eh? Tan petits i ja saben que la vida és dura.
.
.
MÉS CANYA AL DEBAT
Monarquía, democracia y negocios sucios

Sorprende que nuestro monarca se sienta ofendido y se marche de la Cumbre Iberoamericana porque un presidente democráticamente electo como es Daniel Ortega, criticara el papel de la transnacional española Unión Fenosa en Nicaragua.
Me sorprende que esta empresa se merezca la protección del Rey y del Presidente del Gobierno español. Y Ustedes se preguntarán ¿por qué te sorprende?¿Saben que en octubre de este año Unión Fenosa ha sido juzgada por el Tribunal Permanente de los Pueblos en Managua, que la ha acusado de "contribuir al deterioro de las condiciones de vida y salud física y mental de una parte creciente de la población nicaragüense y guatemalteca, específicamente del derecho humano a un nivel de vida adecuado, contribuyendo además a mantener los niveles de pobreza"?
¿Saben que con aproximadamente 600.000 usuarios en Nicaragua, la empresa recibe unas 54.000 reclamaciones anuales? ¿Saben que ha sido multada infinidad de veces por el Instituto Nicaragüense de la Energía (INE) y no ha pagado jamás una sanción?
¿Saben que en Nicaragua desde que llegaron han despedido a más de 400 trabajadores y que en algunas de las empresas que subcontratan para dar sus servicios los trabajadores no tienen contrato?
¿Más prácticas irresponsables? En Nicaragua es normal que cada no mucho tiempo, los diarios se hagan eco de la muerte de otra persona electrocutada o la quema de una vivienda o negocio porque Unión Fenosa, no cumple con la mínima inversión necesaria para el mantenimiento de la red de distribución. ¿La solución de la empresa? Dinero y silencio.
Ahora bien, si queremos una verdad oficial, no tenemos más que ir a la página web de la empresa y ver que en 2007 el beneficio ha aumentado un 39,8% o que para el año 2008, mostrando su clara política de "responsabilidad social", el día solidario de la empresa será para Nicaragua. O ver a nuestro monarca y al presidente del gobierno español cerrar filas para defender con contundencia los intereses de nuestras transnacionales. ¿Nuestras? Mías no, gracias.
Quizás sería mejor exigirles que se pongan al servicio de los ciudadanos y ciudadanas del mundo, no apliquen una doble moral y hagan respetar a las empresas españolas fuera del Estado español los derechos humanos y el medio ambiente igual que hacen aquí.Por cierto, todo esto se lo explico, porque he estado allí.
Jesús Carrión Rabasco
Observatorio de la Deuda en la Globalización
Rebelión

4 comentaris:

rosa ha dit...

ostres gràcies pe la informació,per`era d'esperar,ens tenen tan enganyats..

Anònim ha dit...

Doncs si vols que et digui el que penso... penso que és desolador aquest món que vivim.
I crec que per això sempre necessitem una mica de fantasia... Trobar la mesura justa com aquests nens sense deixar mai de tocar de peus a terra.

tia cookie's ha dit...

Jo m'estimo la realitat perquè és el bressol de la meva fantasia i perquè és el lloc on amb retrobo amb els meus.

Mon ha dit...

gracies bona feina....