Del més senzill al més enrevessat.
Del més figuratiu al més suggerent.
Formes i volums en paper.
Tot plegat, amb l'art amaguem una mica les misèries que avui havia estat temptada de penjar.
Però no vull.
Hi ha moments, en els que m'estimo més tancar els ulls i viure un somni.
Encara que no ho sé fer gaire estona.
Precioses formes que recorden màgiques figures, filigranes antigues, retalls de màgia.
Entretenir-se en una feina que només et demana paciència infinita i fixar l'atenció en allò que tens davant dels ulls. Com la vida mateixa,
I esbocinar el paper quan criden desgràcies que tu, que encara hi ets, no pots deixar d'escoltar. Denà serà un altre dia.
Em quedo amb la pluja, amb el cel prenyat de núvols grisos i blancs, degoteig d'esperança.
8 comentaris:
Realment és molt xulo. M'agadaria saber fer-ho. Per cert el post de sota aquest és molt i molt divertit. Ens llegim.
no cal tancar els ulls a res, simplement deixar una mica d'espai per a tot i, sobretot, per la bellesa.
Jo no diria petit.
♥ Me encantan ♥ Belleza pura con algo tan sencillo como el papel. Besos, Zel
Uooo que txulo queda :)
Precioso,siempre he admirado a quien es hábil con sus manos ,mi madre es un genio con el ganchillo y el punto.Ese tipo de habilidades manuales o creativas son las que siempre he ansiado heredar .Cuando observo cada día a nuestro perro y a nuestra gata me pregunto por qué el ser humano no trae en su código genético conductas aprendidas adecuadas socialmente,sería estupendo.Nos evitaríamos la fatiga de repetir una y otra vez las mismas cosas de siempre. Un abrazo y no te enfades tanto con los del Barça,deberían bajar una temporada del pedestal los GRANDES y que subieran los más modestos.¡es broma! me pongo en tu lugar y sé que ha sido un año de continuas frustraciones.¡ Ánimo!
Preciosidades como estas demuestran la enorme paciencia y creatividad que habita en el ser humano, a pesar de los tiempos que corren. Ha sido una delicia ver esos trabajos, Zel...
Un beso.
P.S. Te confieso que he bajado hasta aquí para comentar, porque no he sabido entender bien el último texto que has editado. Pero lo intento, créeme. Y lo seguiré haciendo.
Otro beso. Perdó, vull dir un bon petó!
Uala...
Quina passada!!!
Quina meravella...
Llástima que jo no soc gaire manyosa...
;-)
Publica un comentari a l'entrada