20 de juliol 2008

molt honorable senyor president

Es veritablement un exercici d’estudi social llegir els comentaris que es deixen als articles de la premsa virtual. Consti que en el que escriuré no hi ha una declaració d’ideari polític, més aviat una declaració de desqualificació (opinar és lliure i de franc) cap a d’altres personatges. De vegades, un ha d’escriure amb el cap més que amb el cor. Avui és un dia d’aquests. Avui, és un post que no agradarà. Però encara crec en algunes coses que em semblen fonamentals.

Diari Avui. Article de la resposta del sr. Montilla al sr Puig. En l’apartat de participació via electrònica, podeu llegir la fúria “catalanista” d’un piló de persones anònimes o no, a més de respostes més assenyades i/o tolerants, amb unes quantes de forasenyades. El to, sovint despectiu i insultant entre els qui es comenten i cap a persones que no tenen res a veure amb el tema.

El més curiós, és que tota aquesta gent que llegeix (sembla ser) els diaris, i està, (sembla ser), al dia de tots els afers polítics, quan és l’hora d’actuar, de sortir al carrer, de promoure accions de defensa de la llengua, del país o senzillament de la solidaritat i democràcia, no crec que siguin enlloc. Ho dic pel fet que hauríem de ser independents ja fa temps, si ens refiem de les grans proclames que fan. Ho dic, perquè a l’hora de criticar una cosa com l’estil oral del senyor president Montilla, semblen una colla de corbs aferrisats, directe al coll. Poc que fan cas de la facilitat amb la que moltíssima gent a casa nostra parlen habitualment en castellà sense ser de pares castellanoparlants, sembla que això no compta si es tracta d’assistir a una presentació artística, a un “vernissage”, i es poden fer servir, com ara he fet jo, tot de mots manllevats al francès o a l’anglès. Una altra? Abans, parlaven del Molt Honorable President de la Generalitat, senyor Jordi Pujol. Es veu que ell es mereixia tots els tractes de respecte dignes d’un càrrec. El sr José Montilla, no se’ls mereix? Podem no estar d'acord amb la seva política, amb els seus ideals, però no es pot permetre de malparlar d'algú per com vocalitza, o quant lèxic té en una llengua que per ell no és la materna.

Si tots aquests buscabregues, que normalment també són anònims, anessin a votar, formessin part d’algun moviment reivindicatiu, actuessin, segur que es notaria. Segur, perquè la quantitat de persones i comentaris, si sumem tota la premsa virtual i tots els articles que permeten intervenir, ens genera una corba de població implicada/ interessada/ motivada...important. I on són quan és l’hora de promoure moviments populars per reclamar autogovern de ple, independència, autodeterminació? Per desacreditar tot s’hi val i tothom en sap. Per construir, la cosa es complica.

Curiosament, és també força penós constatar llegint, que s’ha perdut absolutament el respecte i les formes adients al moment de parlar, opinar, dirigire-se als altres, directament o indirecta. Amb això, poc que si posen, (home, sempre tenim l’excusa de la llengua de carrer...) No se’m fa estrany que els nois i noies, nens i nenes, no tinguin ni la més mínima idea de què vol dir mostrar un to respectuós, a més d’unes paraules mesurades, i que sàpiguen com adreçar-se a la gent. Ho dic perquè és un altre tema que ens omple sovint la boca, i molt, de “com són els nois i noies avui dia” Gran proclama. Si la gent que dirigeix o vol dirigir la societat, si els qui tenen càrrecs i ocupen un seient de diputat,(aquests que deuen haver estudiat molt, però molt i molt, que tots tenen moltes carreres) són tan grollers, tan absolutament maleducats, tan imperdonablement irrespectuosos, com esperem que parlin al seu pare, mare, mestre/a, professor/a, a qui troba pel carrer, a la gent gran, als companys, a una altra persona que no percebi com un igual?


S’ha de poder dir tot, sempre que l’argument no sigui desacreditar humanament a l’altre sense raó de pes, o certesa. I una raó de pes, no pot ser tenir una llengua materna que no sigui la nostra, quan parlem de societat plural i respecte a les altres cultures. Tal com deia avui a una persona, si jo me’n vaig a França, posem per cas, i els meus fills fan carrera política, que ningú els retregui si fan catalanades. Jo hauré vetllat per mantenir la meva llengua materna, l’hauré parlat a casa i amb els meus, i la voldré pels meus fills.

11 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Zel, el que passa és que aquesta massa anònima es difumina darrera una màscara covarda i no tenen cap pes enlloc, ni tan sols en l'estupidesa de les masses (que deia Freud).

Cada "casa" sabrà si li interessa mantenir aquesta púrria en els comentaris de casa seva.

Jo fa molt de temps que vaig decidir fer-los fora de casa, perquè no aporten res i perquè com més els segueixes el corrent, més s'envalentonen.

T'asseguro que res els cabreja més que no els facis ni esment i els esborris directament la brossa-comentari que fan.

I seguint el cas que exposaves de França, a França em sembla que no els és estrany l'accent català: que l'hi preguntin al Pere Codonyan. ;-)

Anònim ha dit...

No sé perquè dius que aquest post no agradarà. A mi m'agrada i molt!

Crec que el respecte es fonamental en tota mena de diàleg. I em sembla molt malament que hi hagi atacs personals en comptes d'arguments. Només vull dir que d'aquesta gent n'hi ha per tots costats. De faltes de respecte al Pujol n'hi havia també, (per altres raons, obviament) i a mi em molestaven unes i em molesten exactament igual les altres. I jo sempre dic, des de fa molts anys, que els diàlegs, debats, programes d'opinió, als mitjans no em semblen prou correctes per a que la gent jove aprengui a dialogar i evidenement això que dius és un nivell molt pitjor encara.

Però en Víctor té raó, com menys cas els fem millor.

Per què deu ser tant difícil el respecte?

yraya ha dit...

Zel, hemos llegado ya a un momento en que parece que todo vale, se han perdido las formas, el respeto y los valores.
Te he dejado una cosita en mi blog.
Molts petons

Una ha dit...

El señor Puig debe dominar por activa y por pasiva su lengua materna,aunque me permito ponerlo en duda,lo que sí quedó clara y patente es su mala educación.
Es cierto que hay mucha escasez de buenos modelos y no sólo en el ámbito de la lengua.
Te agradezco el post.

Striper ha dit...

Jo crec que com no veuen els problemes reals pentinen el gat.

Unknown ha dit...

Potser et deixo un comentari que té poc a veure amb aquest post tan interesant, però a vegades està be "trencar" dinàmiques.

Moltes gràcies pels teus comentaris al meu blog i per la sorpresa de trobar-me "THE WALL" quan obro el teu.

FELICITATS PER TOT PLEGAT

TONI

fgd gfg f ha dit...

Penso que després d'haver llegit el teu article, no hi ha res més volàtil que la opinió pública, que tots som com víctimes d'un cercle viciós d'informació desinformació i prejudicis.

D'aquesta manera, és senzill que ens enganyin

Assumpta ha dit...

Doncs... sincerament, el que penso és que és molt fàcil posar opinions d'aquestes anònimes als diaris. Una mateixa persona en pot posar les que li doni la gana amb diferents nicks :-)

Sobre la qüestió de fons crec que sóc de les poques persones que no se'n va assebentar fins que havien passat uns dies.
M'ho va explicar el meu sogre el divendres passat, així que no sé si serà una versió del tot exacta.

Per altre part sempre he pensat que el Senyor Montilla es podria esforçar una miqueta més en coses tan senzilles com dir "perque" i no "porque"... ara, que això s'hagi de portar al Parlament em sembla ridícul jajajaja

El que també em va explicar el meu sogre (parlant d'educació) és que havia vist un home d'uns 35-40 anys amb un nen d'uns 4 al carrer, el nen feia una rebequeria i quan el pare li va dir que parés li va respondre "tú te callas, gilipollas"... i fa pocs dies jo també en vaig veure un d'una edat similar "exigint" a crit pelat i amb un vocabulari similar un xupa xup a la mare que (evidentment) va entrar a la botiga i li va comprar i jo em vaig quedar amb una sensació de desànim.

Jo Mateixa ha dit...

Nineta, no puc amb en Puig, es superior a mi el fàstic que l'hi tinc, per tant, per mi digui el que digui s'en va a la bassa.

Cucaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, aixxxx, tic a casa de baixa, quin rotllo!!!!!

Jordi Pinyol ha dit...

No és veritat això que dius que és un post que no agradarà... Bé, potser hi haurà qui no li agradi, però pitjor per ells. Jo he trobat les teves paraules molt encertades.

El cert és que no he indagat massa en la polèmica aquesta que ha envoltat el President i la seva manera de parlar perquè considero que no és un tema al qual hagi de dedicar gaire del poc temps que tenim. És evident que m'he assabentat de la polèmica perquè per evitar-ho hauria de tancar la tele, llençar els diaris i tancar-me en una illa deserta amb els ulls i les orelles ben tapades.

Vulguis o no aquestes coses tenen la seva trascendència. Però jo sóc dels que pensen que l'important no és com parla el català el President Montilla. El que és realment important és que parli català, sigui com sigui.

Jordi Pinyol ha dit...

Que curiós... ens hem comentat de manera gairebé simultània!

;)

Ah! I sobre les propostes del regidor en qüestió no s'ha de prendre massa al peu de la lletra. Tot forma part d'una filosofia de vida anomenada juantxisme... Però aquestes actituds de vegades van bé per sortir de la monotonia en que ens tenen atrapats els polítics més convencionals.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Coordinadora_Reusenca_Independent#Juantxisme

:)

(Veuràs que aquest comentari està repetit en un dels posts de dies anteriors. Es veu que he fet girar massa la roda del ratolí i he anat a parar on no tocava, així que te'l copio aquí que és on havia d'anar realment. Deu ser que som dilluns i les neurones encara estan de cap de setmana...)