15 d’abril 2009

Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. Els guerrers de terracota

Jiang, Huang, Xiang; Fuang, Xan, Fung, Dan, Fan, Feng, Hong, Jun, Li Jian, Lee, Chang, Bo, An, Bei, Feng, Hui, Ying, Huan Yue, Lian, Na, Qi, Lien, Wan, Wei, Xiao, Xin, Yun, Zhen, Lin Yao, Qing Yuan, Qiao, Rao i tants d’altres, que no cal dir-los tots, que no acabaríem el conte, formaven un esplendoròs exèrcit. Un exèrcit disposat a tot... a tot? bé, a tot, tot, no.

Preparats per les batalles que els prometien glòria i riqueses, o mort i glòria eterna al costat de l’emperador Jade, l’emperador celestial, s’entretenien a donar llustre a les armadures, amb minuciosa i pacient gràcia. Tasca feixuga i cansada que va durar moltes hores. Al vespre, qui més qui menys, esperava que la intendència s’hagués preocupat per les menges. Però no, no hi havia res preparat, els bols buits, l’arròs per bullir.

N’eren tants, però tants, que no hi havia manera d’establir a qui tocaria fer els àpats, i tot seguit rentar els atuells. Conten que la gana els va fer espavilar, però a l’hora de la neteja, ningú estava disposat a perdre les poques hores de dormir rentant bols. I bruts van quedar.
L’endemà, ni un sol atuell estava a punt per preparar l’esmorzar. Barallant-se com micos per un plàtan, finalment van arribar a un pacte. Els primers a moure’s, a sortir de la formació, serien els encarregats de netejar la plateria. Cadascun d’ells pensava que a tossut ningú el guanyava, i restaren quiets.

Heus aquí que encara els tenim perfectament drets i formats, perfectament fossilitzats. Qualsevol es mou, davant les piles de vaixella que espera encara escampada que algú la desi...

23 comentaris:

kweilan ha dit...

Molt ocurrent, zel...ja els està bé, per això. He rigut molt!

Clidice ha dit...

hahaha ja se sap, tothom xiulant i mirant cap a una altra banda a l'hora de fregar plats :P

Ferran Porta ha dit...

Hahaha!!, em recorda a casa dels pares, quan érem nanos i la mare preguntava qui se n'ocupava, de rentar plats. No ho vaig pensar mai, però érem ben bé com els guerrers de Xian! :-)
Ben vist, Zel.

Striper ha dit...

Molt be em vaig al llit amb somriure.

jo artin au ha dit...

Si així quedessin tots, pel seu propi pes, per les seves pròpies inèrcies.

Jordi Casanovas ha dit...

molt bo! si és que per no rentar plats...

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, que bo!

Sergi ha dit...

Molt bo! Tots homes eren, no? Jo em sembla que m'hagués quedat com ells, quina mandra fregar els plats!! Bona Zel!

fanal blau ha dit...

Ben original i divertit! Un relat molt molt bo!
una abraçada, zel!

Assumpta ha dit...

Veus un una mica més baixet que hi ha cap a la dreta de la foto, que queda quasi tapat pel que té al davant... que només es veu un tros de cap i una espatlla... Sóc jo!!! :-)))

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

De la mateixa manera que l'escala la va inventar un senyor baixet que o on no hi arribava amb la ma hi va haver d'arribar-hi amb l'enginy, el rentaplats estic segur que el va inventar un marit aclaparat per la seva muller que li feia rentar els plats al menys una vegada al dia.

És clar que el progrés humà es deu en gran mesura a marits abalits i no a les seves mollers autoritàries, salvant escasses excepcions?.

Zel, aquí tens la provocació de l'etern debat sobre el masclisme servit en safata.

Petonets.

rebaixes ha dit...

I si algun es desmaiava,li tocava rentar o eren els que humanitàriament es preocupava d'auxiliar als defallits?
Quina xispa més bona has deixat escapar d'aquest foc intern que et balla i ens porta propostes a solucions... Però tossuts més que l'Anton.

Jordi ha dit...

jajajaja a moltes cases passa això!! Si les cuines parlessin! Molt ocurrent!!

nimue ha dit...

jajajjajajaja! quin fart de riure! el que fan alguns per no fregar els plats! :)

Josep B. ha dit...

Coi! I si fem el mateix amb tots els exèrcits del món?

Garbí24 ha dit...

Fare al mateix acasa a veure si els nens estan quiets una estona.............

Els del PiT ha dit...

:-D
Molt bona aquesta sortida zel!
També ho haurem de provar a casa això...
;-)

Mireia ha dit...

Jo sort en tinc del meu amic el rentaplats o sinó sovint faria com un d'aquests, però jo no tinc tanta paciència.

Anònim ha dit...

M'agrada tant la fotografia que ens facilita relats conjunts com m'agrada com ho relates, m'agraden aquests personatgets :)

Pd40 ha dit...

jajaja, molt divertit XDD

Jo Mateixa ha dit...

Jajajajaja nena...no si ho sabies però no hi han dones en aquesta formació, nomes homes...pel que veig el temps no ha variat els seus habits de NO AJUDAR a les tasques domèstiques, jajajajaja.

Petonets cuca dolça!!!!

Anònim ha dit...

jojojojo! molt divertit... i ja ho deien per aquí dalt, però això sembla ben bé tot un record de la infantesa de qualsevol! :D

Nymnia ha dit...

Ara ho entenc tot... Qui diria que la mandra també seria la precursora d'una obra tant espectacular com deuen ser aquests guerrers... Ara que quan els arqueòlegs descobreixin la pila de plats bruts (suposo que també fossilitzats) potser també es fossilitzen per decidir qui els desenterra! molt bon relat, m'ha agradat molt!