Relats Conjunts. Zahir-ud-Din Mohammad Babur (1483-1530)

Després de les evidents tensions entre uns i altres, finalment va aconseguir que tothom (o gairebé) li servés fidelitat.
L’encontre no va ser fàcil.
Si d’alguna cosa es poden vantar els orientals, és de tenir una llengua esmolada, i un saber heretat de mil pensadors.
.
L’intercanvi de paraules fou, si més no, enriquidor pels acòlits que poc pensaven en futurs possibles, inmersos en presents esplèndids.
.
-Et desitjo el doble d’allò que tu em desitges...
-Malgrat ser el meu enemic, pren-te una altra copa. -respongué Babur.
.
-Si t’asseus al camí, fes-ho enfront del que t’espera per caminar, i d’esquena a allò que ja has caminat...
-No has de menysprear un rei petit ni un corrent tranquil. -digué Babur.
.
-El clau que sobresurt, sempre rep un cop de martell...
-No provoquis una acció que no estiguis segur de poder dominar. –va concloure Babur.
.
Aquell vespre, Babur va cridar a consell els seus.
-Jo m’esperava un seguit de reclams socials i polítics, i us vaig encarregar un bon pamflet. I ara resulta que han vingut tots els amics del Víctor Pàmies! Ja podeu buscar al Google totes les seves parèmies i refranys, que ja no em queden respostes!