Sóc la primera? Mira que bé? Res saludar i tenir el petitet plaer de ser la primera d'admirar el petitet tresor que ens regales
Hola, gaudir de la feina i viure envoltada d'un paisatge com aquest, quina enveja.
quines ganes que m'han vingut de perdre'm pel bosc i olorar farigola, romaní, espígol... l'escarbat no sé jo , no m'imagino dient-li tresor meu, je je
en les petites coses hi pots trobar grans tresors!!m'agrada moltíssim el camp de roselles! preciós!
Hi ha tresors petites, és veritat, i són tresors molt grans, tan grans com els més grans. És una sort trobar-se'ls com fas tu, en moltes coses petites que ens envolten.
Uhmmmmmmmm, els petits plaers... Aquests insectes irisats es diuen insectes joia... tot un tresor!!Una abraçada
sempre els petits els millors.
es bo sapiguer caminar per la vida amb els ulls ben oberts per veure aquets tresors.hi ha a qui els arbres li tapen el boscbon dia, estimada
Querida Roser!veía el partido pensándote en todo momento, bueno creo que no es momento para decir más nadasolo te dejo mi abrazo fuerte fuerte!besosAdal
Petites coses que poden omplir una vida...
els tresors petits ens forneixen de grans records :)
Demà marxo al meu camp. Buscaré aquestes imatges teves.
I és que sovint les coses més petites són les més belles i sorprenents... Bons tresors!
Publica un comentari a l'entrada
13 comentaris:
Sóc la primera? Mira que bé? Res saludar i tenir el petitet plaer de ser la primera d'admirar el petitet tresor que ens regales
Hola, gaudir de la feina i viure envoltada d'un paisatge com aquest, quina enveja.
quines ganes que m'han vingut de perdre'm pel bosc i olorar farigola, romaní, espígol...
l'escarbat no sé jo , no m'imagino dient-li tresor meu, je je
en les petites coses hi pots trobar grans tresors!!
m'agrada moltíssim el camp de roselles! preciós!
Hi ha tresors petites, és veritat, i són tresors molt grans, tan grans com els més grans. És una sort trobar-se'ls com fas tu, en moltes coses petites que ens envolten.
Uhmmmmmmmm, els petits plaers... Aquests insectes irisats es diuen insectes joia... tot un tresor!!
Una abraçada
sempre els petits els millors.
es bo sapiguer caminar per la vida amb els ulls ben oberts per veure aquets tresors.
hi ha a qui els arbres li tapen el bosc
bon dia, estimada
Querida Roser!
veía el partido pensándote en todo momento, bueno creo que no es momento para decir más nada
solo te dejo mi abrazo fuerte fuerte!
besos
Adal
Petites coses que poden omplir una vida...
els tresors petits ens forneixen de grans records :)
Demà marxo al meu camp. Buscaré aquestes imatges teves.
I és que sovint les coses més petites són les més belles i sorprenents... Bons tresors!
Publica un comentari a l'entrada