27 d’abril 2010

moderns, tolerants i...








vaja, vaja, un institut canvia el seu reglament en una tarda, cosa que vol dir que primer és allò de fora, que allò de dins... fa feredat llegir això

vaja, vaja, quina tolerància que tenim, ja ningú recorda les nostres mantellines... i que no han caigut pel seu propi pes? tot passa, tot queda...

.

sí, home, ja sé que em direu tot allò del sotmetiment, de l'obligació, de l'opressió... estalviem tota mena de demagògies, sisplau, que curiós que no reaccionem així amb totes les flagrants animalades que es fan en aquest país, però és clar, costa tan poc buscar excuses de "feminisme" a la senzilla raó de no voler inmigrants, recordeu? heu llegit això dels romanesos, no?

ens estem transformant, anem perillosament a una mena d'uniformitat que no tolera cap sortida de camí...

.

per mi, us ho juro, la noia pot anar com vulgui i on vulgui, jo a l'escola en trobo a cada pas, i, personalment ni em molesta, ni les veig amargades, somriuen, juguen...i si es volen treure el mocador, us prometo que ho fan... ara, que es permeti que alegrement es facin trampes per apartar una nena de l'escola... i les fem nosaltres, no els suposats pares analfabets que les volen treballant a casa des dels dotze anys... hipocresia.

.

jo, infeliç de mi que em creia que teníem assumit que som en una realitat multicultural...

16 comentaris:

sargantana ha dit...

el mes greu es sentirse en posesio de la veritat..de l'unica veritat

un peto ben fort, maca

Striper ha dit...

No estic de acord aqui ningu fa trampes i permetre simbols com el mocador islamic que es un simbol de opresio es com sdi al carrer i a les escoles fesin propaganda del feixisme i nazisme , aqui no es pot permetre que imposin aquestes coses en nom de una religió com totes basades en fe no en raons que esta a la epoca medieval, també hem de permetre que no las portin a la escola per se dona, aixo si continuem aixi ja pasara , a les mesquites es predica un rebutj a la nostra societat igualitaria i democratica , malgrat tingui macançes.

Joana ha dit...

Ufff crec que es la primera vegada, sí, la primera, que no estem d'acord!
No accepto canviar les "normes" al darrer moment, aixó és una vergonya, però si accepto les normes "prèvies" que hi havia a l'altre centre.
No puc evitar veure opressió amb el mocador, i ho lamento, però soc sincera.
(Encara que discrepem penso seguir aquí!)
Petons

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Zel, jo sí que estic d'acord amb tu.
Crec que no fan cap mal a ningú portant el mocador al cap.

Ja en hi ha prou que reprimeixin a la gent d'aquesta manera.Cada cop som menys lliures. Merda de democràcia!!!!.

Garbí24 ha dit...

multicultural, però de conveniencies

mar ha dit...

també estic d'acord amb tu zel...
en comtes de donar tant de bombo i platillo a segons quines coses... més valdria que es dediquessin a veure què fan ells en favor de la igualtat...
hi ha tantes o més bestieses amagades i invisibles a sota d'una pretesa defensa de la igualtat... que en un mocador al cap...
i moltes vegades l'opressió i la superioritat queda amagada en frases demagògiques i tant políticament correctes de cara a la galeria... que fan esfereir!
potser que ens comencem a mirar el melic i redrecem tot allò que no acaba de rutllar de la nostra ideologia tan 'culta i occidental' ...
potser que aprenguem a viure lliurement i deixem viure els altres sense haver de controlar tant el personal i confiem en que l'exercici de la llibertat farà caure pel seu propi pes les costums ancestrals que van deixant de tenir sentit i són tan ben protegides per persones que miren enrere enlloc de mirar endavant...
tant de bo fóssim capaços de no voler imposar sempre el nostre punt de vista i les nostres costums com a bones, o com les millors...
tant de bo...
i que consti que sóc la primera en defensar els drets de les dones i de totes les persones que es troben excloses d'aquesta societat 'tan bonica' en la que estem vivint...

Una abraçada de bon rotllo!
(el tema cou...)

Sergi ha dit...

Això es tracta d'un símbol cultural i no estètic com els mocadors i similars que s'han portat aquí. No és feina nostra canviar la cultura d'aquesta gent, però el que vull dir és que no caurà pel seu propi pes mentre no canvii d'arrel la seva societat. I això sembla estar molt lluny de passar.

Violeta ha dit...

Zel, jo també et faig costat. És una vergonya que tan sovint, per excés de demòcrates i tol.lerants, esdevinguem just el contrari. Sempre es diu que el geperut no veu mai el propi gep.

Cridem ben fort per ser un pais veritablement acollidor i tol.lerant, veritablement multicultural, amb totes les seves conseqüències, no només amb les que ens convenen.

Molts petons.

Thera ha dit...

Jo també estic d'acord amb el que dius, no m'ha agradat l'actuació de l'institut com no m'agrada la manera com s'acaben fent les coses. Volem ser molt tolerants i s'actua com els més intolerants. Es reacciona davant del vel i s'acaba callant davant moltes altres manifestacions que no són tan evidents...

Anònim ha dit...

D'acord, però llavors que acceptin també que els nens es deixin la gorra i la caputxa a classe.

I a mi que em deixin anar en pilotes a currar, que ja fa massa calor.

Mireia ha dit...

És un tema delicat: certament pensem que vivim en un món multicultural però encara hi ha sectors que NO s'hi han avesat...

Pel que fa al mocador, completament d'acord amb el teu punt de vista, però SEMPRE QUE QUYI EL PORTA HO FACI VOLUNTÀRIAMENT, i aquí és on hi ha la qüestió conflictiva, de veritat totes les noies que el porten ho fan lliuremant?' No ho tinc tabn clar.

Magda ha dit...

Les fotos són precioses. La de les mantellines no tant.

Crec que hauríem de prohibir que les noies anessin amb sostenidors a l'escola, o amb les cames depilades, o amb arracades, símbols tots de la nostra cultura masclista.

I potser podríem prohibir les samarretes que fan propaganda del que sigui, ja que a l'escola no s'hauria de fer propaganda de cap producte.

I potser podríem prohibir les madalletes amb les verges de no se quantos perquè són símbols religiosos.

I potser podríem prohibir ...

Millor, potser, tornar a aquell prohibit prohibir. Potser seria bonic que les nenes i els nens anessin vestits com volguessin i s'expressessin com volguessin. Potser amb una altra educació sense prohibicions les nenes aprendrien a treure's els mocadors i si m'apureu els sostenidors. Potser els nens aprendrien que no hi ha cap mena de superioritat entre ells i elles, ni que elles portin mocadors. Potser tots aprendríem a acceptar els altres com són i a lluitar contra les opressions. Potser això seria possible. Però em sembla difícil si comencem prohibint.

Anònim ha dit...

El que no m´agrada de aquesta situació es la forma desafian i provocadora, casi diria que integrista, amb amenaces de denuncia al centra. Hens hem donat unas normas,: a casa, al carré a las escolas, als cinemas etc., per una bona convivencia s´han de respecta,

zel ha dit...

Dues posicions, ben clares...

Només per l'anònim, jo, al seu lloc, faria com ella, ja em sap greu, però ningú de fora em dirà com he d'anar! Sempre que no faci mal a ningú!

Vicent Terol ha dit...

El comentari de l'anònim és propi d'un racista convençut o d'algú a qui els mitjans li han menjat el cap. Ara resulta que recórrer a la Justícia per considerar il·legal l'expulsió d'un centre és "integrista". La víctima convertida en botxí. El món al revés.

1) No hi ha cap norma general que prohibisca anar amb vel a un centre ni a cap altre lloc.

2) Eixe centre en concret té una norma interna que va en contra del dret a l'educació. Una cosa són les gorres dels alumnes amb actitud desafiant o 'macarra' (sóc profe de Primària però he estat a l'ESO i sé de què parle) i l'altra un mocador que forma part d'una cultura.

3) A Nawja no se li ha "donat" res. Ella és una ciutadana -espanyola, tot i que si fóra estrangera continuaria sent ciutadana- i té els mateixos drets que tu.

4) Qui no ha respectat la convivència ha sigut el centre. S'ha creat un problema on no n'hi havia. S'ha envaït la intimitat d'una xica de 16 anys. Se l'ha estigmatitzada, sent famosa ara per rebre el rebuig més fastigós: negar-se-li un dret bàsic.

Kudifamily ha dit...

Abans que l'eltre institut canviés les seves normes per així no acceptar la nena, vam estar parlant del tema a casa juntament amb uns familiars. Jo defensava que si al noia el volia portar, no entenia tot aquest terrabastall, i que si ella ho solucionava canviant d'institut, doncs quin problema hi veien. Tots em van saltar a sobre amb temes com la intolerància (?),la submissió d'aquesta noia al mocador (que segur que ella no vol portar... ), l'adaptar-se a la nostra cultura, que si vivim en un estat laic (pfffff...), etc, etc.
El curiós va ser la seva reacció quan els vaig proposar que ells també se sentirien malament (sobretot els meus sogres, més grans i religiosos) i fotrien el crit al cel si en una escola laica prohibíssin a un nen anar a classe amb una cadena ,visible, amb crucifix,medalleta de la mare de déu o nen jesuset.
Noooo, que això no era el mateix.

Vam deixar-ho estar, perque religió i política són temes massa calents per discutir amb segons qui, però igual que ells pensen això moltes persones en aquest país, en un gest d'hipocresia i poca memòria que fa feredat.

(Per cert, zel, a veure si puges a Figueres per Fires i ens trobem!... he flipat amb això que reconeguéssis el carrer i que hi passessis sovint...)