03 de setembre 2010

submari-na


com un pescador de moments
s’ha deixat endur
-després d’un dia dur-
i encara, proa ferma, el mar obert
amb una fita
petita
pau
la mà al timó de la popera
-que no és la seva-
l’acosta amb plaer de sal i vent
a les illes petites
calma
mar
bressol i silenci dins l’aigua,
acosta la mà als peixos
ulls negres la miren
brillen
vius
.

7 comentaris:

Ada ha dit...

Quin blau més brillant...

Carme Rosanas ha dit...

Un moment ben pescat! :)

rits ha dit...

ooooh, quines aigües!!!

Montse ha dit...

quan sigui gran vull ser com tuuuuuuuuuu!!!!

Joana ha dit...

Em submergeixo en les teves paraules blaves....
Petons de bona nit!
Referent al post anterior...Quina generació hem creat? Què els fa por? la responsabilitat?
Viuen superficialment alimentant el seu ego i prou.
Ho sento ho havia de dir!

Elfreelang ha dit...

Molt bell! els ulls que segueixen brillant ben vius

Anònim ha dit...

Hermoso; amo el mar y la fotografía me trae bellos y nostálgicos recuerdos de días más felices en compañía de mi amado esposo.
¡Te quiero mucho amiga!