Darreres voluntats:
A veure, sé que amb segons quines coses no us barallareu. En el fons, se us en refotran el meu munt de llibres. Si us sembla, us els podeu vendre a pes. Ep, compte que hi ha exemplars únics, no sigueu babaus i traieu-ne diners, que alguns m'han costat més de 20 anys de pagament a crèdit!
No patiu per la roba, de dret a regalar, que sou nois i les joves no crec que ho aprofitin. També cal tenir en compte que hi ha coses molt velles, o sigui que foteu-ne el que volgueu.
Pel que fa a records més personals, aquí mostrareu quina mena de fills sou, si hi ha cel, us espiaré.
Hi ha una cosa, però, que esteu obligats a complir. Per nassos. El meu darrer dia en aquesta terra, el del comiat definitiu, el vull a ritme de jazz, millor dit, de rythm and blues, el vull amb la música a tota bufa, d'aquella que convida a moure's i que no deixa espai ni a la pena ni a la ràbia, d'aquella que surt de la sang, d'aquella que no es paga amb diners.
Desitjo un passeig estil Louisiana, encara que enlloc del Mississipi tinguem el Fluvià.
Una cosa, però. Demaneu que la roba dels músics tingui colors. Si està rebregada o no, se me'n fot. Imagino que serà difícil trobar un grupet així per aquí. Ah, ho sento, els vull i, si pot ser en català. Si no, sense lletra. O en versió original. Una pista, teniu la Locomotora, La vella Dixieland, La Sant Andreu Jazz Band...(pico alt, oi) Vaja, en trobareu per donar-me, per exemple, això:
7 comentaris:
Tampoc és demanar massa...
Molt bona la idea, m'encanta!
Acomiadar-se abans d'emprendre viatge amb bona música i de jazz molt bona pensada...però que arribi molt tard eh? molt bon relat!
quan ens haguem d'acomiadar fem-ho bé i en Català.......
Original, una mica tètric, però ben trobat. Segur que aquells a qui agrada el jazz se'l volen emportar fins el més enllà.
Potser s'ho repensa i demana que et ritme no s'aturi.
Un bon relat planificat i musicat fins l'infinit.
Molt original!
Publica un comentari a l'entrada