És collonut, la veritat.
Els nostres governants deuen tenir un problema afegit al de la seva cada vegada més clara submissió al govern central. No parlen, no es parlen.
Així és que, en el plaç d'hores o dies, ara en diuen una, ara l'altra.
Seguim reclamant allò que va convéncer a molts votants, el camí a la independència, la Catalunya que ha de seguir mantenint un estat de garant dels drets inalienables.
El que de moment vivim, és una espiral en caiguda lliure cap a la dependència global de la dreta més rància, només preocupada per mantenir-se ad aeternum al poder. Tot el que hi ha, són velles patums, o ben ensinistrats jovenets hereus ideològics.
El problema és més greu, quan penso en quin és el relleu generacional i polític que ha de prendre les regnes.
I aquí hi veig, sobretot, un gran forat negre. Tret d'honroses excepcions, de qui tothom se'n fot a les tertúlies dient-los, a tall d'insult, idealistes.
2 comentaris:
Algú hi haurà no? vull dir on són els polítics valents amb idees noves i que vulguin servir al poble?
La descripció del paisatge és exacta. El que no comprenc és com tanta gent va creure's la propaganda de CiU, tant coneguts com són els seus principis i les seves estratègies.
Jo segueixo creient i votant els idealistes, què hi farem. En la situació que vivim, "idealista" ja és clarament un elogi.
Publica un comentari a l'entrada