diuen que es diu que ja som Grècia...i algú embruta Ítaca

Però nosaltres no, els catalans no hauríem de ser Grècia.

Els catalans, nascuts o no aquí, han gaudit de fa anys d'un país que sempre havia sigut acollidor, fins que algú impresentable va començar a sembrar llavors de discòrdia, que ràpidament van recollir veus "de l'equip dels millors", en el sentit que no hi cabíem tots, aquí, en aquest gran país.

Resulta que, crec que la culpa dels mals comptes, no eren pas aquells que es beneficiaven d'ajuts, doncs bé que es va demostrar la misèria humana amb el truc del conill del PIRMI, quan tothom va veure que no ens estàven pas robant les garrofes. Salut i Educació podien tenir dèficits, però ara són a la UVI.

Aquests sembla que ens van prometre emprendre el bon camí. Ben al contrari, ens estem convertint en un país que arracona els pobres i adora els miserables. Un país que té un govern que no només ho fa malament, sinó que està agreujant la fractura social.

El que em fot més ràbia del món, és que el líder, el qui hauria de ser el model, embruti i de mala manera, l'èpica cançó de Llach/Kavafis, parlant que aquesta nostra Catalunya està emprenent el camí a Ítaca.

Comparar el rumb miserable, egòlatra, lladre de raons i de vides, que estem forçats a prendre sisplau per força, a un camí de lluita i de llibertat gaudint del plaer de fer camí junts per arribar a la llibertat, no és només prendre'ns el pèl. És demostrar fins a quin punt un governant pot ser cínic, tancat al seu palau de vidre, a recer de les tempestes que els mariners que remem estem sofrint.

Governants, sou uns miserables, uns mentiders, uns traidors.