De camí cap a Figueres, a fer la brunyolada familiar, la gran pastarada, un dia d'aquells que al vespre quan passeges els gossos et segueixen per l'olor, m'aturo a badar, els primers asfòdels ja són als camps, als vorals, entre els sembrats...
Amb poc més de tres horetes ja estàvem coguent el primer pa, una mena de "mole" que semblava no acabaríem mai de escavetxinar...
El segon acabat, i acabem d'omplir 24 bosses de brunyols, entre grosses i més petites. Les grossetes per congelar. Algunes de més petites, per fer un "present" als propers, que no vol dir a la família. Aquesta que us ensenyo era pel sr. Luís, (sudamericà, que té l'estanc del poble i és del Barça), que agraeix d'una manera molt dolça el detall. Sempre em diu "sra maestra", amb un respectte infinit, i entén ja perfectament el català, fins el comença a parlar. Se'ls mereix o no?
Boníssims, però que molt bons, us ho prometo!
8 comentaris:
No cal que ho juris, amb la pinta que tenen, han de ser bons per força. Quina carretada que en vau fer, no es podrien repartir una mica per la catos?
Si has fet aquests bunyols a Figueres han de ser bons per co....s, és per l'aigua que baixa de l'Arnera i el vent que bufa de mar:)
Bona nit Zel.
fa ja uns dies que en menjo de brunyols de l'empordà per gentilitat de la mare....i ara amb la imatge hauré d'anar a repetir.....això si de puntetes que si em veuen voltant l'olla ja em criden l'atenció....
ostres..don un parell ara..amb el primer cafe estaria be...
bon dia i bons dies bonica
segur que son tan dolços com tu
muak!!
Quina feinada!
I Quina bona pinta, res com el fet a casa noia.
mmmm! quina bona pinta!
Zel, amb el teu permís n'he agafat un d'aquest que eren pel sr. Lluis. Ho sento! Estan boníssims, tens raó!
No sóc molt de bunyols i me n'has fet entrar ganes. quina bona cara que fan. El Sr Luís estarà encantat de la vida
Publica un comentari a l'entrada