Hi ha maneres i maneres, però no podem deixar de banda aquesta, la de l'insubmís com a manera de rebel·lar-se en allò que hom considera injust.
Prenem-nos-ho amb calma, però prenem-nos-ho seriosament. El camí d'aquells que s'acaren de manera ferma, i actuen pacientment però ferms i segurs d'allò que fan.
El camí de l'insubmís pot estar ple de pedres, i moltes potser posades pels mateixos que més tard es beneficiaran dels actes d'aquells qui gosen contradir i actuar en conseqüència, segurs que allò que reclamen és just.
Només cal anar a la recerca de tants actes d'insubmissió com poguem. Ells ens prenen els drets ( i tot el que poden) i nosaltres reaccionem en conseqüència.
Per si de cas, ens pot valdre escoltar Lluís Llach. Insubmís.
3 comentaris:
Ahir era un dia collonut per que tots els de les segones residencies no paguessin l´autopista.
I ja veus....
Necessitem que encara ens fotin més llenya per aconseguir fer pinya.
Potser us vindria be una mica de festa...
esteu convidats !!
De moment, la revolta cívica va molt bé.
Publica un comentari a l'entrada