17 de juny 2012

Relats Conjunts Una altra proposta

forta fredor de música
que no acompanya cap moment


cap expressió, muts, cecs
cap percussió batega amb el cor...


les mentides i els bruels són forts i clars

i així es mouen, d'esma

potser de tremolor o de por?


serà un carnaval sense somriures
dels més sagnants que es recorden
i encara hi ha qui diu que sempre es salta d'alegria...


no has saltat mai esquivant bales?

9 comentaris:

Sergi ha dit...

Uf, tan alegres que semblen aquests dansaires, amb aquestes paraules els faràs perdre les ganes de ballar! Duret.

Carme Rosanas ha dit...

Una visió inesperada, zel.
Dura com la vida mateixa...

sa lluna ha dit...

És l´altra cara d´una moneda, la que ningú vol veure.

Trist però real.

montse ha dit...

Ufff m'ha entrat una forta fredor que em fa venir ganes de fugir.

Garbí24 ha dit...

esperem no haver-ho de fer.

Henry The VIII ha dit...

Ei SuperZel,

M'ha colpit el teu post anterior. És una cosa que porto pensant fa temps aquesta dels artesans. Crec que com a societat en unes quantes coses estem degenerant i ens ho perdem tots, els consumidors els primers. Es perd el pa no prefabricat, es perden les botigues de confiança... I tot això és com el que estan retallant: que rarament tornarà.

Algun dia d'aquests faré un post seriós. O millor dit, més seriós dels que he fet fins ara, perquè quan dic que vivim en una era immediatament prefordiana no crec que estigui diguent cap fantasia.

Bé, petonets i fins una altra.

Jordi Dorca ha dit...

No ho he provat, però potser sí... Entenc el que vols dir. Fiuuuuuuuu!

Elfreelang ha dit...

T'entenc encara que no m'agradi ...ai espero no haver d'esquivar bales...

Marta ha dit...

Que dur!