14 d’agost 2024

àvia

 


no hi ha moixaina més dolça
ni amor més pur
ser àvia és com ser mare dues vegades
aprendre a contenir el desig
que els seus ulls et mirin
només a mi, no cal mentir...




5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sort dels nets que ens salven…
Esteu guapíssim tots dos.

Abraçades

sa lluna ha dit...

Jo encara no sóc àvia i no tinc experiència, però em sembla que m'ho puc imaginar. ;-)

Aferradetes, nina.

zel ha dit...

és una experiència única!

zel ha dit...

Ai sí, de moltes cabòries, oi?

Joana ha dit...

Cert, ben única, apart de l'amor incondicional que ens donen