encara meravelles

Som a les dunes. El mar, preciós, i els nens s'encanten amb els colors.

El cel, amenaçador. però té un encant, un embruix que ens fa mirar amunt malgrat que la pluja comença a caure.

I tot i això, entre els brins de borró, trobem aquest escarbató. El molt llest es fa el mort.

-És mort!, diuen els nens...

-No!, diu l'experta. Es fa el mort per tal que el deixem estar i busquem d'altres animalons.

Mira'l! ben viu, al cap d'una estona. Només ha calgut deixar-lo a la sorra, i ...

Ells sí, són llestos. Més que no pas nosaltres. Entre fredor i xim-xim, un matí meravellós.

menjar bròquil? ecssssss!

Ens arriba una flor preciosa....que mai em menjaré! -diuen ells molt convençuts-

algun diu que sí que els agrada, però que això no és un bròquil, és com un bosc d'arbres de Nadal!

Jo els dic que tinc un repte, els prometo que, si els preparo bròquil amb beixamel del meu, els agradarà... o si no me'l menjo cru!

i fem beixamel, entre tots, però, és clar, la mestra mana un xic més!

gairebé tot a punt, ells, amb compte, encara remenen amb paciència, la beixamel...

tastem? mmmhhhh, doncs és bo, de veritat és bo!

I, paraula, de 53, a 45 els ha agradat molt, però molt, l'han puntuat com un àpat excel·lent!

aprendre de tot a l'escola

no tenim anxoves...però sardines sí!

segon pis de peix i sal gruixuda...

primeres anotacions del procés, i...si mireu bé com escriuen...estem contentes, només tenen set anys...ah!, i com que hem guardat peix sense salar, d'aquí no res, tot farà pudor, però d'això es tracta, que entenguin què vol dir conservar...ja només ens faltarà fer d'altres tipus de conserva i menjar d'aquí ben poc!

Qui no gaudeix a l'escola, és perquè no vol!

bressolet... (jocs pel temps actual)

Fa dies que no dic res... però ara, preparant un mini projecte amb els nens, em ve de gust ensenyar-vos a progressar en un joc universal, si us ve de gust! Resulta que el món és ple de variacions del joc de fils, i té variants individuals, en parella i en grups! Ideal per ara...

contrast (dies agredolços)

sortir de classe, fer quatre passes, anar al tros de darrera i veure flors conegudes, flors petites humils però màgiques, flors grosses que ens deixen veure les seves interioritats sense lupa...

i unes pinyes que no ho semblen, i les maduixes, i els petits albercocs,

i les oliveres florides...

i la meravellosa flor dels llimoners, i tornar a aquesta petita que ens fa entendre com es disfressa una flor...

i demà haurem de parlar del terratrèmol, i parar les pors, i del Barça i frenar les alegries, i gestionar posant la justa mesura en allò cert i perdurable, i en allò fugisser però preciós, i en allò tràgic i incontrolable...

Monogràfic. Educació 3. (pensaments i reflexions)

Exemple 2. La cultura de l’esforç. Cal recuperar el treball diari, els exercicis, la repetició, la memorització i l’excel·lència per poder situar el rendiment de l’alumnat a l’alçada de les expectatives europees. S’ha de tenir en compte el currículum, no pot ser que a final de curs s’hagi vist mig llibre. Llavors, quan van a l’etapa següents no saben res d’allò més bàsic.

Aquesta és una altra de les moltes explicacions demagògiques i repetides fins a la sacietat, que de tant repetir ens creiem i que de fet no diuen res. Vaja, res que sigui vàlid de manera extensiva a tota la població escolar.

Aquí cal anar a pams. Molts professors i mestres confonen currículum amb el que els llibres de text proposen. Si hom fa una anàlisi acurada del que el currículum prescriptiu diu, en els llibres de text hi sobren la meitat de les pàgines i hi falten la meitat de les destreses, habilitats i competències que cal adquirir. Hi falta el més important avui, la presa de decisions i l’anàlisi crític, el contextualitzar allò que aprèn a la seva vida diària.

Comencem. Els llibres són un gran negoci per les editorials, i, si un no està a l’aguait, són capaços de portar-te alguns exemplars que només tenen diferent la portada. Molts dels treballs i exercicis proposats són els mateixos de fa 20 anys, he llegit problemes de viatges en tren que ja tenia jo quan anava a escola. Ja em direu, en el món on vivim. si cal saber quan tardarà un tren en arribar, comptant amb les vagues, els retards, les línies fora de servei i...

D’altres, més llestos, han empetitit les lletres, han actualitzat les fotos, i ja han posat al final de cada tema els resums fets, els mapes conceptuals elaborats, les competències explicitades i mastegades. Això vol dir que el docent té gairebé tota la feina feta, si vol, i que els alumnes s’estalvien tot el que és autoaprenentatge en els aspectes d’autonomia, de decisions, de triatge de solucions i d’elaboració personal, fins d’argumentació del com i perquè proposen unes o altres solucions.

Quan les editorials s’han hagut de posar les piles per digitalitzar els continguts, els entrebancs són múltiples. Si veus a la pantalla el mateix que en un llibre, evidentment, no cal ni l’esforç i la inversió.

I naturalment, si vols fer el mateix tipus de feina que 20 anys enrere però davant de la teva pantalla i 25 pantalles més, et tornaràs mig boig. Aleshores, cal fer un enfoc metodològic diferent, els criteris han de canviar i la manera de fer també. S’ha de permetre que es diversifiquin els tipus de tasques i que el control del mestre es focalitzi en allò que en cada sessió vol aconseguir i en quins alumnes vol centrar l’atenció (siguin dels bons o dels que s’entrebanquen, temps per a tots, però racionalitzat). No oblidem que el fracàs es mesura no només en els qui són bons i acaben, més aviat en els qui podrien haver seguit i abandonen. I no es pot permetre l’abandó.

I d’altra banda no s’han de menysprear els llibres. Però l’esforç es podria posar en llibres de veritable consulta, llibres ben fets de divulgació de totes les disciplines de caire més visual. Un bon llibre on surtin animals ben estudiats, catalogats, el seu hàbitat, alimentació, reproducció... i el temps, i l’evolució de la vida a les ciutats, i la història i ... No acabaríem mai. Els alumnes s’engresquen molt amb aquest tipus de llibres, els enganxen, aprenen a triar les informacions rellevants, les que necessiten, les curiositats, els ajuden a crear xarxes de coneixements, a compartir i treballar en equip...

I això mateix hem de fer els docents!

cuina de pati d'escola

"Montadito" de clofolla de pinya a la menta

Ingredients:

-Un petit crostonet de pa de l'esmorzar.

-Un xiclet de menta del terra del pati (a poder ser ben mastegat i trepitjat)

-Una clofolleta de pinya de l'any passat (ben macerada a sol i serena)

-Restes de fulles d'enciam de l'amanida del menjador (que s'hauran conservat i eixugat d'0li a la butxaca dels pantalons)

Preparació:

Rosegues bé el crostonet. Si no en tens, aprofites qualsevol resta abans no vinguin els gavians a menjar el que queda a terra.

Busques un xiclet de menta enganxat que encara conservi el color verd i un xic d'olor de menta per aromatitzar.

Reserves a banda la clofolla, mentre vas escampant el xiclet, que s'escalfa amb els dits, i el reparteixes de manera uniforme damunt del pa, sense arribar a la vora, per tal que es vegi el contrast de color.

Quan ja ho tens a una temperatura adequada, enclastes les restes d'enciam, i claves enfonsant bé al mig de la pasta de xiclet la clofolleta de la pinya. Ja ho tens a punt de servir.
.

Que vagi de gust!

tres dies i el més calent a l'aigüera...

feia una setmana que teniem els fanalets punxats, a punt per pintar, enganxar el paper de seda, i posar corones i cabells, muntar i posar el filferro, però acabar-los a temps... ja veurem si es pot.

però tot just avui han quedat aquarel·lats... (a la seva manera i amb aquarel·les del tot a un euro...)

la postal tampoc està acabada, només embastada i emb els ninotets posats amb efecte 3D, ara falta tot el poliment, o sigui feinada...

pel que fa al llibre de nadal, ja us l'ensenyaré quan estigui tot acabat.

comptant que dilluns fem cantada de nadales per la família, ja em direu com coi ens ho farem per acabar la feina...
hores extra m'esperen les properes nits!

i tu, què mires?

què miren amb tanta afició?

a veure si sense anar més avall ho podeu endevinar...

Mirant el potet és difícil...ep, que us veig fer trampes...

vaaaaaaaaaaa, ja us ho dic!

miren angules!

Una veritable sorpresa, aquests menuts ja han fet milers de quilòmetres a través de l'oceà, petitones com semblen, tenen uns tres anys de vida, i arriben a la classe directament des de la gola del riu Ter, preparades per anar amunt i fer-se anguiles grosses en poc temps. Aquestes no, aquestes faran un altre viatge.

Es pesquen amb un aparell anomenat bussó, i de manera molt controlada, perquè ara moltes les exporten vives cap a l'Àsia, als mars d'allà no n'hi ha, de tant pescar-ne. El pare d'un alumne nostre, pescador membre del grup que participa en el projecte de reintroducció de les anguiles en aquells mars, molt amablement ens ho ha vingut a explicar.

de la muntanya al bosc i al riu, tot s'aprofita per conéixer món...

avui, angules a la classe.

(jo no en menjaria ni boja)

segur que rovellons, no...

entre bolets (cap de conegut, però hi ha bolets), cireres d'arboç, i galzeran, hem passat un dia de castanyada tocat per la tramuntana...
repartint dinars, que s'han "perdut" entrepans, carregant les motxilles de glans, i pastant panellets, hem alimentat la panxa fent castanyada abans de dinar (???) hem engreixat els mocs, plens de pols i de divertiment.

un dia complert, una arracada perduda (jo, és clar)

i no és bonic?
si una faria de mestra de franc, no sé perquè es queixen que ens abaixin el sou...(hihihi)

la curiosa semblança d'un bou i un moniato

Per algunes coses, treballar a Torroella és genial.

Hi ha el Museu de la Mediterrània i ofereix activitats pels nens i nenes de les escoles, que ajuden molt a connectar amb l'entorn.

A Torroella, just sota el Montgrí hi ha el Cau del Duc, on es van trobar restes d'un assentament de fa uns 300.000anys. El Museu ofereix activitats pels més petits de primària que el acosten a l'època prehistòrica, de manera lúdica i alhora prou científica. Ahir vam fer un d'aquests tallers, d'una banda un primer contacte seriós amb el Museu que els explica com és el nostre entorn a nivell d'hàbitat, i d'altra fan una activitat típica, preparar pintura amb terres i pintar a la manera rupestre, després de veure i escoltar com, on i què pintaven. Ells es preparen el material, piquen les terres, les barregen amb pals i aigua i fan un mural conjunt, amb els dits de pinzells. Els queda prou clar, o ho sembla...

.

A la tarda a la classe, amb un model que reprodueix una de les diapositives, més o menys com la de dalt, proposant de fer un dibuix en un full, a la manera dels prehistòrics... Tothom va fent, encantats mirant les fotos de la pintura... tothom? No! M'hi acosto...

-Què hem dit que faríem?

-Mmmmmmmmmmmmmmmmmm (llarg silenci)

-Mira, què veus aquí? (assenyalo el model)

-Mmmmmmmmmmmmmmmmmm (llarg silenci)

-Sí, segur que ho saps, mira bé què és això! (ja un pèl histèrica)

-Mmmmmmmmmmmmmmmmmm (llarg silenci)
(pregunto al company, per donar pistes a l'indecís)

- I tu, que ja has acabat?

-Sí, he dibuixat un cérvol!

(torno al meu indecís)

-Doncs ara, mira altra vegada, què és això que hi ha dibuixat aquí? (assenyalo el bou, o bisó)

-Mmmmmm................. un moniato!

-UN MONIATOOOOOOOOOOO? però, però, a veure...

Plego veles.

regals d'anada i tornada

així, sense deixar de pensar en el nostre mar, vam preparar animalets de pasta de sal...

estaven il·lusionats amb les seves disfresses, i els han agafat cert afecte, i doncs, som-hi! ens vam posar a pastar, a preparar models senzillets a veure què sortia...

després de passar pel forn, i per la pintura (ai senyor!), han quedat prou bufons!

pensant i parlant, els he desitjat prou cor i cap per entendre i enfrontar-se als reptes, prou mans (digues-li potes) per prendre tot allò bo i de profit que trobin a l'abast, uns ullassos de pop per veure bé i no perdre detall del que els envolta, la lleugeresa dels dofins per sortir-se'n airosos de les dificultats, la destresa dels crancs, que, malgrat haver d'anar de gairell moltes vegades, sempre troben el camí encertat, i de passada, l'elegància de les meduses, en la seva humil senzillesa...

no sé si m'hauran entès, però jo, avui també he tingut un preciós compliment, aquí el veieu!

preneu-ne un bocí, que les alegries compartides són més dolces!

quin detall, enteneu perquè ja els enyoro?

:

quaresma a la classe (cuina a tot drap)

-ep!, aquí tenim el bacallà, el peix que du la senyora Quaresma!

-si, home, això no és un peix!

-que sí, que és un peix...

-nevat! està nevat!

-segur? és neu?

-no! vidres!

-segur? a veure, tastem-lo?

-a mi em fa fàstic!

-no té forma de peix!

-doncs ens han dit que era un bacallà salat!

-no, que està congelat, no veus? té gel!

-va, a veure l'esqueixarem...

-què vol dir això?

-mira, l'anem esbocinant estirant la carn...

-però no digueu que és un peix?
-miraaaaa! què ha sortit d'aquí dins?

-... mmmh... una columna vertebral?

-ecsss...i quina pudor!

-que no, que és olor de...

-fa pudor!

-és que està salat, ja ho heu tastat no?

-però no té forma de peix, els peixos no són així!

-a veure, com podríem plegar-lo per saber si és un peix?
-té aletes!

-doncs sí, aletes, cua, però li falta....

-el cap! li falta el cap!

-on és el cap?

-i ara aprendrem a salar el peix...

-ecss! els treus el cap?

-sí, els he d'esganyar! què vol dir?

-la ganya!

-doncs es treu el cap fins la ganya i surt el...

-ecsss! tens sang als dits!

-sí, deu ser que el peix m'ha mossegat...

-que no, que és mort!

-no passa res, els hem de netejar i posar-los en un llit de sal gruixuda, i després cobrir tot el peix amb més sal...

-sembla un mineral!

-sí, oi? és que la sal és...

-un mineral! (en tenim uns que van visitar Cardona fa poc i ens van fer una gran xerrada)

-el meu avi ho fa, posa moltes anxoves en cubells!

-nosaltres en tenim poquetes, però ho provarem, a veure què passa...

Ja sabeu, esteu convidats als àpats de quaresma.

Demà, esqueixada amb amanida o mongetes...

La setmana que ve, macarrons amb bacallà.

I a veure si aconseguim salar anxoves! I que no se'ns podreixin.

Els deures d'avui? Buscar on es pesquen els bacallans! Ja riurem!