Un moment emocionant.
Escenari, la classe petita.
Actor, en J.
Antecedents: Pateix un ictus, (segons sembla) cap als dos anys, seguit d’episodis neurològics convulsius severs. Perd capacitat motriu bàsica, la parla, es torna un nen dependent.
Assisteix a l’escola, amb el suport total d’una vetlladora. Es va passar per tot el procés de recuperar la mobilitat i l’autonomia personal. No mostrava cap interès relacional. No hi havia comunicació verbal, que es va anar reiniciant poc a poquet. Pares anglesos, escola catalana, problema afegit! Els darrers dos cursos fa molts progressos, però ens queda pendent l’aspecte de la comunicació. Es decideix que es quedi un curs més a P5. Sembla que els darrers informes podien afegir possibilitat que també patís la síndrome d’Asperger.
Enguany ha començat primer de CI. El nostre plantejament ha sigut entrar per la part afectiva. Ve a la classe petita sol i amb un grup petit 7 sessions setmanals. Des del primer moment ens entenem bé, ja ens coneixíem una mica.
Per mi és una experiència única. Té tants i tants recursos per comunicar-se...emet tota mena de sons i sorolls, imitacions, cançonetes que “expliquen” accions i estats d’ànim, però la parla... quan aconsegueix recordar paraules apreses, les diu bé, molt bé si són emocionalment significatives per ell. Passa dies de tota mena. Avui, jugant amb lletres grosses, s’ha dedicat a amagar-me-les mentre les anàvem posant, així que he hagut de fer sobre la marxa el joc d’amagar amb el requisit de “si la trobo dius el nom” Es cansa, i se’m tira al coll, cama aquí cama allà i vol que l’abraci i el faci rodar. M’explica coses constantment...i sovint no l’entenc de res...però ell ho intenta una i una altra vegada...
Per ell, les lletres són joguines... Anem a l’ordinador, comptem i es cansa, però amb els jocs és un crak, el deixo gaudir... No sé com acabarem, si parlarà bé, si escriurà i llegirà alguna cosa, però...emociona el seu desfici per ser entès.
