La barca serà senzilla, una popera de família amiga, no duré vestit de neoprè, no duré peus d'ànec, no duré protecció a braços i cames, però, si es compleix la previsió, demà cap a les 10 seré prop de les Medes, amb unes ulleres i un tub, i em fondré amb l'aigua, em deixaré endur pels suaus corrents que es preveuen, m'allitaré amb els ulls oberts mirant el fons del mar, i encara que els peixos es repeteixin mil vegades, el soroll de l'aigua des de dins m'acompanyarà en un silenci còmplice, recordant-me el meu primer bressol.
