Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges

07 de març 2010

No puc venir, Antón...

I si vingués, no sé què et diria...
ningú hauria de sobreviure els fills
cap dolor es pot imaginar semblant a aquest...
injust, tràgic, traspassa allò explicable amb les paraules,
però malgrat que no podem fer res, ni dir res,
en som molts que voleiem com arnes al teu costat,
quan es fa fosc, i la mort del dia,
et fa més punyent l’absència,
quan el dolor ofega i es fa tangible,
quan les llàgrimes s’acaben
i els ulls només veuen els ulls perduts.
Sé, sabem que mai oblidaràs, i sabem que no hi ha consol,
però en el dol, també som molts que duem una llumeta
per fer-te companyia, tu mai ens has fallat, Antón,
i ell és amb tu, amb vosaltres,
embolcallant-vos amb el seu alè d’amor...
ara tens un àngel sempre vetllant per tu..
Jo, que res puc fer, he cridat al pare,
si més no, que es facin companyia,
ànimes suspeses estimant-nos en l’infinit.
.
.
si no us fa res, deixeu-li el vostre condol.

16 de juny 2009

personal i molt molt transferible

Enceto un mini post amb mandra. Suo tota jo i estic enganxosa, encara no he passat per la dutxa. Fa no gaire estona que he arribat, aquests dies, aprofitem per fer entrevistes personals amb els pares, planejar l'estiu, donar unes quantes pautes i esperar a encetar el quart trimestre. L'avantatge de treballar amb un cicle, és que tens els nens i nenes dos cursos sencers, i acabes que els coneixes tant com si els haguessis parit. L'altra és que en arribar el setembre, pots anar de dret i de cara amb tots i cadascun, no hi ha allò de l'adaptació, estem adaptats tots i un xic enyorats i tot.

Avui he disfrutat d'una entrevista que em fa gràcia, tot i que ja és la tercera que fem.
Els pares tenen tres fills bessons, trigèmins, vaja. Direu que és una bajanada, però aquí saps i tens la confirmació que cada fill és únic i diferent, malgrat que els "eduquis" igual, que facin gairebé les mateixes coses, que tinguin exactament la mateixa edat, l'afegit de ser trigèmins li treu allò que diem de vegades amb els germans, que si es porten anys, que els pares ens mirem els que venen després d'una altra manera, que canviem, que també el temps i la dedicació són diferents...tot serveix d'atenuant o de justificació per explicar les diferències entre els germans que es porten "x" anys. Aquests no, i us asseguro que no s'assemblen en res.
No comentaré detalls personals, per allò de que són coses que un ha de callar en públic. Però valga'm déu, com hem rigut anant de l'un a l'altre, dels dos nens a la nena, del tarannà social de cadascun... i això que ells i jo volíem anar a pams i parlar de cadascun per separat.
Impossible. Un lligam i una relació tan especials, un amor tan gran com es tenen els tres i com són capaços en cada moment d'assumir rols diferents. Tres persones formades al mateix temps, tres personalitats diverses i tres estils de fer, d'aprendre i de relacionar-se que en gaire res s'assemblen. He arribat a envejar l'experiència d'aquests pares, ho prometo. I encara més la felicitat i tranquil.litat, el com disfruten dels fills i amb els fills, sense angoixes ni cansament, que mostren, riallers, a cada moment.
(la foto, sortida a la duna continental, som de sortir, ja veieu...)

16 d’abril 2009

agredolç (el que podia haver perdut)

Tornava jo cap a casa, com sempre encantada, com gairebé sempre fent balanç, escoltant la ràdio i emprenyant-me molt...
(això seria un post a part, però, algú em sap dir on anem? a qui votaríeu ara mateix? de què coi van els nostres i els no nostres polítics? de què coi es preocupen els nostres sindicats? de què carai ens serveix escoltar cada dia els moviments de l'Ibex i WallStreeT? Que collons vol dir que el Sarkozy parli de la intel.ligència del Zapatero? Què direm ara, que el Berluscconi vol canviar la llei electoral després que tothom es volia menjar el Chávez? I el Sant Pare que premia al qui va parlar en contra dels preservatius? Casumlaputa, amb perdó...)
Va, tornem-hi que és vals... Venia jo encantada i veig aquests tres xiprers, i em ve al cap una petita frase..."els tres Reis"... no em pregunteu perquè...
M'aturo, faig la foto i, seguint, penso en el meu dia, i jo soleta em dic
-Ja està! El primer rei (regal), la rialla encantada i amorosa que ha fet la S. quan he felicitat en R pel seu relat del trosset de conte del Joan Amades que li tocava! He de dir que la S. era una personeta molt manaire, molt geniüda, i amb moltes ganes de ser sempre la protagonista, la primera... I m'he dirigit a ella, i em diu...-Res, que estic molt contenta que felicitis en R. !
Perquè en R.és un noiet super tímid a qui li ha costat suor i llàgrimes posar-se a to...
-El segon regal, el canvi de la tarda de la C., després del pacte que hem fet avui amb ella i la mare, un pacte d'economia de gomets, que ella s'autogestionarà per veure si aconseguim que "es posi les piles"... i ha anat prou bé...
El tercer no l'he trobat... però vaja ja m'estava bé, com a resum positiu...
Però no hi ha dos sense tres. Quan he arribat a casa, el meu fill gran, m'explica encara espantat, que ha reventat a l'autopista, en zona de dos carrils i obres, que ha hagut d'aturar-se com ha pogut, sense lloc gairebé, ploguent a bots i barrals, que baixa del cotxe amb el reflectant posat, i just anar al voral, un camió que passava, no s'ha apartat prou i gairebé se li ha endut la banda esquerra del cotxe...
O sigui, que el tercer regal, (deu ser el que té la punta doble), després de l'espant l'he trobat a casa. He recuperat el meu fill, a qui podia haver perdut. Gràcies a qui mani per allà dalt, a tots els déus, avui ens han fet companyia.

03 d’agost 2008

festa, sí, lluita, també





Balanç diumenge matí.

De 48 hores, dormides 5, a la cuina 12, ballant 8, mirant el personal 6, en estat semi catatònic 17.
De l’apunt mirant el personal, observacions. Alegria i ganes de gresca, fem ple. Un 80% van d’herba fins a dalt, s’hi pot afegir que el contingut de birra en sang deu ser més o menys el 60%. Curiosament, es balla i es canta sense parar. Un 10% van de cubata i la resta d’aigua i/o refrescs. Ja m'està bé, jo sóc de les que no bec, però...faig d'altres coses.


De l’apunt mirant al personal, destaquem mirant a terra. Com que el got és reciclable, cap got. Ampolles d’aigua, abundants. Taques, basses de beguda (habitualment cervesa) donen al terra un curiós aspecte dàlmata en sèpia, sembrat de burilles i, esporàdicament, restes orgàniques del contingut estomacal d’algú abans del coma etílic. Rodalies de la plaça, sembrades de pipins, i no són de gos.


Organització:

SantFelius. Franja d’edat, entre els 15 i els 25 anys. Majoritàriament independentistes, filiació política, CUP, ERC, ICV. Dedicació a la festa, 100%. Servei de bar, neteja i col.laboració amb els grups per muntar i desmuntar, col.locar i treure cadires i taules, barra, màquines... abans d’anar a dormir, fins cap a les 10, un 80% es queden fins tenir la plaça decent per la propera sessió de sarau.


Per tant, un 10 pels nois i noies que hi són, encara que hagin de sortir de la plaça i anar a treballar. S’observa que el seu estat es va afegint al meu en l’aspecte semicatatònic (passa que ells aguanten més, i es mouen d’esma).
Avui, darrer dia. Queden hores de cuina i ball. Demà recollirem les restes del desastre. Visca les festes de poble!!! Visca en Wally!!! ( no trobar cap dels teus fills enlloc, i això que hi eren)

Per cert, Miquel del Roig ens ha donat una dosi de cançó reivindicativa i alegre des de les tres de la matinada fins a 3/4 de sis. Un altre 10. Ets un crac, Miquel!

Afegit: Un nou post a humans.0