No serà fàcil posar tot el procés en funcionament, ni està tot dit, encara.
Aquí teniu l'Itinerari que ha de fer encara aquest projecte abans no sigui llei de fet. (cliqueu per veure-ho gran)
Per uns és una llei que ha aconseguit més consens que el previst, però també fractures. D'altres fan política de pactes sense cap vergonya. La gran notícia, confiança en poder posar tot plegat en marxa el curs 2009/2010. A mi que m'expliqui doncs, perquè aquest curs ens han martiritzat tant amb demandes que encara no eren exigibles de fet.Aquí llegireu les expectatives del conseller confiant en una bona entesa.
De fet, tots els grups menys ICV-EUiA l'han consensuat.
Les raons d'Iniciativa són d'índole més textual que no pas de fons, perquè, curiosament, comenten aquí, que no seran obstacle per la seva aprovació final. Hi ha coses que no entenc, després sí, i ara no? Si hi ha alternatives a un determinat redactat, s'han de posar sobre la taula i o les accepten, i pacten, o mantenen la teva posició.
Això tampoc ho entenc gaire, de veritat. Abans de saber realment com s'implementarà la llei, ja afirmen que faran vaga? Ens hauran d'explicar molt i molt bé les raon de fons, les de veritat. Perquè el cert és que no els agrada ni la nova concepció de la figura del director d'un centre, que passa a ser considerat com una persona amb autoritat "legal", ni el nou Sistema d'Avaluació del rendiments i resultats educatius. Per això he deixat a dalt l'enllaç, crec que val la pena de llegir-la bé per saber realment què ens aporta de positiu.
Curiosament, una de les coses que més ens preocupen, que és la política lingüística, la comenta força serenament Irene Rigau:
"...segons la Llei de Política Lingüística, les famílies poden decidir que els seus fills siguin atesos de manera "individualitzada" en castellà únicament en la fase d'"acollida", i ha assegurat que amb el text actual, s'obre la porta a l'escolarització en castellà en el segon cicle d'educació infantil i en primer de primària.
Recomanaria anar al redactat de la Llei de Política lingüística, no anar més enllà i deixar al bon criteri pedagògic de les escoles"
Aquesta qüestió, ha dit Rigau, que ha ressaltat que si en les últimes dècades, des de la restauració de la Generalitat després del franquisme, hi ha hagut immersió lingüística, això ha de continuar sent així"
Esperarem a l'octubre, i haurem de començar un nou curs amb incògnites d'horaris prou importants. El text és prou obert com per deixar marge suficient d'autonomia pel que fa a la famosa tercera hora de castellà, i en canvi, no aposta per la sisena hora de manera obligatòria, ni per incorporar a la obligatorietat l'educació Infantil. I d'aquí al curs 2009/2010, ens tornarem lirets omplint papers i noves demandes quan encara no tenim res aprovat. Casumlolla.
