Alguna cosa s’ha de poder fer. Avui he trigat 1h i mitja per sortir de Torroella i arribar a casa. L’embús era bàsicament a l’accés des de Pals, però és que tampoc es podia anar direcció Parlavà. Tornar entrar al poble impossible. A més del mercat, som a l’estiu i tot col.lapsat. M’ho he pres amb filosofia. De fa anys sentim a dir que l'entrada és un "coll d'ampolla". I he recordat l’optimisme del sr Jordi Prat, del Ministeri de Foment, a qui han entrevistat avui a Catràdio. Per resumir: el que passa a Barcelona són “afectacions” normals, un 92% dels usuaris arriben a l’hora. Fiabilitat i confiança a l’hora d’agafar el tren? És un transport de masses, que serveix eficaçment. Problemes amb els operaris o amb les empreses subcontractades? No, la construcció de l’obra civil és de les millors del món !!! Millores promeses? S'hi treballa, va tot bé, els beneficis ara no es veuen però a partir de l’any vinent … (explica mil dades, convenis, percentatges… bla bla bla) El conductor del programa li diu “M’està marejant amb tanta xifra i no em contesta la pregunta”. Canviem de tema. Desinformació a l’usuari? Tenim algunes mancances, no s’arregla d’avui per demà… i més percentatges. La retòrica apresa ha durat 21 minuts. Els planers arguments i preguntes que s’han sentit no han pogut amb l’allau de xifres i dades tècniques del convidat d’ADIF. Una de dues, o nosaltres, el poble planer, som tots babaus que no som capaços d’entendre els gravíssims maldecaps que pateixen aquesta colla d’ineptes que organitzen el dia a dia d’un país, que diuen funciona de conya, o ells, com deia Leibniz, són grans optimistes (estupidesa, és negre i veuen i es creuen que és blanc), o viuen al cel de les oques. Leibniz: “Vivim en el millor dels mons possibles” Com que aquest és l’únic món que tenim, és l’únic possible en les actuals condicions, és el millor. (clar, no n’hi ha cap més) En aquestes condicions, tenim el millor que es podria tenir, donat que si les condicions foren unes altres, un altre món seria possible. La tesis, ja ho veieu, és absolutament ridícula. Embolica que fa fort. Que tinguem el millor possible (recordeu l’entrevista), no necessàriament vol dir que és bo o està bé. Això em porta a pensar que ens prenen el pèl de manera descarada. Hi ha un rebuig total de prendre en consideració la possibilitat de plantejar-se que, canviant la lògica del sistema, preveure el desenvolupament futur i posant mitjans abans de …, tot és millorable. Anar fent que tot funciona. Desesperant.
13 d’agost 2007
desconcert
Alguna cosa s’ha de poder fer. Avui he trigat 1h i mitja per sortir de Torroella i arribar a casa. L’embús era bàsicament a l’accés des de Pals, però és que tampoc es podia anar direcció Parlavà. Tornar entrar al poble impossible. A més del mercat, som a l’estiu i tot col.lapsat. M’ho he pres amb filosofia. De fa anys sentim a dir que l'entrada és un "coll d'ampolla". I he recordat l’optimisme del sr Jordi Prat, del Ministeri de Foment, a qui han entrevistat avui a Catràdio. Per resumir: el que passa a Barcelona són “afectacions” normals, un 92% dels usuaris arriben a l’hora. Fiabilitat i confiança a l’hora d’agafar el tren? És un transport de masses, que serveix eficaçment. Problemes amb els operaris o amb les empreses subcontractades? No, la construcció de l’obra civil és de les millors del món !!! Millores promeses? S'hi treballa, va tot bé, els beneficis ara no es veuen però a partir de l’any vinent … (explica mil dades, convenis, percentatges… bla bla bla) El conductor del programa li diu “M’està marejant amb tanta xifra i no em contesta la pregunta”. Canviem de tema. Desinformació a l’usuari? Tenim algunes mancances, no s’arregla d’avui per demà… i més percentatges. La retòrica apresa ha durat 21 minuts. Els planers arguments i preguntes que s’han sentit no han pogut amb l’allau de xifres i dades tècniques del convidat d’ADIF. Una de dues, o nosaltres, el poble planer, som tots babaus que no som capaços d’entendre els gravíssims maldecaps que pateixen aquesta colla d’ineptes que organitzen el dia a dia d’un país, que diuen funciona de conya, o ells, com deia Leibniz, són grans optimistes (estupidesa, és negre i veuen i es creuen que és blanc), o viuen al cel de les oques. Leibniz: “Vivim en el millor dels mons possibles” Com que aquest és l’únic món que tenim, és l’únic possible en les actuals condicions, és el millor. (clar, no n’hi ha cap més) En aquestes condicions, tenim el millor que es podria tenir, donat que si les condicions foren unes altres, un altre món seria possible. La tesis, ja ho veieu, és absolutament ridícula. Embolica que fa fort. Que tinguem el millor possible (recordeu l’entrevista), no necessàriament vol dir que és bo o està bé. Això em porta a pensar que ens prenen el pèl de manera descarada. Hi ha un rebuig total de prendre en consideració la possibilitat de plantejar-se que, canviant la lògica del sistema, preveure el desenvolupament futur i posant mitjans abans de …, tot és millorable. Anar fent que tot funciona. Desesperant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada