12 d’agost 2007

ens ha dit adéu

L'ensurt del dia. Lluís Ma Xirinacs ens ha volgut deixar. Ho ha fet com va fer totes les accions, decidint què, com i quan, fidel a la desobediència civil que va caracteritzar la seva lluita. En tinc un record especial de fa gairebé 30 anys. Eren temps de lluites diverses, on gent com jo buscàvem un lloc i un moviment que acollís els nostres ideals, sense tenir encara cap ideologia prou formada. Potser això era el que ens feia trobar sovint la mateixa gent en actes diversos, el fet de no saber ben bé com canalitzar tantes inquietuds que ens sorgien de cop en un despertar social i polític que se'ns feia gros per viure-ho sols. El meu despertar particular va ser gloriós. Jo sortia d'un matrimoni amb un fill d'un tinent coronel de l'exèrcit. Es tractava de lluitar contra la repressió a totes bandes. Havia viscut només un any real al si d'una família on decidir el vot era cosa del pare, i aquesta va ser la meva primera acció rebel: jo no votaria el que el sogre em digués. Evidentment el malestar emocional es va escampar a tots els àmbits. Poc més tard militava en un moviment ecologista vinculat al Comitè Antinuclear de Catalunya. Allà vaig conéixer gent del PSAN i del BCT i de retruc vaig ser simpatitzant i votant del Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional, el BEAN. En unes quantes trobades al Vallès vaig conéixer en Lluís Ma Xirinacs, sempre des dels seients de davant escoltant bocabadada les seves propostes i raonaments. Paral.lelament, en aquells moment van néixer les CUPS, en uns moments d'aliances, avinences i desavinences per formar grups amb prou representació al nou govern català, (normals després del franquisme).De Xirinacs recordo la presència física, el posat rebel, irònic però planer i la primera menció de globalitat, d'alteritat, d'interdisciplinarietat, d'holicitat. He necessitat molts anys per interioritzar tot això que ell explicava llavors (no entenia gairebé res d'aquests conceptes!!!) quan es definia com a especialista en "globalitat" entesa com intent de conjugar els diferents referents de la realitat. LLegiu:
L'única realitat autèntica és l'univers conjunt i ja que el tot és inabastable, cal que vigilem una mica per tot arreu, "especialització global", tot seleccionant els aspectes més determinants des del major nombre de perspectives possible, quan ens dediquem a cada cosa en particular "especialització local". Tenir en compte la globalitat permet ajustar i afinar amb els altres la interpretació i la interacció. Tractar el global no és tractar-ho tot. És aprendre a tractar de tot una mica: allò més significatiu en el coneixement, allò més determinant en l'acció... segons criteris propis!
En un món canviant, superespecialitzat, ple d'informacions inconnexes i de conflictes, aprendre a pensar i decidir globalment permet aprendre a actuar localment amb felicitat, eficàcia i harmonia.

Això és una cita extreta de la publicació "Mentalitat i models globals" que podreu trobar a l'adreça que us deixo més avall. També hi ha la transcripció d'una ponència prou interessant però de lectura més farragosa, "Món Alternatiu" En ambdòs escrits hi ha el Xirinacs d'orientació marxista, alternatiu i provocador d'interrogants que va despertar la sensibilitat i l'esperit combatiu de molta gent. Si voleu saber-ne alguna cosa, una senzilla recerca al google us portarà a molts enllaços, (sobretot avui, molta gent deu estar fent el mateix, buscar informació!!!) De passada, si qui llegeix això està interessat en pedagogia, podreu saber més sobre Joan Bardina. Quan disposeu de temps, llegiu-los. Crec que són rabiosament actuals.
Un cop a la web, cliqueu internet solidari(dalt dreta) i dins d'aquest espai escriviu Centre d'Estudis Joan Bardina.
http://www.pangea.org/

2 comentaris:

DOLORS ha dit...

Després de llegir aquest post i el comentari que m'has deixat en el meu bloc no puc dubtar de la teva identitat. Petons i benvinguda a la barca de les blocaires,és un mar extens amb una capacitat inamiginable de noves i constants descobertes.Que tinguis sort!.Petons i endavant.

Tondo Rotondo ha dit...

Gran post!