Ara mateix ja he caigut del cel de les oques. Torno a la crua realitat del dia a dia, és a dir: l'horari (juro que compraré un altre despertador), de la roba (casundena, sense comentaris), dels àpats planejats i pensats (no en faré massa que s'ha de llençar, no tinc gallines), del super (no compraré al "dia", de fet ja no hi comprava), de no poder llegir el diari tranquil.lament (un altre casundena)... Em tornaré a emprenyar amb la meva consciència col.lectiva de gènere (heretada pel fet de ser dona, osti ja!) No em vull sentir més responsable de la casa, m'heu sentit? Perdoneu homes amb poca consciència del vostre gènere heretat... (els calçotets amb potes són majoria encara), no és una crítica global, però quasi. Us heu parat a pensar com diuen en castellà "és pesat"? Es un coñazo. I com diuen "és fantàstic"? De cojones. Em va obrir els ulls llegir un blog molt recomanable que fa un seguiment de la violència de gènere, que ja us deixaré per aquí. Mira tú, ara mateix, encara queden moooltes expressions que ho diuen tot, d'això del gènere. I no vull ser un gènere a part. Ni vull que em concedeixin res per decret llei.
Si s'ha de lluitar, lluitarem, però no ens regalaran res. Quan arribi a casa, estaré MOLT CANSADA, hauré treballat TOT EL DIA, em prepararé un cafè, m'asseuré al sofà, faré un sudoku, llegiré, faré el sopar SI VULL, posaré roba a la rentadora SI EN TINC GANES i si he de posar-me al llit pel mateix forat, serà el meu forat, que coi. I si no els agrada, el camí és ample.
Què, que no puc fer bons propòsits encara que no sigui cap d'any?
5 comentaris:
Carai!!... jo venia a agraïr-te la visita i que em recomanis... i no se jo si he escollit el millor post... ;¬P
però... has pensat que, en general a casa nostra diem "de conya" a les coses que ens fan el pes, i que alguna cosa "ens toca els collons, o és un tocacollons" quan és quelcom que no ens plau? :¬)
M'ha agradat el teu blog i, si no et fa res, aniré passant...
gràcies de nou!
Hola barbollaire! Si que ho he pensat, sí, hi anava rumiant, però... però a casa nostra som diferents, o no? jeje Salut
Roser, me pides páginas de imágenes, pero tendría que saber de qué tipo te interesan especialmente. Si quieres, me envías un email (mi correo lo tienes en el ventano) diciéndome lo que quieres y te contestaré con lo que pueda.
Un beso
César
casundena ... era famos, oi ??? ... salut
Bé com a home, mutis ala gabia que encara rebrere, per cert et dedico un post, i t'he linkat espero que no t'importi.
Publica un comentari a l'entrada