l'enllaç que et porta a... desapareguts

Llegint aquí i allà, penso en totes les persones i/o identitats amagades que hi ha darrera un nom de blog. L'anar i venir et fa adonar quant tenim de divers i de comú alhora. Bàsicament, trobes tres tipus d'espais, tot i que molts volem tocar massa i passa el que passa, però, ara mateix, serveix també per aprendre.

Hi ha blogs molt personals, divertits, enjogassats, que tenen una mica de tot però sobretot són espais per a la comunicació amb propers i d'altres que evidentment ens anem infiltrant. N'hi ha que donen sortida a les pròpies sensibilitats i/o gustos, pensaments, posicionaments ideològics, que van des de reivindicacions fins a dèries, desitgs, polítiques de volguda militància, on trobes de tot, un gran calaix de sastre que engloba molts calaixets de sastre més petits, no sé si em sé explicar.

N'hi ha d'altres realment combatius, impactants, ben documentats, alguns lligats a ong's i que molt sovint no estan sotmesos a cap bandera que no sigui la denúncia i la defensa de les llibertats i els drets individuals i col.lectius.

Ara mateix "surto" d'un d'aquest espais on he trobat aquesta senzilla i commovedora foto. L'han extret d'amnistia internacional. Desapareguts. Ni morts, ni vius. Senzillament no hi són. Però algú bé deu saber què se n'ha fet d'aquests milers de persones, de nens a adults que han esborrat de la vida i no han donat a la mort. No se'ls pot ni plorar. No se'ls pot festejar. Ni abraçar. La incertesa de creure't boig, finalment, aquesta persona no te l'has inventat tú. Hi era, al meu costat, l'estimava... On és? Qui em pot respondre? Comunicació tallada. Reintentar? Sí. Espera. Comunicació tallada. Reintentar?. Sí. Espera. Ad eternum.