De vegades et sembla que tot ha de ser planer.Que el camí és clar.
Que no desitges cap impossible.
Que ara sí que tot serà com ha de ser perquè de manera subtil i sense massa escarafalls, has propiciat un cert canvi, fins i tot t'atreviries a dir que ni el teu posat és el mateix.
Que sabies el que et feies, podies preveure-ho tot, o gairebé i els nous temps havien arribat per fi.
Estúpida. Tampoc t'has adonat aquesta vegada que no hi ha res canviable si forma part de l'essència del teu ser.
Com recoi t'ho fas per ensopegar sempre en la mateixa pedra?
I malgrat tot, ningú ho diria. Portes bé el fracàs, et saps bastir les formes, miratges d'impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada