reflexions / reflexiones (teclat xinès)

Alguien va a sorprenderse mucho ante esta especie de imersión lingüística. Además, quizá alguien se rasgue las vestiduras al leer algun "palabro" como dice un buen amigo. Hola Epi, si estas por ahí. Por cierto, este buen amigo, estuvo unos pocos años aquí, hace 23 que volvió a su Palencia natal, y cuando viene ahora por unos pocos días en verano, sigue hablando català y además lo entiende y casi lo habla clarito su hija que ni nació ni vivió aquí. Le enseña su padre. Él sí puede darnos una lección de la lengua como instrumento de entendimiento, de cercanía.

La qüestió és, que vinc de llegir un post d'una amiga i companya de feina que parla de la llengua com a vehicle de comunicació. I jo crec fermament que té raó. Però crec també que la comunicació és bidireccional, m'explico? Passa com amb les polèmiques, les baralles, allò que diem als nens a l'escola. Dos no es barallen si un no vol. Ei, que això no val a tots nivells, eh?, no ens enganyéssim pas. Sempre que no hi hagi EEUU (Rajoy?) entremig pot ser cert, però si ells s'hi foten de cap, ja pots anar fent manifestacions i proclames, te'ls trobes a casa i no saps com han arribat (bé, sí, por tierra mar y aire).

A lo que íbamos. Escribo así, mezclando lenguas, primero, para que se pueda comprobar que lo que ansío es entendimiento. También para las personas del otro lado del Atlántico, que puedan leer sin usar el traductor tan exhaustivamente (va por ti, hippie viejo) Finalmente para que se sepa que sé, (por lo menos lo suficiente), lo qual no es aplicable a muchas de las personas que conviven en mi país, y que tienen la oportunidad de usar no sólo una lengua de comunicación y contacto, dos por lo menos, si quieren más. Y esta situación que podría ser de privilegio, acaba en detrimento de una para mayor gloria, uso y abuso de la otra. ¿Se entiende?

I podria seguir així, donant raons i contraraons, sentits i contrasentits, però no val la pena. Crec que ens queda un bri d'intel.ligència, i que tots sabem que, amb la pretesa etiqueta de "la llengua serveix per entendre'ns", nosaltres, els catalans, estem deixant que l'esperit obert (i diuen que no) que ens dóna el mar que ens uneix, ens faci perdre l'horitzó de la realitat més crua. Si seguim així, els nostres néts tornaran a tenir el català a casa i poc més. Tot i la normativa, a molts llocs oficials no entenen el que els demanes, no parlem dels jutges i magistrats, a les grans superfícies et pregunten sempre en castellà, moltes trucades que rebem a casa et fan la primera salutació en castellà i encara a les televisions de la comunitat de Madrid es poden veure reportatges de com a Catalunya el castellà és una llengua prohibida, assetjada, perseguida. Les proves? Els rètols dels carrers, dels edificis d'ajuntaments i escoles, dels transports públics...

Espero i desitjo que es deixi d'apel.lar el meu sentiment solidari per fer-me baixar sempre del burro. Per cert, el burro, el vaig treure del cotxe fa molt temps, perquè amb un(a) al volant ja n'hi havia prou.