I esperar amb goig la collita.Malgrat que el dia ha començat polsós.
Malgrat que sempre hi ha una ombra que et persegueix.
Malgrat que la rutina t'amenaça.
Però esperar la mirada neta i clara dels ulls innocents que t'acompanyen des que comença el dia.
Malgrat que hi ha ulls que et travessen.
Malgrat que hi ha ulls que t'ignoren.
Sabent que costa trobar la il.lusió enmig de tantes petites mesquineses. O grans mesquineses.
Malgrat tot, anirem a buscar on sigui la paciència.
Malgrat tot lluïrem un bon somriure.
Per què hi ha qui es mereix el teu somriure, la teva mirada, la teva paciència, la teva il.lusió, la teva mà, la teva companyia.
Perquè malgrat tot, ens queda encara un bri d'esperança que cal fer créixer.
Perquè malgrat tot, saps que també el bon fer s'encomana, l'esperança s'encomana, la il.lusió s'encomana. I saps molt bé quin és el teu desig, fer créixer allò millor que té cadascú dels qui t'envolten. Per tot això, ara mateix, encara lluito.
5 comentaris:
Una abraçada còmplice des de Tarragona i molts ànims!!!
M'Agrada molt el post amb moltes coses em sento totalment indentificat, a vegades la collita tarda en surti pero acaba sortin i si posas paciencia i fe.
Quina senyoreta tan trempada que vaig tenir... . Records!!
malgrat tot ... he acabat de llegir el teu post ... curiós, però cert !!! ... salut
Tú te mereces todo eso por los trocitos de corazón y de rebeldía que menudeas por tu blog.
MMUAAK
Publica un comentari a l'entrada