04 de setembre 2007

dues opcions

Deixar-se rovellar per la deixadesa extrema...
No escoltar el teu cor que et diu endavant, fes via, corre! Hi ha tanta feina a fer...
Restar com un vell testimoni d'un passat podrit de greuges.

I que et trepitgin tots els peus que passen, abandonat record de qualsevol passat, de festa antiga, perduda en un sòl erm.
Esser tan poc que no podràs tornar a la terra.


Optar per ser un present més viu, potser desdibuixat.
Presència evanescent que tota forma pren.
Reviure en moviment, calmar la set.
Esquitxos de mirall, i fer reviure tanta terra morta.
Confondre't en el molt, sent tu i mil, iguals i junts.
La fortalesa, el gran cicle infinit, del mar al cel.
El foc té aturador, que l'aigua no.

7 comentaris:

mossèn ha dit...

quina forma més sensual que presenta la llauna ... salut

Tondo Rotondo ha dit...

Important lo de treure's el rovell de sobre... o de no deixar-se rovellar des de l'activitat.

Bona nit!

zeppeling ha dit...

O tres.... Que a la jungla asiàtica hi ha goril.les.

striper ha dit...

res d'arrovellarse la segona opicio.

o moço da bodega™ ha dit...

Parabéns pel teu blog, Zeus. Està linkado en el celler activista. Abraçades

o moço da bodega™ ha dit...

Ops! Zel...

DOLORS ha dit...

Segur que la segona opció és la millor.Ja saps allò que en positiu avancem!!Per altra part sempre hi ha foc en algun moment però tenim la sort que el vent i l'aigua el poden apagar.Cuida´t i no ens deixem posar rovell.Endavant sempre!