01 d’octubre 2007

cites que fan pensar

Pensaments que són una joia, en moments com els que vivim.
I tanmateix, ara mateix, ens adonem que gairebé tot està escrit, gairebé tot està viscut, gairebé tot és previsible.
Bé, sempre es pot fer una altra volta al cargol.
Només que ens cal un bon tornavís. Més aviat tota una caixa d'eines.

"La llibertat només pels partidaris del govern, només pels afiliats a un partit, per nombrosos que siguin, no és llibertat. La llibertat és sempre llibertat per a qui pensa diferent" (Rosa Luxemburg)
"A diferència d'allò que succeeix en les dictadures, en democràcia, els ciutadans són els responsables últims. No serveix de res donar la culpa als "polítics". La societat civil és responsable del poder que delega en els seus representants i ha d'expressar el seu desacord i malcontentament, i denunciar-ho amb tots els mitjans que ens ofereixen les noves tecnologies" (José Carlos García Fajardo)
"El silenci és la covardia dels intelectuals. Covardia que esdevé vil i és imperdonable, és la més gran traició a la cultura i a la Humanitat. L'enemic dels pobles posseeix la segona arma més poderosa: els diners. Nosaltres posseïm la primera: la raó" (Javier Sádaba, filòsof)

9 comentaris:

GAVILAN ha dit...

EL QUE PASSA ÉS QUE ARA MATEIX LA RAÓ ES COMPRA AMB DINERS I S'IMPOSA AMB LES ARMES EN NOM DE DÉU.
SALUT I REBELION !!
GAVILAN

Striper ha dit...

Potser no hagui tant de silenci, potser fan callar las veus.

Conciencia Personal ha dit...

ARA: este comentario va para el post del Comandante:

Mi comandante que nostalgia...si hubiese 10 hombres como tú, hablaríamos de una Latinoamericana más unida, mas íntegra, con rostro humano...

Un abrazo mexicano, monique

Jo Mateix ha dit...

—La libertad, Sancho, es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierra la tierra ni el mar encubre; por la libertad así como por la honra se puede y debe aventurar la vida, y, por el contrario, el cautiverio es el mayor mal que puede venir a los hombres. Digo esto, Sancho, porque bien has visto el regalo, la abundancia que en este castillo que dejamos hemos tenido; pues en mitad de aquellos banquetes sazonados y de aquellas bebidas de nieve me parecía a mí que estaba metido entre las estrechezas de la hambre, porque no lo gozaba con la libertad que lo gozara si fueran míos, que las obligaciones de las recompensas de los beneficios y mercedes recebidas son ataduras que no dejan campear al ánimo libre. ¡Venturoso aquel a quien el cielo dio un pedazo de pan sin que le quede obligación de agradecerlo a otro que al mismo cielo!

Jo Mateix ha dit...

M'he deixat l'autor:


Segunda parte del ingenioso caballero
don Quijote de la Mancha
Capítulo LVIII
Miguel de Cervantes

Joana ha dit...

Massa sovint els diners i l'ambició ho espatllen tot. Ara tot es compra fins i tot la llibertat!
Una abraçada!

NORKA ha dit...

Holaaaaaaaaaaa !!! querìa agradecer tu visita, mil gracias y feliz cumple entonces, ya estamos , fue o serà.

Buena vibra y un beso de chocolate venezolano

adrià ha dit...

Mai, mai, mai les armes s'han imposat a la raó. O si? A vegades estic perdut, ara mateix estic perdut, però m'han encantat les tres frases. M'agrada el bloc en general, ara... d'aquí a parla-te... doncs no sé, normalment no tinc res a dir que sigui més bonic que el silenci. :-)

Pedra Lletraferida ha dit...

Bona aquesta! "El silenci és la covardia dels intelectuals". Afegeixo: I dels que es creuen intelectuals, també!. Que n'hi ha molts d'aquestos intelectuals "destrangis", que es creuen que poden fer oci i negoci de la paraula fàcil i bonica (de portes enfora sempre, compte!), però que de portes endins són del tot incapaços de mantindre una conversa coherent i amb un mínim de sentit comú, raonada i ben argumentada. En parlem per email, si en vols més detalls.

Salutacions cordials.