camins de sucre

És l'eterna conxorxa de cada any.

Ahir em va despertar l'horrible notícia del maltractament a una nena de 5 anys. Sembla que se'n feia seguiment i no està massa clar d'on venen els abusos.

És horrible i escruixdor, però, sorprenenment o comparant-ho amb d'altres casos, no se n'ha parlat gaire. Una possible explicació, seria que és africana, i ja se sap, de vegades els factors culturals actuen contra la dignitat humana, si fos blanca, se n'hauria parlat més? No sé...

I llavors m'he dit -calla! s'acosta Nadal!-

He arribat als camins de sucre.

Camins de sucre per amagar-nos la dura vida de tot l'any, amb paquets de coloraines.

Camins amb olor de parfums de disseny i vestits de nit vermells i sensuals.

Camins amb joguines fantàstiques que porten la felicitat amb tarja de garantia.

Camins nevats de cotofluix amb hohoho's de pares noëls clonats davant els grans magatzems.

Camins de joies que et diuen que ell o ella t'estimen molt i per això et fan un present únic, que només tindràs tu.

Camins de torró que no fa càries ni engreixa ni costa de tallar.

Camins de pau i amor, que sembla que ni la guerra surt a les imatges.

Camins de mentida, de mercadeig, de rebaixes...

Ens rebaixen la dignitat, ens apugen l'oblit amb pantalles ensucrades de festa.

Serà potser això el que fa que cada any per aquest temps he de lluitar contra la ràbia?