en dies de guerra, de morts arreu,molts tornen a morir a Kènia,
Darfur segueix essent un infern,
Palestina no té descans,
Irak fa anys que assaona la terra de sang,
els nens es moren encara sense poder alçar la veu
com collons no us despulleu cada dia?
sí, cada dia de l'any,
no només per les bèsties!!!
les persones, no mereixen res?
el primer carnaval està servit
potser per això, ja hi ha morts ensangonats de veritat en portada
*
forta fredor de música
que no acompanya cap moment
cap percussió batega amb el cor...
fins el foc fa un tremolor
fred, de silenci
*
el cel gris du pressagis de mort
a dalt ronquen veus de ràbia
enganys de festa
mentre el menjar es cou
*
encara no tindrem temps
de tancar la porta
el verí arriba amb vestit de mudar
i promeses
*
ens queda poc temps per redreçar
tants viaranys malmesos
les mentides i els bruels són forts i clars
serà un carnaval de somriures
dels més sagnants que es recorden
*
23 comentaris:
Doncs, Zel, aconsegueixes fer-me venir com un calfred i posar-me la pell de gallina. Bona poesia, doncs! que provocar emocions tampoc és tan fàcil.
Llegeixo i rellegeixo.
buuufffff!! quina esgarrifança...!!
I em dius poeta?
Nina, que tu dius sempre coses molt profundes, interessants, importants... i jo sols sóc un somiatruites...
un petonet dolç :¬)**
(amb el teu permís, es clar)
Por desgracia todos los dias hay muertos ensangrentados en portadas, pero parece que nos hemos acostumbrados, ayyy, no sé...
Preciosa poesia.
Ostres aquestes campanes m'han provocat un calfred... deunidó eh amb el que has escrit... com sempre em deixes sense paraules...
Buff, Zel, déu n'hi do! Petonets i bona setmana, guapíssima!
Malgrat la cruesa que traspua el teu post aquest també m'ha aconseguit fer arribar la tendresa i l'esperit de lluita que ha estat el motor que t'han mogut a penjar-lo, a pensar-lo.
Bon inici de setmana i una abraçada!
Puc formular un desig? A la merda amb els polítics professionals!
Apa... marxo a dormir descarregat! jejejejej
Qui es dedica a resoldre els problemes de veritat del món?
Qui cobra per fer veure que hi està treballant?
Qui paga per a sentir-se lliure de consciència?
Tens molta rao en lo primer i el poema uffff.
Ja tens raó, ja, potser hauríem d'anar despullats tots l'any, potser així ens farien cas.
Yo en cambio aplaudo la iniciativa, en especial a la del primer plano, y la animo a hacer lo mismo en mi casa.
Avísele si la conoce
Le dejo la traducción de la canción de Joni Mitchell. Buen semana.
Jericó
Tractaré de mantenir-me obert a tí
aquesta és una promesa que li vaig fer a l'amor
quan era nou
com Jericó vaig dir
que s'esfondrin aquests murs
ho vaig dir com si finalment hagués trobat el camí
de mantenir vius els sentiments bons
ho vaig dir com si si fos una cosa per la qual esforçar-se
Tractaré de mantenir-me obert a tí
i aprovar que siguis tu mateixa
també jo ho necessito
necessito la teva confiança nena
i el regal del teu temps lliure
a canvi, jo et donaré el meu
estimada meva, és un intercanvi maco
em sembla a mi
un càlid arranjament
Qualsevol et dirà el difícil que és fer i conservar un amic/a
potser ells van a vendre't
o talvez siguis tu Judes al final
Quan ja no crees que estàs rebent el que necessites
o els donis una mica que els alimenti i faci créixer
Tractaré de mantenir-me obert a tí
cada és dia més fàcil fer-lo
com en Jericó
que s'esfondrin aquests murs
deixa'ls caure al sòl
deixa a tots aquests gossos córrer lliures
els salvatges i els mansos
acollits en mi
Gràcies Roser pel teu poema tan bonic. Comprenc les teves paraules d'amargor i de revolta. N’ hi ha qui assajen d’ens fer creure que una nació pot viure al detriment d’una altra, o que les nacions han de combatre’s les unes contre les altres fins que l’una aconsegueixi a fer desaparèixer l’altra. Però en realitat, no veig cap combat d’un poble contre un altre. Es tracta d’un combat dels partidaris de la violència contra el camp de la pau. N’hi ha qui promouen el sofriment i el sacrifici per interessos nacionalistes o per d’altres motius no mes acceptables. I la frontera entre els dos camps no coincideix del tot amb cap demarcació geopolítica o ètnica. Els qui's decideixen l’ús de la violència, la volen per els altres, que no pas per sí mateixos, clar. Aquesta gent s’ han oblidat que l’humanitat és Una i Indivisible. Nosaltres volem ésser de la casta dels poetas i no de la dels militars, que no tenim cap interés ni al patiment ni a la mort. Petons a tu, que si tota la gent fossin com tu, el món seria ja un paradís.
Hola Zel !!
Fa ravia i tot aquestes absurdes revendicacions mentres esta mitg mon morin de gana i l’altre s’está matan entre ells ... pero per sort hi ha gent com tu que quand veuen una noticia (absurda ) com aquesta, no es quedan alla, si no reflexionen sobre tot lo que passa al seu entorn.
Un petones i gracies per vesitar el meu blog !!
Jo no ho veig absurd... els absurds són ells, els de sempre.
salut
Per que no et donen un premi???
xiqueta, totalment d'acord. Jo sóc una vegetariana molt radical, ho reconec, però amb la que està caiguent a Palestina, al Congo... en fi... que si he de protestar per alguna cosa tinc clares les prioritats. I no són les vaques.
Una abraçada.
Cada día hi ha una noticía fosca, una mort que no tocava...cada día un nuvol negre ens acompanya...la vida té la seva part dolenta per culpa dels que respirem en aquesta terra. Ben trist...
Petonets
Com m'agrada tot el que dius!!!!
Zel ,em provoca pell de gallina llegir una vegada i una altra el teu poema.
M'agrada!
cridem PROU tots alhora.petons.
quin fotimer de noies estirades al carrer ... passant fred !!! ... es que ningú se'n adona ??? ... jo sol no podria amb totes !!! ... salut
zel le invito a compartir un nuevo espacio creado para compartir verdades e injusticias.
camina o revienta se llama le espero. petons
Hola, me conmueve mucho que estes tan ligada a todo lo que la humanidad niega, gracias por tus escritos. Muchos besos.
Roser:
He estat visitant el teu blog i està molt bé, així que penso continuar visitant-lo.
Petons
Maria Jesús
Publica un comentari a l'entrada