15 de gener 2008

el passat que torna

Ell marxa tot davant, amb l'eina a punt.
Sense manies ella camina aguantant-se el ventre.
Cap perill que no sigui allò més directe i immediat els atabala.
Si hi ha sort, parirà ajupida, i ell senzillament vetllarà que cap fera els arrabassi l'infant nounat. La prioritat és només veure demà, després d'assegurar un vespre amb foc, i un bon encalç d'alguna bestiola que els procuri aliment.
Tampoc s'amoinaran si no surt bé, estan ben avesats a nodrir-se d'arrels i mastegar estones llargues fulles i baies, i a recollir qualsevol fruit, després d'observar atentament els seus efectes amb qualsevol animal que els hagi consumit abans.
Van sols. Han decidit deixar el grup. Ell vol la dona per ell i prou, i ella no està massa disposada a feinejar a tota hora sense poder gaudir del que fa pel fet de ser jove, n'està prou farta que les altres li prenguin el dret a rebre el millor de les caceres. Això és perillòs, cert, però, la soledat no és un dels seus malsons. Qualsevol cosa abans de tornar al passat.
Recomençar, ni que sigui de zero.
Esperança. Llibertat. Escollir on quedar-se i d'on fugir.

Hi ha un món que certament no vol tornar a veure.
Hi ha un futur pel seus fills que no vol viure.
Millor ser un bon salvatge, que un presoner civilitzat.
Els records encara planen als seus malsons.
Si de cas, ja ensenyaran als seus fills el poc que recorden.
Aquell passat no té retorn.
L'únic que ell enyora, són els jocs de pilota.
Ella, en canvi, mai s'havia sentit tan lliure.
*


*

11 comentaris:

Striper ha dit...

Esperem que cap mal pasat torni. ei a veure si et pases per casa que et trobo a faltar.

mossèn ha dit...

el passat ... nissan ??? ... salut

Jo Mateix ha dit...

Hi ha una cosa del passat que els envejo: poder viure sense presses i compromisos. Sempre he pensat que era així.

PIER BIONNIVELLS ha dit...

hola.. me paso por tu mundo para darte las gracias por tu comentario en mi blog.. he tratado de traducir este post pero se me ha hecho imposible.. volvere a intentarlo.. saludos..

XeXu ha dit...

Ei, a casa teva, fins i tot els cavernícoles són lluitadors i inconformistes, eh?

Però per què ens tortures amb els vídeos del nodo, i més amb una victòria del Madrid com aquesta... ara ja no podré dormir!

Joan deu Peiroton ha dit...

M'agrada mooooooolt la nova música que hi has penjat !!!!! :)))))

Abogada en Bcn ha dit...

Jo volia fer un post amb un títol semblant! Sobre el passat que torna respecte als rols home-dona. O m'equivoco molt o els meus amics que comencen a tenir nens en molts aspectes repeteixen els rols dels nostres pares, i els nostres avis. I amb això vull dir coses bones però també...coses que pensava superades. Uf, quin rotllo t'he fotut! Petonets maca!

Carme ha dit...

Uf només setir la música del Nodo ja em vénen tots els mals, no l'he pogut pas acabar de veure!

Si sí, segur que millor sols que mal acompanyats. Però d'inconformistes n'hi ha més. Sempre em pregunto per queè no s'ho poden (la parella del teu conte) o no ens ho podem muntar millor.

Tondo Rotondo ha dit...

Tant de bo poguem rescatar tot lo bo del passat... i fer-lo present per fer fora el passat negre i pudent que ens persegueix, com apoble i com a persones.

Jordi Casanovas ha dit...

tu què? fent amics? penjant victòries del Madrid... ;) al proper post volem els 5-0 com a futurs desitjables.

Ah! i no t'haig de perdonar res, a casa hi pots dir el que et doni la gana.

Anònim ha dit...

l'eternitat ens permet repetir.
és cop jugar 7 vegades amb un dau, segur que repetim...
i caiem, i ens aixequem i tornem a caure, i tornen els texans amb pota d'elefant i que la dona sigui qui fa gran la canalla, abans era la mare, ara és la iaia....

i tot i així, algú parla, amb part de raó també, de progrés i d'avenç....

viatjar en el temps, anar enrera, o millor encara, tornar a començar en un cos d'infant despres d'haver viscut mil vides....

ricardo santiago