La detenció i les agressions a Portu, quan estava emmanillat, i tancat en un cotxe envoltat de policies, el seu ingrés a l'UCI i les múltiples ferides i cops que presentava, han obert altra vegada la caixa dels trons de l'ús indiscriminat de la violència per part dels cossos de seguretat. Portu i Sarasola, tot i que estaven incomunicats, han presentat declaracions tan semblants, que han obligat al jutge Grande Marlaska a prendre en consideració les possibles faltes imputables a la policia. Llegiu aquí
Primera setmana de l'any. Centre de Documentació contra la Tortura.
-3 de gener. Mor Wilson S. , ciutada equatorià, després de ser detingut a Colmenar Viejo per la Guàrdia Civil.
-8 de gener. Mor V.G.G. Estava detingut al quarter de la Guàrdia Civil a Burriana.
-11 de gener. Un tercer cas a Guardamar de Segura (Alacant), també al quarter de la Guàrdia Civil.
Morts a la presó.
Morts a la presó.
-6 de gener. Mor Santiago B. a la presó de Zuera (Saragossa)
-9 de gener. Un altre mort a la presó de Teixeiro (A Coruña)
Amnistia Internacional denuncia que l'any passat un mínim de 70 persones van morir en ser detingudes o a la presó en circumstàncies "poc clares"
"Más de 500 personas han fallecido desde el 1 de enero de 2001, mientras se encontraban privadas de libertad y bajo la custodia de funcionarios estatales, autonómicos o locales" Llegiu aquí
Això em porta a reprendre el tema recurrent de com s'educa, què fa falta als nens i nenes, i als joves i a la dita universal que com que els infants no han rebut ara allò que diuen una bufetada a temps, (cualquier tiempo pasado fué mejor) sembla que estem envoltats de delinqüents en potència per culpa del nostre bon fer i permissivitat, de l'excessiu diàleg i de massa tolerància.
Persones fetes i suposadament educades (ho poso en interrogació) tornen a defensar l'ús de la violència per educar. Pegar a un nen és violència, més pel fet de ser un menor indefens i que confia cegament en els seus pares, de qui n'espera amor i protecció, encara que no ho pugui verbalitzar. Quan es faran campanyes contra la violència amb els infants? Molta lletra amb la que s'exerceix contra les dones, però, i qui defensa als nens? Quin dret moral té un adult per picar un nen? D'això sí que hi hauria d'haver cartells penjats arreu. Però sovint són fets que queden en la intimitat de casa, un menor no fa denúncies. I no s'ha de permetre ni una senzilla "pinya", es comença amb això i s'acaba amb un cinturó.
Potser és que tenim el món que tenim, perquè s'ha viscut massa violència, i no em parleu només de la televisió. Les criatures distingeixen perfectament el que és ficció del que és la vida real. Jo hi treballo des de fa una pila d'anys i us ho puc ben assegurar. El que no es pot pair de cap manera és el bany de sang que veuen dia a dia, les armes, la guerra i la misèria s'han convertit en parts ben reals del seu món. És el model social que els donem el que va eixamplant la xarxa. Quan hauríem de fer avenços cap a la llibertat i respecte, ens anem acostant perillosament a la intransigència i la repressió.
13 comentaris:
Cal marxar d'aquesta presó de pobles què és l'estat espanyol... amb urgència i per salut pública i mental. I naltrus ja ens encarregarem de que els saures de torn no permetin torturar.
Prou tortures !
Qué quiere que le diga, yo entiendo perfectamente a los guardias civiles; tampoco me voy a hacer el longuis. Esos dos son un par de hijos de puta, y tenían cuentas pendientes con el cuerpo. Es que "tan" democràtico no soy.
Yo por ejemplo, con muchísimo gusto le daría de ostias a Zaplana (y me temo que Ud. también).
Como dijo Max Estrella: "No nos pongamos estupendos"
En fi, lenguaraz, la violencia només engendra violència. I si justifiquen una violencia per una altra, no acabariem mai. Només hi ha una manera d'acabar amb la violencia i és acabar, així, deixar d'utilitzar-la i buscar solucions.
Pel que fa als nens, ja saps, Zel, que estic totalment d'acord amb tu. Però no només per les bufetades. Que no crec que s'hagin de donar, ni una, (però tampoc crec que s'hagin de prohibir per llei)Sinó pel respecte.
Els nens s'han d'educar, de renyar si cal amb respecte i serenitat. Si perdem constantment la calma i els papers, els adults, ells faran el mateix... i amb menys capacitat de control es passaran encara més que nosaltres.
Hi ha persones, pares, mestres, que amb una mirada en tenen prou per posar els nens a ratlla. Tots en coneixem. Mirem-los i prenem apunts. Aquests no necessitem mai pegar.
Em quedo amb el que diu la Carme, la violència només engendra violència i ens cal molta pau i educació per tirar aquest món endavant.
Jo també m'estic amb allò que diu la Carme. A més, em sembla que hi ha moltes maneres no violentes per aconseguir allò que desitjem i que la violència no pot solucionar res.
evidentment la violencia no esta justificada de cap de les maneras.
El problema es que las lleis no solucionen gaire els problemas.
tinc una dita: es comença pegant als gossos, després a la dona i finalment als fills
lamentable !!
petonets
Cert, violencia amb violencia no soluciona rés, però es també es cert que hi ha situacions de difícil control.
prou violència cap a tothom!
És molt senzill fer segons quins discursos al voltant de la violència. I sí... la violència no és bona.
Però cal dibuixar una línai entre la violència exercida pels estats, de forma institucional o de forma bruta i la resta de violències, siguin motivades per la bogeria, per política o pel que sigui.
Jo personalment sóc de l'opinió de què tal i com estan les coses -i per desgràcia- un poble només és respectat si està armat. Mireu sinó el cas de Corea del Nord, per citar un exemple llunyà però ben gràfic.
Dit això -però- reclamo una educació per la pau, però no només entre la gent normal -que també- sinó entre els polítics que emns governen, doncs existeixen moltes formes de no-pau.
El problema de la violència d'estat, que no legal al meu entendre, és que com qualsevol cosa té perversions.
I considero, Lenguaraz, que una cosa és tenir ganes de fotre una ostia a algú i l'altra fotre-la. Tot i ser conscient de les ganes opto per una altra via (mentre hi sigui).
Jo estic totalment en contra de tot tipo de violencia per part de la policia , ja sigui fisica o sicologica, i mes per que la he patit dels fill de p.. del mossos. Pero d'aqui a pendre com verdaderas las declaracions de aquets 2 individuos no.
I com diu El lenguaraz jo tambe li fotaria alguna clecla al Zaplana.
Segurament es difícil contenir-se davant d'algú que saps que ha assassinat un company, un amic, generalment d'una manera covard... potser fins i tot matant innocents i fins i tot nens...
I el fills dels assassinats? Igual els seus pares mai els hi van aixecar la mà... Però com els pot haver deixat marcats la desaparició de forma violenta d'algú dels seus? Segurament d'una forma més profunda i irreversible que una cleca (i no estic defenent els calbots)
Jo algun em vaig endur... i el màxim de dolent que faig és intentar escriure "poesia"...
Crec firmament que no haurien d'existir els maltractaments ni les tortures. Tampoc aquests personatges que, personalment, no crec que lluitin per la independència d'Euskal Herria.
Quin rotllo... perdona Roser...
Per cert el meme aquí
bona nit
Publica un comentari a l'entrada