12 de gener 2008

por


no sents com criden els botxins ressucitats?
malaguanyada lluita dels qui ja no són aquí
s'han acabat les reserves d'esperança...
no sents com ploren, graten i es regiren?
la foscor s'albira amb roba de mudar
ressonen tambors vestits d'himnes frenètics
aferrats als símbols de velles pàtries
no sents com bramulen els falsos profetes?
el verí es barreja amb les promeses de res
i documenten la mentida a la ràdio i als diaris
no sents com s'esquerden les bastides?
quantes vegades es pot perdre una guerra?

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser allò de “canviar el món” resulte, després de tot, un impossible. Però qui vol viure aquesta vida sense intentar-ho? Per cert, obrir el teu blog i escoltar la cançó del Lennon m’ha llançat a la meua adolescència a la velocitat de la llum. I ha estat un goig revisitar-me. Gràcies.

Anònim ha dit...

fA MOLT TEMPS VAIG ESCRIURE AIXÒ. AMB ELS TEUS DARRERS POST HI VA BÉ:

EL MATEIX MOT PER A LA MATEIXA COSA

Si tu dius rosa,

jo veig la rosa.

Si tu dius mar

imaginaré el mar.

Si tu dius sol,

resplendirà dins del meu cap,

tota la seva claror.
Sovint hi ha qui

ens diu sempre mar quan vol dir desert.

Ens diu sempre pau, quan hauria dir guerra.

Ens diu sempre sol, quan volia dir foscor.

Algú que vol que es perdi el sentit de cada mot,

per fer-se’ls tots, només, a la seva mida.


Aleshores, alguns canvien, sense resistència

allò que sempre havien après

i no els fa res

perdre les paraules

que de mica en mica fugen, i amb elles el pensament.

Però nosaltres podem mantenir

-tossudament-

el sentit real de cada mot.

Només pronunciant ben clarament

i de la manera més simple:

sempre el mateix mot per a la mateixa cosa.

qaesar ha dit...

Roser, cada firma, cada grito, cada palabra, cada compromiso, hacen este mundo un poco más habitable, un poco más humano...

No lo dudes nunca

Bssss

Antoni Esteve ha dit...

La desfeta sol és una treba fins a una nova guerra i la por s'ofega, però la mentida s'engrandeix.
Por de debó, molt bo!

mossèn ha dit...

sí que fa por, sí, la foto ... salut

Joan de Peiroton ha dit...

Si ja fos capaç de guanyar el combat contra mi mateix, hauria aconseguit quicom. Hi treballo.
M'encanten la teves visites, m'encantes tu!!!

Jobove - Reus ha dit...

que fagis uns molt bons cargols a la llauna i si hi ha all i oli millor !!!

petons

Waipu Carolina ha dit...

Miedo de que este planeta cada día que pasa y las seres humanos se suponen son más preparados y conectados y bla, bla bla sigamos en un mundo egoista, envidioso y lleno de odio.
Hay algunas luces pero falta demasiado amiga!

Jesús M. Tibau ha dit...

Mentre hi hagi una sola guerra al món, es continuaran perdent totes les guerres anteriors, que no han servit de res.

Mon ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mon ha dit...

Als meus anys de jove revolucionari (o sigui la setmana passada) deiem una frase : "Si vols la pau no preparis la guerra" però o be la gent no sap llegir o be els hi agrada viure així, a mi no.

Estela ha dit...

ja sabem que quan cridem per injustícies moltes vegades l´aire se´n porta aquetscrits, però , què seria de la nostra ànima i el nostre alè si no ho fem?petonets guapa.

nimue ha dit...

ostres... quina força transmeten les teues paraules... dur, ben dur. Intens. Trist. Ràbia.

Ferran Porta ha dit...

Es poden perdre unes quantes batalles, però mentre quedi un sol soldat cal seguir lluitant per assolir la victòria.

isnel ha dit...

Últimament sento massa por llegint els diaris o escoltant la ràdio. I no m'agrada gens. Sembla que anem enrere enlloc d'empaitar horitzons nous, nets i clars.

Unknown ha dit...

De vegades hi penso en aquesta fi de les "reserves d'esperança"... però com diuen laes Madres de Plaza de Mayo "L'única lluita que es perd és la que s'abandona".

Una abraçada!