no sents com criden els botxins ressucitats?
malaguanyada lluita dels qui ja no són aquí
s'han acabat les reserves d'esperança...
no sents com ploren, graten i es regiren?
la foscor s'albira amb roba de mudar
ressonen tambors vestits d'himnes frenètics
aferrats als símbols de velles pàtries
no sents com bramulen els falsos profetes?
el verí es barreja amb les promeses de res
i documenten la mentida a la ràdio i als diaris
no sents com s'esquerden les bastides?
quantes vegades es pot perdre una guerra?
16 comentaris:
Potser allò de “canviar el món” resulte, després de tot, un impossible. Però qui vol viure aquesta vida sense intentar-ho? Per cert, obrir el teu blog i escoltar la cançó del Lennon m’ha llançat a la meua adolescència a la velocitat de la llum. I ha estat un goig revisitar-me. Gràcies.
fA MOLT TEMPS VAIG ESCRIURE AIXÒ. AMB ELS TEUS DARRERS POST HI VA BÉ:
EL MATEIX MOT PER A LA MATEIXA COSA
Si tu dius rosa,
jo veig la rosa.
Si tu dius mar
imaginaré el mar.
Si tu dius sol,
resplendirà dins del meu cap,
tota la seva claror.
Sovint hi ha qui
ens diu sempre mar quan vol dir desert.
Ens diu sempre pau, quan hauria dir guerra.
Ens diu sempre sol, quan volia dir foscor.
Algú que vol que es perdi el sentit de cada mot,
per fer-se’ls tots, només, a la seva mida.
Aleshores, alguns canvien, sense resistència
allò que sempre havien après
i no els fa res
perdre les paraules
que de mica en mica fugen, i amb elles el pensament.
Però nosaltres podem mantenir
-tossudament-
el sentit real de cada mot.
Només pronunciant ben clarament
i de la manera més simple:
sempre el mateix mot per a la mateixa cosa.
Roser, cada firma, cada grito, cada palabra, cada compromiso, hacen este mundo un poco más habitable, un poco más humano...
No lo dudes nunca
Bssss
La desfeta sol és una treba fins a una nova guerra i la por s'ofega, però la mentida s'engrandeix.
Por de debó, molt bo!
sí que fa por, sí, la foto ... salut
Si ja fos capaç de guanyar el combat contra mi mateix, hauria aconseguit quicom. Hi treballo.
M'encanten la teves visites, m'encantes tu!!!
que fagis uns molt bons cargols a la llauna i si hi ha all i oli millor !!!
petons
Miedo de que este planeta cada día que pasa y las seres humanos se suponen son más preparados y conectados y bla, bla bla sigamos en un mundo egoista, envidioso y lleno de odio.
Hay algunas luces pero falta demasiado amiga!
Mentre hi hagi una sola guerra al món, es continuaran perdent totes les guerres anteriors, que no han servit de res.
Als meus anys de jove revolucionari (o sigui la setmana passada) deiem una frase : "Si vols la pau no preparis la guerra" però o be la gent no sap llegir o be els hi agrada viure així, a mi no.
ja sabem que quan cridem per injustícies moltes vegades l´aire se´n porta aquetscrits, però , què seria de la nostra ànima i el nostre alè si no ho fem?petonets guapa.
ostres... quina força transmeten les teues paraules... dur, ben dur. Intens. Trist. Ràbia.
Es poden perdre unes quantes batalles, però mentre quedi un sol soldat cal seguir lluitant per assolir la victòria.
Últimament sento massa por llegint els diaris o escoltant la ràdio. I no m'agrada gens. Sembla que anem enrere enlloc d'empaitar horitzons nous, nets i clars.
De vegades hi penso en aquesta fi de les "reserves d'esperança"... però com diuen laes Madres de Plaza de Mayo "L'única lluita que es perd és la que s'abandona".
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada