30 de gener 2008

sostenibilitat i política

Acostant-nos al que serà una lluita ferotge per guanyar les eleccions, caldrà pensar en unes qüestions importants pel que fa a la posició de partida dels grups que es presentaran.
No sé vosaltres, però el que és jo ja descarto d'entrada aquell que diu que té un cosí que sap molt d'això de l'escalfament global i el canvi climàtic. Comptant que a més del cosí, té amics íntims que ens proposen un únic model de família, un únic model ideològic, un estat amb una única religió, una llengua única i un país vertebrat sota la bandera de l'àguila reial, una política de despeses desenfrenades en armament i que a més s'apunten a qualsevol guerra, que ens les munten a qualsevol racó perseguint qui no pensa com ells... ja està tot dit.

Ara ens cal també prendre posicionaments decidits per quines polítiques volem en assumptes relacionats amb la terra, així en global. Quan dic la terra, miro primer el més proper, els meus paisatges, els camps que veig cada dia al matí, les platges que tinc a prop, els poblets que travesso i les vistes des de l'escola, que van fins al mar. No vull veure això.



Sense buscar cap model perfecte, que ja no sé si en queden, els cinc grups ecologistes /organitzacions de l'estat espanyol , Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife y WWF/Adena presenten el documento Un Programa por la Tierra, que proposa acciones, que haurien de figurar en els programes electorals.

A títol d'entrant, a baix d'aquest post, us en copio un apunt pel que fa a accions relacionades amb el camp, el que sembrem i collim, el que a fi de comptes ens alimenta i ens sostè. Tot és prou important, però encara molta gent està poc conscienciada del que pot suposar una pujada del nivell del mar o un desglaç del pol per com pot afectar els corrents marins i perturbar el clima. En canvi, moltes persones voldríem tornar a veure redreçada i revaloritzada la vida i el treball al camp, uns boscos ufanosos, uns paisatges fèrtils. No podem defugir el progrés, però al final, tampoc ens podrem menjar les infraestructures, ni l'AVE ens omplirà el plat.

Ens han venut un model de progrés que ens fa un país de serveis, on tot va encaminat a facilitar accessos, a desplaçaments ràpids, a ser un destí econòmic o turístic i en el pitjor dels casos un lloc de pas. Clar que convé tot això, però cal saber equiparar les prioritats, i la terra n'és una. Al final només la veurem als testos dels balcons, als espais de les rodones enjardinades o coberta de neu artificial perquè s'ha d'esquiar. Hi ha necessitats i hi ha luxes. Ara per ara, gastar aigua per regar camps de golf o per produir neu hauria de poder-se plantejar en termes de necessitat, no pas de prioritat.
-Aprobar urgentemente un Plan Nacional de Reducción de Agroquímicos que permita conseguir una reducción de un 20% en su uso para 2012, promoviendo métodos naturales para el control de plagas y enfermedades, y la recuperación de la fertilidad y el contenido de materia orgánica del suelo, mediante el empleo de “abonos verdes” y la gestión adecuada de estiércoles y purines.
-Transferir progresivamente fondos desde el Pilar I (medidas de mercado) hacia el Pilar II (desarrollo rural), usando los mecanismos ya disponibles (modulación, tope máximo por explotación en los pagos, degresividad) para apoyar la gestión agropecuaria tradicional extensiva. -A la vez, publicar informes anuales públicos en cada CC.AA. y a nivel estatal sobre el uso y resultado del gasto de los fondos de la PAC.
-Adaptar la financiación del desarrollo rural a las necesidades de la red Natura 2000 y otras “zonas de alto valor natural
(ZAVN) fijando objetivos ambientales claros, cuantificables y alcanzables, así como homogeneizar los requisitos de condicionalidad e introducir nuevos en estas zonas, facilitando los mecanismos de inspección y sanción.
-Aprobar medidas que permitan que en 2012 un 25% de la Superficie Agraria Útil esté acogida a medidas agroambientales, un 10% del territorio bajo producción ecológica y al menos un 10% de la superficie agrícola nacional bajo barbecho obligatorio.
-Promover medidas urgentes para la conservación de las variedades vegetales locales y razas autóctonas, gravemente amenazadas en la actualidad.
-Derogar las autorizaciones de las variedades de cultivos transgénicos aprobados hasta la fecha, paralizando los procesos de aprobación.
-Reducir la dependencia de importaciones de materias primas transgénicas y prohibir la utilización en España de Sistemas de Protección de Tecnologías (conocidos como “Terminator”).
-Paralizar la creación de nuevos regadíos, centrando todo el esfuerzo presupuestario en la modernización de los existentes y conseguir que los proyectos de modernización supongan un ahorro neto real de agua, parte de la cual sea dedicada a garantizar el buen estado de ríos, acuíferos y humedales, a la vez que se revisen a la baja las concesiones.
M'agradaria recomanar-vos molt especialment visitar el blog Amic arbres, arbres amics, que sempre i cada dia fan una importantíssima aportació a tot allò relacionat amb l'hàbitat i el món d'arbres i plantes en general, amb una documentació i una cura exquisida.
Igualment, si voleu saber tot i més sobre l'aigua, l'ús i el consum sostenible, no deixeu d'anar a Gotes d'aigua , igual de professional i acurat que l'altre però tractant temes relacionats amb l'aigua.

6 comentaris:

dimoniet1960 ha dit...

Sort en tenim encara que existeixin grups ecologistes i altres entitats i particulars conscienciats que miren de fer-hi alguna cosa.

Perquè si hem de confiar dels polítics ho tenim ben cru. Són tots una colla de mentiders tal com comentava al meu bloc un parell de posts enrera.

Ah! I gràcies per la recomanació del bloc 'amics arbres, arbres amics'. Sens dubte és un bloc que cal visitar sovint.

Petons!

Sense fer soroll ha dit...

Està difícil la cosa... de vegades penso com pot ser que amb tantes tecnològies arribem fins a aquest punt, no ho entenc i m'agafa aquella por al pensar com acabarem? el món està boig...

Carme R ha dit...

No anem bé, no. S'haurien de prendre mesures serioses i buscar les prioritats adequades. Jo també em poso malalta amb els camps de golf i la neu artificial. I tantes altres coses... Visitaré els blogs que recomanes.

Josep Maria Yago ha dit...

ostia, Roser! un dia m'agafarà un infart entrant al teu blog. Entro sigilosament amb tot el veinat dormint i, de cop, peta la música a tot volum amb la qual cosa foto un bot de culló de mico

Striper ha dit...

Fins que no es deixin de prioritzar interessos economics per sobre la ecologia no solucionarem el problema, com exemple el runam de las minas de potasa de Sallent ara han donat permis per amplial sense cap compromis de reciclatge cosa posible.

Jo Mateixa ha dit...

Com es que el teu perfil està en castellà???

Aixxxxx, a mi em mataràs a disgutus eh!!!!!!

:-P