bogeries i despropòsits

Aquest és un món de despropòsits. Avui, totes les primeres notícies anaven d'això, del nostre cos. És bo i desitjable que hi hagi mesures per dignificar la diversitat de tipus i sortir d'estereotips físics, però l'enfocament torna a ser el del consum.

Els diaris tracten amb prioritat l'estudi del tallatge de la roba, de les mides de les dones, abans que la campanya de demonització de personatges polítics bascos, de com han manipulat i pactat als jutjats endarreriments per poder-los inutilitzar políticament justa ara.

Sabem més de l'absurda campanya del tonto d'en Rajoy que de la situació dramàtica a Irak, Afganistan, Kènya, Gaza...

Sabem més del bandarra Sarkozy i la seva fulana ( detalls d'un suposat sms escrit a la ex "si tornes ho tiro tot enrere" i els plans de la Bruni per tenir tot el poder...) que no pas de les vagues dels treballadors.

Els periodistes s'haurien de plantejar molt seriosament que coi fan de la seva professió.

Quines prioritats donen a l'hora de parlar del que és notícia al món? A casa nostra? No hi ha cap política seriosa de publicació. Una notícia com aquesta i com aquesta, mereixen un tractament crític i comparat amb dades que informin realment de les conseqüències d'una proposta tan bèstia. No, senzillament, les fan amb to propagandístic, i això no és seriós ni contribueix a formar criteris. I a més engreixa les conductes i els prejudicis xenòfobs.

Després llegeixo i escolto amb espant l'absurda venda d'ecologia impossible del Mariano (el corto): Vol plantar mig milió d'arbres. Ja! On? Quin sòl serà el que es replantarà? Amb quines espècies d'arbres? Amb quina utilitat? Com les regaran? Ja veig que aniran a parar als jardins de les bones cases dels funcionaris, als xalets i a les segones residències, i també hi deuen comptar l'enjardinament de la ciutat d'oci dels Monegros. Sonat. Qui deu haver consultat aquesta vegada, un altre parent?

I en canvi, notícies com aquesta, que ens ajudarien a fer la balança i reflexionar sobre l'alternativa justa als sistemes de relació interculturals, passaran a la història sense pena ni glòria.

Un intent lloable, una proposta d'entesa, la del bisbe anglicà. En lloc de prohibir i anul.lar cultures i tradicions, proposa integrar tot allò possible al sistema jurídic britànic que els pot aportar la nombrosa població islàmica que hi ha a Anglaterra, per tal d'enriquir i poder equilibrar el conviure. I mentrestant, els nostres polítics (???) es dediquen a votar, ara tu, ara jo, com si juguessin a escacs, per cada qüestió una opinió. D'això, no se'n diu mesquinesa? No saben fer un front unit? Després s'estranyen de l'absentisme. El que és estrany, és que uns quants il.luminats a qui mai se'ns acaba l'esperança encara els escoltem, els llegim, els mirem.