26 de gener 2009

esperant... el quiròfan!

esperant, que em fa posar molt nerviosa...
qualsevol dia, em criden i a operar-me això:

-No és res, s'ha de fer ara que no hi ha lesions enlloc més -em va dir el traumatòleg- ja veuràs, artroscòpia, les crosses i cap a casa....
-I la recuperació? -vaig dir-li...
-Res, dona, serà ràpid... A partir d'any nou, qualsevol dia et criden!
I així, esperant...i només rumio que a casa meva hi ha tres escales, a l'escola ple d'escales, que no podré conduir fins qui sap... sóc una cagueta, ja ho veieu...

42 comentaris:

Ferran ha dit...

Si s'ha de fer, s'ha de fer. I mira, ja diuen que els mals tràngols, com abans millor. Molts ànims, i pensa que un cop operada ja només et quedarà anar a millor :-)

Una abraçada animosa!

Cèlia ha dit...

Quan toca ser bona, toca ser bona. Tot va per bé i si cal anar a quiròfan... això sí, paciència amb la recuperació! Millor no capficar-s'hi que segur trobaràs, per força, solucions al que pugui anar sorgint! Un petó de tranquil·litat!

Carles Casanovas ha dit...

Quan jo he estat Hospitalitzat, a l'hora de la visita, sempre venia algú que era un "gili", jo estava en plena crisi cardíaca i més conectat que un Astronauta. Llavors apareixia
l'amic en qüestió i deia:
això no és res tio...amb un parell
d'enfermeres tens la soluciò !

Jo m'emprenyava, i ell responia...
no n'hi ha per tant...amb un somriu
re maliciós. Ves t'en a la mer..!

Striper ha dit...

Jo també soc una mica cagueta, estaRIA TREMOLANT.

george ha dit...

Molts anims noia, ja veuras com no serà res, jo en conec un parell de casos i estan la mar de contents.
Una abraçada

yraya ha dit...

El quirófano siempre da un poco de mieditis, bueno el quirófanos no los cirujanos...pero ya sabes que este tipo de operaciones están a la orden del día, cuanto antes te lo hagan antes terminas con eso.
Yo me tengo que quitar un lunar entre medio de los mofletes (culete), jajaja, también, me da cosilla, pero...estamos en manos de ellos.
petó tremolós

kweilan ha dit...

Jo conec gent que amb una setmana i mitja despres del'operació ha fet vida normal...Ànims i ja veuràs que el genoll ja no et farà mal.

Montse ha dit...

Ànims! Avui han operat el meu capità d'un dit en martell o en artell o noseque... un dedo en resorte o con resorte o noseque... li han fet a les 5 i ja està tan ample fent anar el comandament de la tele amb l'altra mà! A tu et passarà el mateix, ja ho veuràs, i a més, pel comandament de la tele no et cal el genoll, hehehe!

No siguis cagueta! Quan estiguis de baixa et trucaré per sentir-te la veu, eh? i per dir-te "Cobardica"! (bromaaaaaa)

petonet!

Edurne ha dit...

Yo, como Ferran, te mando una abraçada animosa, molt animosa...! Que también soy una cagueta para estas cosas, los médicos me dan un miedooooo!
Pero bueno, el asunto del menisco parece ser de lo más normal, así que... confía, que un día de estos te llaman y ya luego, nos cuentas! jejeje!
Petons!

Cesc ha dit...

Esperar es fa llarg i pesat, no tinguis por que em fa la sensació de que ets més valenta del que m'imagino.

Sergi M. Rovira ha dit...

No tens un parell de ganàpies per allà? Doncs apa "cadireta de la reina i cap amunt" i per dins de casa amb una cadireta de rodes -d'oficina- i apa, que no ha estat res. (Els metges no t'ho aconsellaran això, perquè volen que facis moviments i bla, bla... però jo vaig estar vuit mesos de recuperació... i així he quedat?
Coi, no em facis cas...
Ànims!

LLuNa ha dit...

Home, si estàs en aquestes circumstàncies et pots permetre ser una mica cagueta, però un cop estigui fet ja t'ho hauràs tret de sobre. Aquestes coses quan abans millor, oi? Molta sort, i ja ens aniràs explicant eh? :)

Petons ^^

Mallerenga ha dit...

Ja veuràs com en un parell de dies ja domines les crosses i pots córrer escales amunt i avall tot lo dia... Ànims!

Carquinyol ha dit...

Molts ànims companya, que ja veuràs com no serà res i en un tres i no res estaràs en plena forma de nou !!

Anna i Lluís ha dit...

ei...res, un ai, tu ets mare oi? doncs després de parir res és comparable al mal que faaaa! jo vaig parir fa 2 mesos i bah, cap lesió que he tingut és comparable! així que res quiròfan, recuperació i som-hi!

XeXu ha dit...

La pregunta és: per quina de les tres causes t'has trencat el menisc. Esquiant? Jugant a futbol? Per tercera edat? No ens passem, no? Espero que tot vingui i se'n vagi aviat, ja tens motiu per denunciar que a l'escola posin rampes per discapacitats, però ja n'hi deu haver, no?

Tere ha dit...

Yo he entrado tres veces en quirófano,una se duerme y cuando te despiertan parece que no ha pasado el tiempo,¡es mágico!,también tenía miedo,es normal.
Todo irá bien,ya verás.Un beso.

pere ha dit...

Ànims, maca! A hores d'ara ja deus tornar a ser a casa, oi?

Jordi Casanovas ha dit...

i què diran les teves nenes i els teus nens quan et vegin coixa?

mafalda ha dit...

Doncs jo sóc de la secció "realista": a ma mare li varen fer fa un any i no tot són flors i violes com ho pinten aquí. Si que és cert que si hi vas en més o menys força muscular, la recuperació és molt més ràpida.
Espero que tot sigui només un sospir!

Nerim ha dit...

Y cuanto molesta esa espera, para mi es lo peor.
Pero como no es nada, ya verás, que rápido pasa y como se acondiciona el cuerpo y la mente para salvar esos pequeños obstáculos que vas a tener con las escaleras.
Hay algo que te va a chiflar, es ver como los nietos vienen y te observan, como si fueras extraterrestre, ya me contarás.
Que todo vaya bien y rápido. Un fuerte abrazo

Henry The VIII ha dit...

SuperZel, que no se m'ha publicat el comentari!

Et deia que no pateixis i que ànims, que això ho arreglen avui en dia amb lasers i avall. I que per estar uns dies de baixa i que et mimin no passa res, ans al contrari.

Kisses

Carme ha dit...

Els inconvenients de la recuperació sempre es fan una mica incòmodes i pesats, però pels que jo he conegut ... ho han passat força bé, sense gaires problemes ni dolors. Això sí has de fer bondat i ser bona minyona i creure els metges. Que les recuperacions, si es fan bé o no es fan bé... són molt diferents de resultats.

Pren-t'ho amb calma i fes-te cuidar. Aprofita l'ocasió... de fer que et mimin...

Ah! I penso fer-li una estirada d'orelles a en Xexu per això de la tercera edat... no és per res... és que ja saps que jo encara en tinc algun més que tu.

Una abraçada ben grossa.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Tu tranquil.la, ja veuràs que anirà la mar de bé. Sempre és millor adobar una cosa quan tot just comença a fer-se malbé que no pas esperar a que estigui malament de debò. Es veu que avui dia les operacions són molt fàcils i controlades i que la recuperació, per tant, també és més ràpida i fàcil. Ja entenc que entrar al quiròfan sempre fa respecte, però ja veuràs que tot anirà la mar de bé.
Un petó ple d'ànim.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

si la recuperació es fà correcte, no té perqué passar res, un altra vegada no juguis a futbol amb el maxarrots, que et sigui lleu quan et toqui, petonets

qui sap si... ha dit...

si s'ha de fer, és fa, costa però com abans millor quedesprés vindran vacances i voldràs estar a punt.
la part positiva, tindràs molt temps per escriure i quan tornis ja veuràs com ens ompliràs d'excel·lents escrits per entretenir-nos i captivar. A la meva mare li han fet tres protessis de genoll i la recuperació bufar i fer ampolles, i amb el dolor, ara no et deixen patir, a la que xiules xute de nolotil.
que vagi tot molt be. records. fins aviat. m'ha costat fer-ho en prosa.

Waipu Carolina ha dit...

Hola bella!
No tengas miedo, eres una luchadora y muy valiente, estoy segura.
Esos días de recuperación te dejas mimar y ya. Hasta a veces parece que pasen esas cosas para así reposar y poner pausa.
Siempre te recuerdo, ojalá pronto me escribas y me envíes más fotos.
Y también ojalá vengas un día a visitarnos a Tarragona, debes conocer a Jan Pol.
Un besito

aigua ha dit...

Hola!
Preocupar-se pel "després de" no es ser caguetes!!,l'espera i el després sempre es fa pesat, es normal tenir pors i preocupar-se, quan m'angoixo molt penso " si te solució perquè preocupar-me i si no té solució perquè em preocupo"? no sempre em serveix però així paro un moment i soc capaç de buscar solucions en comptes d'angoixar-me :)
ánims

Assumpta ha dit...

M’alegra molt veure que aquest article de bon rotllo porta, amb moltes menys hores, onze opinions més que el post d’ahir... un post que no em podia creure estar llegint a un blog on sempre es reclama respecte i tolerància.

No pateixis, de veritat que l’artroscòpia és una intervenció molt senzilla, i t’ho dic amb total coneixement de causa perquè a mi m’ho van fer fa vuit anys. Tot i que el meu cas era més complex, doncs aprofitaven l’artroscòpia per treure mostres de teixits a veure si d’una vegada podien diagnosticar què era el que em provocava constants vessaments sinovials i que m’estava deixant coixa (i que no tenia res a veure amb el menisc en si) Tot i així, la recuperació va ser ràpida i còmoda :-)

Ja veuràs com et deixaran caminar ben aviat (amb ajut de les crosses, és clar) però podràs posar el peu a terra des del primer dia (o segon) i tu mateixa t’adonaràs que no havies de tenir tanta por... Creu-me, tot anirà bé :-)

sherpa ha dit...

hola!!! cuanto tiempo....estoy segura de que la recuperación irá bien y pronto estarás saltando....
siempre me acuerdo de ti....siempre...un fuerte abrazo.

Rita ♫ ha dit...

Ya verás como pronto sales de esa y te sientes mucho mejor... Besitos!

Anna Tarambana ha dit...

Tu no pateixis per les escales! El prmer és el primer: la salut i si has de muntar-te un campament base alprimer pis, doncs el montés: tele, pc, llibres i a viure!

El veí de dalt ha dit...

Pensa que després podràs talonejar amb més força! Serà res, dona! Paciència a la recuperació!

Abogada en Bcn ha dit...

Ostres zel, molts ànims!!!! i endavant!!!!

Maria ha dit...

t'entenc, jo també soc una cagueta, però hi ha coses que és millor fer-les quan es pot, i no retrassar-les, ja voras que passarà ràpid, cap problema!!
un bes!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Jajaja, quins canguelis, dona no et preocupis que si va malament fan unes cames ortopèdiques collonudes.

Un menisc no és res, jo estic operat del de la cama dreta i ara estic en capella pels lligaments, també porto dues pròtesis a les cervicals i un neuroma de morton operat al peu esquerra.

No et preocupis,l'operació que vaig patir més va ser quan en varen treure el queixal del seny i desprès en va fer més mal la factura.

Això sí, quan et vegin els alumnes el mot no te'l treu ningú, "la pata palo, la pirata,...".

Sort i ja ens diràs com ha anat.

Anònim ha dit...

MIRA NENA... SI MUSCULESSIS MÉS !!!
Zeppeling bevent ratafia

elur ha dit...

ànims mosseta!!!
ja em diràs el què, que em sembla que el meu genoll dret tà cascat del mateix... i si sapiguéssis l'ànsia que em fot anar al traumatòleg!!!! i és que el crec-crec, nyec-nyec i sorolls varis acompanyats de dolor i punxades... em fa pensar que alguna cosa hi haurà.

Tanhäuser ha dit...

De cagueta res. És ben normal que no et faci cap gràcia entrar a la sala d'operacions.
Peo ja veuràs que tot anirà superbé.
Petons plens d'ànims

RUSKIS ha dit...

Hola guapa, quina grna il.lusió qu t´hagis deixat caure pel meu blog, de totes maneres jo no et recrimino res eh, que jo també he estat una miqueta fora d´onda per temes hospitalaris...

uff veig que tu també vas per aqui... dona res el que manis els Srs. Drs. i res endavant que fa baixada, a deixar-se portar...

Jo també he patit més pors i angoixes que dolors fisics, peró també he rigut molt, sort de l´humor tu que si no estem perduts... hahahahaha

A mi em van detectar un Melanoma avans de Nadal, i no vegis, si tu dius que ets una cagueta, jo sóc el caganer hahahahahahaha

Les he passat canutes, pero puc dir que també he rigut molt, i tot i que encara em queda tela i encara no s´ha acavat el tema, tot sembla anar força bé ( que si em descuido no ho explico ) hehehehe

Per póc no va la remificació de pet cap a la columna, i tot per una pigueta maïda que ja tenia analitsada i cotrolada i era bona, sort que s´em va posar al cap de fer-la treure tot i que no cap simptoma de cambi i tampóc mal aspecta, dec ser bruixot tu!!! perquè es vam trobar que la punyatera s´estava transformant internament infiltrada i ramificantsa per dins, tot una sorpresa, cientifica per ells i neguitosa per mi... uff menys mal que hi he sigut a temps...

Per cert molts RECORDS EXPRESSOS DES DE MEXIC DE L´AVI, está molt bé i a la seva edad va fent!!!

Tot anira bé per tu, i tot anira bé per mi, Zel guapa un petonás molt i molt gran i anims tu, que si cal fer-ho, doncs a l´abordatje, com si siguessis una pirata ferotja ZEL.

SSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL
UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU
TTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT

Laura ha dit...

De cagueta res, que a ningú no li agrada passar perl quiròfan! La meva sogra, des d'ahir, porta una pròtesi de genoll, i per ara sembla que la cosa ha anat bé! Ànims, reina, i un petó molt fort!

bajoqueta ha dit...

ui jo estaria a l'hospital allí esperant amb la maleta feta jajaja.
A vore si te criden prontet i s'acava ràpid i cap a casa :)