29 de febrer 2008

l'ombra del barbollaire

en les ombres compartim
un posat seriós...
un gest adust
com d'esbandir tendreses...
quin turment ens acompanya?
el llast dels mals moments
sol deixar una foscor amargant
que se'ns dibuixa als ulls,
i al cor un pes feixuc
qualsevol trista melodia
ens basta
perquè una llàgrima solitària
amari el nostre jo...
dia vindrà
que farem de llàgrimes
camins d'ufana
i se'ns coneixerà
com sembradors de vida.

10 comentaris:

CAMINO INCIERTO ha dit...

M´agrada "dia vindrà que farem de llàgrimes camins ..." .Un beso

Waipu Joan ha dit...

bé, però de llàgrimes em calen les mínimes

Sense fer soroll ha dit...

M'encanta! Has canviat de tema i les paraules són molt boniques!!!

CAMINO INCIERTO ha dit...

Al amparo y abrigo de esta sombra acogedora ,si quieres, si te apetece,ponemos un premio Calidez porque tú lo vales, luchadora por un mundo mejor,madre,maestra,protectora,o sea lo más cálido del mundo.Pasa por casa a recogerlo.Un beso.

Joan Martín ha dit...

Sí -em sembla a mi- que és poc provable que sense llàgrimes sigui possible fer càvecs on sembrar la vida.

Striper ha dit...

Aixo de sembradors de vida em fa pensar.

Cosme Garrell i Guiu ha dit...

sovint la poesia fa que les llagrimes brollin mentre per dins sents quelcom més , mots de sentiment solament

Josep Maria Yago ha dit...

m'agrada el poema i m'agrada la música que has posat (aquesta no em sobta quan entro al blog)

Carme ha dit...

Les ombres compartides
sempre són les més dolces,
i sota la seva protecció
no deixareu pas
que s'esbandeixin les tendreses
per molt que pugui semblar.

Encetem camins sempre,
jo ja us en considero,
de sembradors de vida.

barbollaire ha dit...

Roser...
"...la vida brolla
de la dolcesa del teu esguard,
de les teves paraules.

Inventant per nosaltres
nous camins que mostres
amarats dels colors
que sols tu saps barrejar
fins aconseguir la textura
del sentiment,
brillant i tendre,
amb que ens acotxes,
mentre despertes
els nostres dins
a les realitats
que ens envolten."


Amb el teu permís, nina, uns petonets ben dolços i una abraçada ben forta.

;¬)*********