26 de febrer 2008

quatre més

Avui, en un sol dia, han mort quatre dones a mans d'homes.
Quatre en un dia.
Fins quan haurem d'aguantar aquesta bogeria, no ho sé.
Penso, potser pel fet de ser dona i mare, que si les dones fòssim el "cap de la casa", el cap de família, l'ésser en qui s'haguessin dipositat tots els drets, ens hauríem preocupat també dels nostres deures, sense necessitar muntar cap dia internacional de l'home, de la igualtat, del nen, dels drets humans, dels pobles indígenes... Hi ha dones que porten una gran càrrega de violència rebuda i acumulada, i no sé si això ens duria a fer-ne alguna de grossa, potser sí...

La maldat no és patrimoni de l'home, prou que ho sé.
Ser un home, com a ésser aïllat no ha de dur cap càrrega violenta afegida. Més aviat em sembla que allò de què l'home com a tal s'ha anat preocupant d'esgarrapar en forma de drets, de poder de fer i decidir, han anat carregant negativament el seu pòsit genètic.
Els estudis fets per antropòlegs de renom (Levy Strauss n'és un) coincideixen a trobar en tribus ancestrals una forma de "penalitzar" les dones pel fet de gaudir d'un poder que l'home com a tal no tenia, el fet de donar a llum. Aquest suposat "poder de creació" d'una nova vida els enfollia i els espantava tant, que es van enginyar tot de cerimònies de sacralització de l'ésser masculí, sia en forma de ritus de masculinitat envoltats de màgia i misteri, sia apartant les dones en els dies "bruts" de les menstruacions, fent-les creure que un ésser que s'ha de buidar de sang, és un ésser impur.
Tot això va anar apartant les dones del poder, de les decisions, dels afers del grup i les van rellegar a un objecte de transacció i venda que ha arribat als nostres dies.
Les dones ho hem hagut de conquerir tot, fins el dret a vot.
L'enfocament que encara ara es dona a la cura dels fills segueix essent masclista, se'ns regalen dies de maternitat, d'alletament, se'ns ofereixen serveis i som a la boca del polítics com a objecte de reclam. Si estem en venda i som un grup d'oferta i demanda, seguim estan en situació de debilitat social. I l'home segueix trepitjant el dèbils.
Llavors, què ha de canviar?
Ha de canviar l'home i la seva concepció del món.

28 comentaris:

Estela ha dit...

jo també ho acabo d´escoltar i ho he trobat terrible...4 en un dia ! a on anirem a parar?
i com dius tu, els dèbils sempre per sota.

Estela ha dit...

jo també ho acabo d´escoltar i ho he trobat terrible...4 en un dia ! a on anirem a parar?
i com dius tu, els dèbils sempre per sota.

CAMINO INCIERTO ha dit...

Un día horrible.Este año,además,también han muerto varios niños.
Mientras la mujer es sumisa no tienen problema,en cuanto tiene opinión propia,vida propia,independencia etc,algunos hombres se aterran,se sienten inferiores, en desventaja y otros se vuelven salvajes.
Será porque "intuyen" que somos más fuertes,más pacientes,más luchadoras y ,como algunos no están a la altura no lo soportan.
¡Qué bueno es conocer a esos otros hombres que nos miran de igual a igual,que saben y practican lo de que la familia,el hogar y la responsabilidad es de todos,que respetan nuestra inteligencia! Esperemos que con el tiempo consigamos hacer que la gran mayoría sean de esta manera.
Costará mucho,como la mayoría de los logros sociales, ya sabemos que se tarda generaciones en cambiar los modos de pensar y actuar.Los progresos no son tan rápidos y claros como el dinero ,la tecnología o las comodidades.No nos descuidemos ,cada uno desde donde está,con nuestro lenguaje,con nuestros actos,en procurar no ser sexistas.Tengamos presente este terrorismo de género intolerable.

Striper ha dit...

Un problema horrible del que es tindrian que esbrinar les causes i posar-hi solucio.

dimoniet1960 ha dit...

Molts s'omplen la boca de com ha evolucionat la humanitat al llarg del temps però la veritat és que, per a segons quines coses, sembla que no hem avançat gens.

És vergonyós que passin aquestes coses.

Merike ha dit...

He trobat ara el translendium i estic provant si funciona bé...
Massa fàcil d'utilitzar un traductor. Vull aprendre la llengua i entendre aquests texts molt interessants.

Sense fer soroll ha dit...

Hi ha coses, actituds, comportaments, coses dels éssers humans que no entendrem mai, no sé com a la gent el cap els pot dur a la violència d'arribar fins aquest punt, els haurien de tancar, però la meitat està al carrer...

Joan Martín ha dit...

Crec que comentes coses molt importants. Tornaré a llegir-ho. És, semble, el més inamovible -a saber per què (cosa crec a esbrinar per cadascú que tingui i en reconegui la necessitat)això de canviar la mentalitat. Hi ha també condicions, no solament internes, que afavoreixen la violència. No són excusables aquest actes, no ho són; ¿però poden ser també, horriblement,
simptomàtics de què certes coses de vital importància estan sent negades i renegades una i tantes ocasions, ignorades, desateses...? Concedim molt valor a certes coses i gairebé absoluta atenció a altres...

Joan Martín ha dit...

... manca d'atenció, volia dir.

Núria ha dit...

També cal que tinguem en compte que amb la immigració han arribat persones amb altres valors socials i altres actituds i que una part d'aquestes morts es corresponen a persones de cultures diferents a la nostra. Amb tot, cap violència és excusable, sinó terrible.

XeXu ha dit...

Mica en mica tot va canviant, i és cert que ha costat, però jo crec que hi arribarem, i que actualment, en els països civilitzats (cosa que exclou Estats Units i molts indrets d'España), ja comença a haver-hi força igualtat. Però no barregem això amb els maltractaments. Sempre he pensat que el maltractament físic és un recurs que utilitza l'home perquè no en té d'altres, i el trobo totalment reprovable, ja ho vaig dir no fa massa a casa meva. Ara que, el maltractament psicològic és igualment dur, i aquest no és només patrimoni dels homes. I no provoca assassinats pròpiament dits, però segur que si que provoca depressions, molts trastorns i fins i tot suïcidis. D'aquests no se'n parla mai, però també s'haurien de tenir en compte.

Enredada ha dit...

algo esntendí...realmente es horrible... y la maldad, está en todas partes, pero creo que los hombres somos los más dañinos porque supuestamente tenemos raciocinio, pero jamás lo usamos.
te quieroooo!
Rox

Carles Sampietro Lara ha dit...

http://blogs.20minutos.es/eneko/post/2008/01/21/parecaaa-amor-animaciain-

Una animació que ve al cas amb el teu escrit. La resta d'animacions i dibuixos són sensacionals, sempre amb un to crític.

Una abraçada després de tants dies sense saludarte.

Ciao.

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

ROSER

CERCANO A MI HAY UN HOMBRE GOLPEADOR.
LE DIJE A SU MUJER QUE LO DENUNCIE A LA POLICÌA PORQUE LA PUEDE MATAR EN CUALQUIER MOMENTO,
PERO...
AVERGUENZA AL GÈNERO ESTAS ACTITUDES.

QUERIDA AMIGA

ESPERO ESTÈS FORTALECIDA.
DESEO BUENAS HORAS PARA TI!

BESOS

ADAL

Tanhäuser ha dit...

Ës terrible i no ja perquè, casualment, hagin estat 4 en un sol dia. És per la quantitat de dones mortes que portem en aquest any.
T'imagines el que han hagut de passar abans? Les pallisses, els insults, els crits, la por,... I quantes dones, de les que veiem a diari a l'autobús, al carrer, a la feina, estaran passant per la mateixa situació?
El pitjor de tot és que les lleis no són suficients. Potser el problema és molt més profund i arrelat a una manera d'entendre la parella arcaica i absolutament fora de lloc.
Petons tristos

mossèn ha dit...

la justicia ... el què ??? ... salut

rosa ha dit...

Que haig de dir...jo el que faria és matar-los no donar-los opció a res...aquesta mena d'homes no tenen ni tans sols el benefeci del dubte o el benefici de poder-los perdonar.
Jo per experència sóc molt radical-

LLuNa ha dit...

No és tant fàcil com sembla. La por impedeix qualsevol moviment que des de fora sembla claríssim, però qui ho pateix no pot, no pot perquè l'altre ho té tot controlat, l'altre s'enfada cada vegada més, i la por no és por a morir... sinó por al dolor i a les patacades, a patir... por a rebre i a ser castigada.

Carme R ha dit...

No entra dins la meva comprensió que puguin passar coses d'aquestes. I jo també penso en tot el que hauran passat, anys i anys, abans de morir assassinades a mans de la persona que s'estimaven o que han triat, o no sé què dir. Dones, nens... No hi ha justícia ... no seveix de res.

Educació, educació, educació igualitaria per a resoldre (en quan temps?) aquesta mena de coses. Desanima molt veure on som encara, després de tanta lluita per la igualtat.

I pel que fa el que diu en Xexu, també hi estic d'acord. També hi ha maltractaments psicològics per part dels homes i per part de les dones. Tampoc no cal que els fem sentir sempre inferiors... com passa a vegades... nosaltres, les dones, no en som, d'inferiors, però els homes tampoc. Perdona la nota discordant, però també s'ha de dir.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

com a home em sap molt de greu
no tinc paraules de tanta violència gratuïta, estadisticament la majoria de la violència ve d'inmigrants on la violència era una costum molt normal als seus països, les lleis encara son molt suaus i la majoria de jutges son homes, endurir les penes i educar poden ser part de la solució

petonets

robelfu ha dit...

Cal castigar exemplarment als asesins, un país democràtic no pot permetre que el seu poble estigui tot l'any de dol per culpa d'una gentussa tan menyspreable.
Ja aquesta bé! .

sherpa ha dit...

creo que el problema es que vivimos en una sociedad en la cual la palabra amor dejó de tener significado, me atrevo a ir más lejos ...jamás lo tuvo....no le damos importancia a lo esencial...no hay dialogo...ni respeto....pasamos horas y horas entregados al trabajo...a acumular más y más...y nos alejamos de lo que de verdad importa....de ahí todas estas atrocidades....del amor mal entendido...
es terrible todo lo que estamos presenciando.....las generaciones que vienen detrás nuestro qué más tendrán que ver??? en la educación están las mejores armas para combatir....
basta ya de tanto crimen! involucionamos....desaparecemos...
un fuerte abrazo Zel

Ferran ha dit...

És una qüestió educativa i cultural, Zel. Moltes coses hauran de canviar fins que tots els homes tinguin el respecte a la dona tan interioritzat que, en cap cas, ningú no arribi a pensar que té dret a amenaçar, pegar i matar cap dona. Sembla mentida que tot això estigui passant.

kukilin ha dit...

Mientras las mujeres sigan aceptando el maltrato como una forma natural de vida, siempre habrá un golpeador;
Mientras una mujer encubra la violencia, siempre habrá un hombre abusivo.
¿Sabes porqué algunos padres golpean a sus hijos?
Por la misma razón que el hombre maltrata a su pareja; Porque tiene la seguridad que no habrá reacción del otro lado.
Realmente es un acto de vileza y cobardía total.
Besitos♥♥♥

CAMINO INCIERTO ha dit...

Si, es educativa. Fijaos que algunos se suicidan y otros prefieren pasar por la cárcel porque ,como dicen ellos,de ahí saldrán ,pero ella de la tumba,no.
Las manipulaciones sicológicas destrozan para siempre. Algunas mujeres pueden llegar a niveles de crueldad mental muy fuerte con los familiares.

Tals ha dit...

és simplement horrible que tot aixòe stigui passant i no hi hagi manera de posar aturador. O potser sí que tenim una manera, però no sabem trobar-la. Suposo que la base de tot està en l'educació, i encara hi ha molts homes i dones que eduquen els seus fills en el fang del masclisme. Un petó!

Mon ha dit...

a vegades sento vergonya de ser humà. Molts cops sento com si em fes petit, anes encongint mentres escolto noticies com aquestesA vegades sento vergonya de ser home i perdò l'orgull i ploro ....petóns

Tondo Rotondo ha dit...

Calen respostes fermes a les agressions, cal també una reforma dels continguts que emeten les televisions: empudegant milions de ments amb brossa concentrada que incita a la violència i al passotisme pur i dur, obrint el pas als aparells més reaccionaris de l'estat pel propi menjador de casa nostra.