25 de febrer 2008

una imatge més que mil paraules ... encara que la imatge sigui un muntatge

No et deixis robar el cor,
no fóra cas que et robessin la vida...

les urpes del ferotge capitalisme
ens escanyen...
quan sapiguem fer-nos les preguntes adequades
les respostes vindran soles
llavors serà el moment dels fets i les veus,
de passar a l'acció...
tenir o ser,
aquesta és la qüestió...

15 comentaris:

Striper ha dit...

Gran dilema ninona, pero i si ho deixem en tenir lo que s`ha de ser.
Petons embolicats.

CAMINO INCIERTO ha dit...

Extraordinaria entrada,el amor romántico es una trampa mortal.
Primero respeto como persona,como mujer,como ser humano.
En cuanto al capitalismo es como todo,se ha de elegir ,no se puede querer todo por encima de todo y por encima de todos. Simplemente ,usemos el sentido común.Un saludo cariñoso,zel,hemos de seguir en la polémica porque se acomoda la gente ,nunca abandonarse a la rutina. Hay mucho por reivindicar.

Sense fer soroll ha dit...

Per si de cas em tapo el cor, que malament està el tema...

XeXu ha dit...

És guapa la noia, però no sé si surt a compte tirar-li la canya...

Jo Mateix ha dit...

Avui, amb aquesta noia tan guapa i tan sagnant, em permeto discrepar: es perd menys el temps amb les reflexions sobre el "fer" que amb les del "tenir" o amb el "ser".

Déjà vie ha dit...

un post molt reflexiu pero quan sabrem les preguntes adecuades.

Mon ha dit...

A mi l'amor es l'unic que m'han robat el cor. El poder em té robada la llibertat com a poble,
Sempre ens quedaran la lluita amb la paraula iels blog
Petons..tons..tons..tons (amb eco)

Josep Maria Yago ha dit...

a mi m'agradaria optar per ser, malgrat que, com diu, la cançó, "nunca es dura la verdad, lo que no tiene es remedio" i, per altra banda, amb el capitalisme, ferotge, ni tenir, ni, menys, ser.

Joan deu Peiroton ha dit...

Aquesta nit, a les tres quarts i nou de tres aproximadament (o bé era a les tres tres i cinc de quatre? És complicat, el català) vaig prendre la decisió de ma vida: fundar un partit nou, el d'els ciutadans zelotes. Tots darrer la nostra zel zelada!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

pero és que es tan mono i sempre em fa riure


petonets

rosa ha dit...

cert,mai ens em de deixar robar el cor...malgrat quan estàs enamorada s'acostuma a dir "m'han robat el cor". El cor és teu i de ningú més.

Tondo Rotondo ha dit...

Jo també sóc zelota

LlunA ha dit...

Imatges impactants...

Dédalus ha dit...

Las cosas del corazón siempre tienen extrañas vueltas. Tal vez por esto, siempre he pensado que el corazón tiene que estar en su sitio y no subírsenos a la cabeza... como otras cosas que, especialmente en muchos hombres, deberían ocupar su justo lugar... y no el de las eficientes neuronas.

Besos, Zel.

Waipu Joan ha dit...

fotos guapes i bon missatge