Extraordinaria entrada,el amor romántico es una trampa mortal. Primero respeto como persona,como mujer,como ser humano. En cuanto al capitalismo es como todo,se ha de elegir ,no se puede querer todo por encima de todo y por encima de todos. Simplemente ,usemos el sentido común.Un saludo cariñoso,zel,hemos de seguir en la polémica porque se acomoda la gente ,nunca abandonarse a la rutina. Hay mucho por reivindicar.
Avui, amb aquesta noia tan guapa i tan sagnant, em permeto discrepar: es perd menys el temps amb les reflexions sobre el "fer" que amb les del "tenir" o amb el "ser".
A mi l'amor es l'unic que m'han robat el cor. El poder em té robada la llibertat com a poble, Sempre ens quedaran la lluita amb la paraula iels blog Petons..tons..tons..tons (amb eco)
a mi m'agradaria optar per ser, malgrat que, com diu, la cançó, "nunca es dura la verdad, lo que no tiene es remedio" i, per altra banda, amb el capitalisme, ferotge, ni tenir, ni, menys, ser.
Aquesta nit, a les tres quarts i nou de tres aproximadament (o bé era a les tres tres i cinc de quatre? És complicat, el català) vaig prendre la decisió de ma vida: fundar un partit nou, el d'els ciutadans zelotes. Tots darrer la nostra zel zelada!
Las cosas del corazón siempre tienen extrañas vueltas. Tal vez por esto, siempre he pensado que el corazón tiene que estar en su sitio y no subírsenos a la cabeza... como otras cosas que, especialmente en muchos hombres, deberían ocupar su justo lugar... y no el de las eficientes neuronas.
15 comentaris:
Gran dilema ninona, pero i si ho deixem en tenir lo que s`ha de ser.
Petons embolicats.
Extraordinaria entrada,el amor romántico es una trampa mortal.
Primero respeto como persona,como mujer,como ser humano.
En cuanto al capitalismo es como todo,se ha de elegir ,no se puede querer todo por encima de todo y por encima de todos. Simplemente ,usemos el sentido común.Un saludo cariñoso,zel,hemos de seguir en la polémica porque se acomoda la gente ,nunca abandonarse a la rutina. Hay mucho por reivindicar.
Per si de cas em tapo el cor, que malament està el tema...
És guapa la noia, però no sé si surt a compte tirar-li la canya...
Avui, amb aquesta noia tan guapa i tan sagnant, em permeto discrepar: es perd menys el temps amb les reflexions sobre el "fer" que amb les del "tenir" o amb el "ser".
un post molt reflexiu pero quan sabrem les preguntes adecuades.
A mi l'amor es l'unic que m'han robat el cor. El poder em té robada la llibertat com a poble,
Sempre ens quedaran la lluita amb la paraula iels blog
Petons..tons..tons..tons (amb eco)
a mi m'agradaria optar per ser, malgrat que, com diu, la cançó, "nunca es dura la verdad, lo que no tiene es remedio" i, per altra banda, amb el capitalisme, ferotge, ni tenir, ni, menys, ser.
Aquesta nit, a les tres quarts i nou de tres aproximadament (o bé era a les tres tres i cinc de quatre? És complicat, el català) vaig prendre la decisió de ma vida: fundar un partit nou, el d'els ciutadans zelotes. Tots darrer la nostra zel zelada!
pero és que es tan mono i sempre em fa riure
petonets
cert,mai ens em de deixar robar el cor...malgrat quan estàs enamorada s'acostuma a dir "m'han robat el cor". El cor és teu i de ningú més.
Jo també sóc zelota
Imatges impactants...
Las cosas del corazón siempre tienen extrañas vueltas. Tal vez por esto, siempre he pensado que el corazón tiene que estar en su sitio y no subírsenos a la cabeza... como otras cosas que, especialmente en muchos hombres, deberían ocupar su justo lugar... y no el de las eficientes neuronas.
Besos, Zel.
fotos guapes i bon missatge
Publica un comentari a l'entrada