24 de febrer 2008

mosques. una analogia social. el dia que una se sent pessimista davant un futur possible.

Jo el vaig tenir a les mans i vaig tardar a llegir-lo.
Després em va saber greu no haver-lo llegit abans.
I asseguro que és bo, molt bo.
I il.lustratiu, molt. podeu jugar a identificar-vos en algun grup.
....Hi hagué una vegada,....un univers de pots de vidre que cloïen al seu si una infinitat de mosques cançoneres.
Hi havia pots on semblava que les mosques dormissin un profund somni dels justos. En canvi en altres les mosques rumiaven i barrinaven quina n'havien de fer. D'entre aquests pots n'hi havia que els insectes hi anaven tips de sucre i passaven moltes hores fent la becaina del canonge.
En d'altres -i ves a saber per quins motius- els havia picat la mosca de voler saber coses! D'entre aquestes dues menes de pots n'hi havia alguns on els dípters ni tant sols havien reparat en l'existència del pot; en d'altres sí que se n'havien adonat, però en molts casos havien decidit esborrar-ne la percepció de la seva ment col·lectiva. I era tal com si no hi fos, el pot.
En alguns casos, els poders -"mosquejats"- havien arribat fins i tot a prohibir la paraula "pot" i a suprimir els sinònims de recipient en tots els diccionaris. Per contra, hi havia comunitats vironeres on el pot físic importava poc: les mosques entraven i sortien passant i traspassant el vidre a cor que vols.
Aquestes bestioles alades tenien consciència del pot des de la foscúria dels temps i maldaven per sortir-ne, més que res per fer el xafarder una estona, veure les possibilitats d'aconseguir sucre a més bon preu, saludar la gent del barri i tornar cap al cau per fer-la petar...
...Aquestes mosques-penitents havien descobert que tot el que feien i veien en el trescar diari guardava unes certes similituds d'un dia per l'altre. Així van crear els calendaris i van començar a fer previsions i aproximació de probabilitats. Eren unes mosques que "curraven" i correla(ciona)ven.
Un bon dia, una mosca alquímica va fixar l'atenció en unes taques que havia deixat una altra mosca, en morir violentament, sobre la vidriosa superfície interior del pot.
Semblava com si aquell suc tingués l'extranya propietat de corrompre el vidre.
Va exclamar: "¡Mosca!, ja ho tinc! I se'n va anar a explicar-ho als seus congèneres. Aquests, bocabadats, es van dividir de seguida entre els que opinaven que no valia la pena arribar a l'extrem de la immolació per alliberar-se del pot, els que ja feien plans per veure per quins individus havia de començar el sacrifici, quatre mosques bojes -a qui ningú no escoltava- que demanaven la costosa síntesi artificial del suc de mosca i una gran majoria de moscam que va marxar cap a casa a fer el sopar perquè ja era tard.
Com que aquest afer va portar molta requesta, al final le mosques es van dividir en bàndols segons els interessos de cadascuna... i ja us podeu imaginar què va passar: anaren a la guerra.
Aquesta fou horrorosa, cruel i despietada com totes les batusses generals.
Al final l'enterramorts va ser nomenat científic de l'any: s'havia entretingut a emmagatzemar el suc de mosca de totes les víctimes de la conflagració i havia aconseguit obrir un forat en el pot.
Després, com sempre, van venir els "mea culpes", però el fet és que ja tenien l'invent. Al cap dels segles, els historiadors -que sempre posen etiquetes- van convenir a definir tot el que havia passat en aquest període com a "Paradigma Zero o Paradigma de la Fatuïtat"
Més cap aquí, una colla de mosques escarmentades van fer una revisió de la seva història i es van imposar una regla d'or: mai es refiarien plenament del que veiessin, palpessin, oloressin, escoltessin o degustessin. Si de cas ho tindrien en compte i, en darrera instància, ho passarien pel sedàs d'una comprensió global del fenòmen que se'ls presentés: bo i analitzant els pros i els contres de les conseqüències dels seus pensaments i decissions sobre el particular.
Un grup de mosques afectes a aquesta proposta, però crítiques amb els seus portant-veus, van decidir anar més enllà i utilitzar el mateix anàlisi dels fenòmens per transformar-los en la direcció del millorament de la distribució de la pitança. A partir d'aquí es van començar a obrir pas cap a la palestra una munió de sectes mosqueteres proclamant veritats universals a preu de saldo i oferint salvacions a tort i a dret.
Enmig de la martingala, però, van aparèixer els savis antics, que ja havien fet prou penitència i van proposar la pau: des d'ara els insectes s'haurien de captenir en favor del bé comú. Per portar a terme els seus somnis o bé satisfer l'estómac podien utilitzar qualsevol recurs disponible a les seves mans i a la seva ment amb la única condició del bé general i que els sabers fossin, des d'ara, compartits per tots ¿Emergia una nova ciència?
J. Carbonell (treball d'estudi de paradigmes)
A partir de la lectura, hom pot arribar a fer una bona aproximació del nostre pensament i comportament col.lectiu i individual, que ens porta a una o altra consciència personal i política. Estic reflexionant en quin model em puc incloure, tot i que a mi, els models, me la bufen...Però bé sóc un ésser social, no?

19 comentaris:

Sense fer soroll ha dit...

Sempre, amb petites històries molt ben escrites narres conflictes que hi ha en aquest món, sí, di que ets un ésser social...

Antoni ha dit...

Una hitòria força interessant, la conciència humana aplicada a la fabula.
Jo era un dels 4 bojos i m'han transformat en un dels que va a fer el sopar.
ptns!

Joan deu Peiroton ha dit...

He de tornar a llegir l'analogia i de pensar-m'ho bé...Ui! És que estic de vacances, jo! Ara, la frase d'el dia de meditar com cal:
l'enemic numero ú de les mosques és el cameleó.
I no em preguntis allò que vull dir, que no tinc encara la resposta. Potser la aconseguiré un dia, a força de pensar-hi...En tot cas, et faig un petó musqueter (que tampoc sé quin típus de petó serà, tu m'ho diràs).

Carme ha dit...

Vols dir que una bona colla de nosaltres no som les mosques escarmentades que ja no creuen res del que veuen, senten...?

Jo Mateixa ha dit...

Mosques dius???, aixxx, quines coses de parlar tu ara, on esta la teva vena politica, aquella lluitadora???

Jejejejeje, bona setmana bonica!!!!!

Striper ha dit...

Umm i lo de las mosques colloneras..

Guerrero ha dit...

Es muy interesante esta historia, la verdad te hace reflexionar mucho

Joana ha dit...

Les mosques sempre volten al costat de la m.... Ho sabies?
Les de Girona...NO!
Bona setmana wapa!

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

QUE HISTORIA ROSER!!!

¿DONDE UBICARSE??
BUENO
CREO QUE EL PRINCIPAL
ALIADO QUE TENEMOS ES NUESTRA CONCIENCIA, NO IMPORTA EL MUNDO, POR MOMENTOS CON OFERTAS DE SUPERMERCADOS, IMPORTA UNO, SU PENSAMIENTO, SU CAMINO.
SI A MI ME INTERESA EL SEMEJANTE,
SI ME INTERESA QUE NO HAYA GUERRA, DISCRIMINACIÒN, MUERTE, ETC, ETC...NO HABRÀ DINERO QUE CAMBIE MI PENSAR, AUNQUE
ME QUEDE SOLO, CUESTIÒN IMPROBABLE, YA QUE MUCHOS PRIORIZAN EL BIENESTAR GENERAL POR EL PARTICULAR.
DE ÙLTIMA,
LA ALMOHADA ES JUEZ
Y ELLA NOS PERMITIRÀ UN BUEN SUEÑO.


ROSER
QUERIDA
SOLO DESEO QUE ESTÈS BIEN!
QUE TU ESPÌRITU SE VEA FORTALECIDO ANTE CUALQUIER CIRCUNSTANCIA.
DESDE ESTE LLUVIOSO BUIENOS AIRES
TE ABRAZO FUERTE!!!
BESOS

ADAL

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

QUE HISTORIA ROSER!!!

¿DONDE UBICARSE??
BUENO
CREO QUE EL PRINCIPAL
ALIADO QUE TENEMOS ES NUESTRA CONCIENCIA, NO IMPORTA EL MUNDO, POR MOMENTOS CON OFERTAS DE SUPERMERCADOS, IMPORTA UNO, SU PENSAMIENTO, SU CAMINO.
SI A MI ME INTERESA EL SEMEJANTE,
SI ME INTERESA QUE NO HAYA GUERRA, DISCRIMINACIÒN, MUERTE, ETC, ETC...NO HABRÀ DINERO QUE CAMBIE MI PENSAR, AUNQUE
ME QUEDE SOLO, CUESTIÒN IMPROBABLE, YA QUE MUCHOS PRIORIZAN EL BIENESTAR GENERAL POR EL PARTICULAR.
DE ÙLTIMA,
LA ALMOHADA ES JUEZ
Y ELLA NOS PERMITIRÀ UN BUEN SUEÑO.


ROSER
QUERIDA
SOLO DESEO QUE ESTÈS BIEN!
QUE TU ESPÌRITU SE VEA FORTALECIDO ANTE CUALQUIER CIRCUNSTANCIA.
DESDE ESTE LLUVIOSO BUIENOS AIRES
TE ABRAZO FUERTE!!!
BESOS

ADAL

mossèn ha dit...

curiós ... salut

mafalda ha dit...

No he pogut llegir-me amb calma el text. Quan ho faci, i si et bé de gust, et dic en quin grup et posaria jo.
De moment, gràcies pels consells!

Henry The VIII ha dit...

Entranyable Zel, no solsament sou un ésser social sinó també una criatura molt sociable. Us ficaria en un grup nou que seria el de les persones sociables en el sentit més profund de la paraula, no només pel que fa a les formes.

Ment (abreviatura de cordialment)

Henry The VIII

Té la mà Maria - Reus ha dit...

tot molt bonic i argumentat, però un petit detall sense importància:

la vida de les mosques és molt efímera, dura uns dies només

salutacions

Mikel ha dit...

no em barrufen les mosques , pero la faula esta molt ben buscada.

Joan Martín ha dit...

Interessant, "pensarós" i amè. Crec que es veu molt clar què és l'asèptic revisionisme historiogràfic-em sembla que en un dels paràgrafs (que fins i tot he llegit que treu, d'alguna manera, importància a la capacitat humana de crueltat més màxima que podem arribar a exercir (un dels més horribles: l'holocaust). I no sé (sense més context), però el que trobo interessant és l'últim paràgraf, que sembla que es refereixi a una -potser incipient?- nova manera d'entendre el bé general i no pas aquesta tèrbola concepció que exercim actualment, que sota l'excusa del bé general el que moltes vegades hi ha es l'afavoriment injust i partidista d'uns pocs desafavorint els altres (que reben engrunes). Potser alguna època no necessitarem més got que un veritable interès general, qui sap? (l'esperança no fa cap mal)

LlunA ha dit...

Ayssss quin munt de mosques...m´ho torno a llegir...jejeje

Petonets

Waipu Carolina ha dit...

Te paso a saludar y vulevo luego leer tu historia con calma...pero que sepas que te tengo presente!
Un besote

dimoniet1960 ha dit...

No sé si cal identificar-se amb un determinat model de mosca. Potser és millor optar pel vol lliure. El que sí que està clar és que al pas que anem acabarem cada dia més mosquejats.

:)

Sobre el tema colors que em comentaves al penúltim post, no cal veure-hi més enllà. No dona, no.. no ens estem tornant grocs, és una pura qüestió crematística. Aquests colorets que tinc ara trobo que no castiguen tant la vista com els que he anat provant anteriorment. El primer disseny que vaig fer servir al bloc no estava malament però al final me'n vaig cansar. Després vaig escollir aquell dels topos de fons que a més a més feia coses estranyes amb les lletres, se les empassava i les feia desaparèixer. Finalment he optat per aquest que, en la plantilla origina té un fons blanc però em va agradar més posar-li un toc de color crema.

Bé.. I no m'enrotllo més que si no tindràs una feinada per llegir!

;)

Petons.