27 de febrer 2008

nota discordant / al final, llegiu un mea culpa

Sempre hi hauria d'haver algú diferent que ens fes obrir els ulls a allò que fem i no és correcte, a allò en què col.laborem volgudament i consentida o sense ser-ne prou conscients, a allò millorable en nosaltres mateixos i en allò que ens envolta.
La foto per donar color i cridar l'atenció.
La reflexió me la faig jo i la vull transmetre.
Ve d'un espai que vaig visitar i on vaig trobar un video, que em va fer desencadenar pensaments, i d'aquí vas allà i quan te n'adones d'on arribes, i et queden poques neurones en perfecte ús, doncs això, has de recórrer el camí a la inversa per dir "sí, era això"
.
M'he emprenyat sentint tothom omplir-se la boca de que l'escola necessita recuperar els valors, l'esforç, la disciplina i el respecte. I quan parlen d'això, sempre tenim algú al cap. Qui? Els alumnes, sí, els nens i nenes, nois i noies, perquè tot seguit fem la cantarella de que "els pares els deixen fer tot, i ho tenen tot i ningú els diu que no de res i bla bla bla..."
I de cop, va, i m'adono d'una cosa vital, i clara com la llum del dia (parlo per mi, és clar, i qui tingui la cua de palla, doncs...com jo, se li encén...)
.
On som nosaltres els adults quan parlem dels valors? Llegiu els diaris, mireu al voltant, escoltem-nos quan parlem i escrivim, sí, ja sé que hi ha qui no s'ho mereix, però si hem de ser el model... si els valors que els nois "mamen" els han de veure a la societat...
De l'esforç? No us heu escaquejat mai tot i ser persones grans i de seny? No heu deixat coses per demà o demà passat? No heu arribat mai tard o us n'heu empescat alguna per passar a un altre la patata calenta?
De la disciplina? Qui és el maco que, si no té problemes de salut fa exercici regularment? És constant amb les seves obligacions i tasques? Menja sense saltar-se el règim?
Del respecte? Qui sempre parla acuradament sense crispar-se amb el que et toca el ral? No renega quan fa cua a la carretera i arriba tard? No diu el nom del porc a qui ens posa a cent per pensar diferent?
.
Doncs sí, jo sóc la primera que no predico amb l'exemple, que de vegades em falta la disciplina en aspectes de la feina tot i que me l'estimo i és una gran motivació, que de vegades em salto coses importants per manca d'esforç personal, que ignoro o amago o oblido el respecte i els valors en els que crec en algunes situacions, per la qual cosa, jo no puc tirar la primera pedra... i m'aplico la lliçó.
.
Aquest és el video que em va portar a aquestes reflexions, disciplina, esforç, voluntat...envoltats, segurament de persones amb uns valors exemplars. Ai la ment humana, quin poder...
.

10 comentaris:

sherpa ha dit...

el vídeo ya lo había visto hace tiempo y me impresionó....me emocionó...yo que amo tanto la danza....voluntad..actitud...superación....en todos los aspectos de la vida....y sentir...jamás dejar de sentir....de emocionarse con las pequeñas cosas que terminan por hacernos grandes.
un fuerte abrazo.

Jordi Casanovas ha dit...

Mira, el text no l'he llegit... ja ho faré més tard. Havia obert tres pàgines al mateix temps i de cop he sentit uns ocells. Quin bon rotllo.

Striper ha dit...

Crec que tots aquets valors son indisplensable i crec que mes que se feliç sempre s'ha de apendre a ser i trobar la felicitat.

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

HOY SOLO DESEO QUE ESTÈS FORTALECIDA ROSER!

TE CUENTO UNA ENCUESTA DEL BARRIO:
YA VOTARON 3 PERSONAS, SON ESPAÑOLES
2 PARA EL PSOE
1 PARA EL PP

TE DEJO MIS SALUDOS DESDE ESTE BUENOS AIRES A PUNTO DE LLOVER!

BESOS

ADAL

Carme ha dit...

Zel, ja era hora que sentís (o llegís) algú que diu el mateix que jo. Fa anys que predico això. Els joves i els valors...

Els nens i els joves veuen una pila, de mals exemples... a tot arreu. No cal culpar-nos els uns als altres. La tele... mals exemples. Les famílies... mals exemples. Al carrer... mals exemples. L'escola? és on menys en tenen.

A la meva consulta rebo un piló de pares que volen resoldre els problemes del seu fill. Com a mínim un 50% són incapaços de seguir ells mateixos unes pautes clares i ordenades. "Es que sóc molt despistat/da" "És que no me'n he recordat" "És que no he tingut temps" ... en fi.

Això és la vida, però culpar l'escola, sempre va bé.

CAMINO INCIERTO ha dit...

M´agrada aquesta cançó dels Beatles "Across the universe".
En cuanto a lo de los valores , es un tema que también me harta bastante,sobre todo cuando se dice "se han perdido",no entiendo cómo se puede perder lo que no se tiene,hay personas,antes y ahora,que los tuvieron y los tienen,los practican,se autocritican cuando se relajan y se equivocan,como cualquier ser humano.Todos hemos de estar alerta en que no haya contradicción entre lo que uno mismo piensa,dice y hace.O como dijo no recuerdo quien "VIVE COMO PIENSAS O ACABARÁS PENSANDO COMO VIVES"

CAMINO INCIERTO ha dit...

Ahora ya no estoy segura de si la canción la oí en tu blog o en mi mp3.¡qué misterio!

Pere Vilanova ha dit...

Gran cançó la dels Beatles,

saps que l'han enviada via onda sonora a l'espai a la velocitat de llum perquè alguna civilització intel·ligent d'allà fora l'escolti?

Salut!

Ferran ha dit...

De debò hi ha qui culpa l'escola dels problemes del jovent d'avui? Doncs s'ha de ser cínic. Algunes dinàmiques que es donen a l'escola, com cert nivell de "col·leguisme" amb els professors, per exemple, haurien de desaparèixer; però és evident que la nostra societat (o sigui, els pares, mares, tiets, veïns etc etc etc) està prou malalta per infectar ella, tota soleta, els nanos.

Waipu Joan ha dit...

ja tens raó ja, generalment la culpa sempre eé dels altres. Els adults sempre acabem girant la cara a l'altra banda.