nota discordant / al final, llegiu un mea culpa

Sempre hi hauria d'haver algú diferent que ens fes obrir els ulls a allò que fem i no és correcte, a allò en què col.laborem volgudament i consentida o sense ser-ne prou conscients, a allò millorable en nosaltres mateixos i en allò que ens envolta.

La foto per donar color i cridar l'atenció.

La reflexió me la faig jo i la vull transmetre.

Ve d'un espai que vaig visitar i on vaig trobar un video, que em va fer desencadenar pensaments, i d'aquí vas allà i quan te n'adones d'on arribes, i et queden poques neurones en perfecte ús, doncs això, has de recórrer el camí a la inversa per dir "sí, era això"

.

M'he emprenyat sentint tothom omplir-se la boca de que l'escola necessita recuperar els valors, l'esforç, la disciplina i el respecte. I quan parlen d'això, sempre tenim algú al cap. Qui? Els alumnes, sí, els nens i nenes, nois i noies, perquè tot seguit fem la cantarella de que "els pares els deixen fer tot, i ho tenen tot i ningú els diu que no de res i bla bla bla..."

I de cop, va, i m'adono d'una cosa vital, i clara com la llum del dia (parlo per mi, és clar, i qui tingui la cua de palla, doncs...com jo, se li encén...)

.

On som nosaltres els adults quan parlem dels valors? Llegiu els diaris, mireu al voltant, escoltem-nos quan parlem i escrivim, sí, ja sé que hi ha qui no s'ho mereix, però si hem de ser el model... si els valors que els nois "mamen" els han de veure a la societat...

De l'esforç? No us heu escaquejat mai tot i ser persones grans i de seny? No heu deixat coses per demà o demà passat? No heu arribat mai tard o us n'heu empescat alguna per passar a un altre la patata calenta?

De la disciplina? Qui és el maco que, si no té problemes de salut fa exercici regularment? És constant amb les seves obligacions i tasques? Menja sense saltar-se el règim?

Del respecte? Qui sempre parla acuradament sense crispar-se amb el que et toca el ral? No renega quan fa cua a la carretera i arriba tard? No diu el nom del porc a qui ens posa a cent per pensar diferent?

.

Doncs sí, jo sóc la primera que no predico amb l'exemple, que de vegades em falta la disciplina en aspectes de la feina tot i que me l'estimo i és una gran motivació, que de vegades em salto coses importants per manca d'esforç personal, que ignoro o amago o oblido el respecte i els valors en els que crec en algunes situacions, per la qual cosa, jo no puc tirar la primera pedra... i m'aplico la lliçó.

.

Aquest és el video que em va portar a aquestes reflexions, disciplina, esforç, voluntat...envoltats, segurament de persones amb uns valors exemplars. Ai la ment humana, quin poder...

.