16 de febrer 2008

Relats Conjunts. Una nova proposta. Arrelant. post 222



La Mar va tenir un caprici. Alternativa com era, va fer tatuar a l’Iu una bonica filigrana damunt els malucs, per aquelles coses que havia après quan feia taixí, s’entretenia amb el tarot Osho i entrava sense fer soroll als misteris del ying i el yang.

*
La Mar va morir jove, cosa que mai havia d’haver passat, si no fos que el destí la va posar al lloc inadequat en el moment menys oportú. Una desconnexió temporal meditativa al Pirineu en uns aiguats del tot imprevisibles. El seu arrelament a terra i amb el món es va segellar definitivament, innexorable.

*
L’Iu va créixer enyorant la seva mare. Vivia, menjava i dormia enyorant les mans de la mare, que li resseguien el seu cos menut amb un amor infinit, amb la pell feta cor i el cor ennuegat de sentiment.

*
Era, i prou ho sabia, potser l’únic nen que volia fer-se gran per morir, perquè morir era l'única possibilitat que tenia de retrobar l’amor de la mare.

*
Era tan gran el delit de créixer, que la filigrana tatuada més avall de la cintura, va arrelar per poder-se enfilar amunt, amunt... Amunt fins connectar terra i cel. Aquesta primavera li ha tret fulles, envermellides ara amb els colors de la tardor.
*
----------------------------------------------------------
Pensaments amb un punt especial.
Avui tinc un dia de punts suspensius.
Un dia de punts que m'espanten, els que ens presenten són massa a prop l'un de l'altre.
Els meus punts febles m'estan guanyant per punts.
Ningú m'ha trobat el punt suficient per enamorar-me per sempre.
Tinc tots els punts per perdre totes les curses.
Si per defensar causes perdudes donessin punts, ja hauria anat a fer un creuer arreu del món.
Si els punts es mesuressin per amics/gues estimats, tinc un grapat de punts.
Si la puntualitat es mesurés per punts, negatiu.
No he perdut ni un sol punt del carnet de conduir.
El Madrid acaba de perdre 3 punts, tot i que l'àrbit li ha regalat punts de temps incomptables.
Els punts de la meva tarja Visa shopping no em permeten ni un joc de maletes.
Hi ha moments a la vida que es mereixen un punt i a part.
De petita, mai em van donar un sol punt per bona conducta.
----------------------------------------------------------

28 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona història Zel!

eudald ha dit...

molt bonic el relat...
Quina angoixa.... pensar que un tatuatge et pot anar creixent... jo que nno els suporto, ara imagina que prenen vida pròpia!
socoooorrrsssss...

Sergi ha dit...

Molt guapo zel! Un puntet trist, però molt original l'aparició de l'arbre a l'esquena del nen. M'ha agradat molt.

Joan de Peiroton ha dit...

Torno a passar per aquí perquè aquest text tan bonic (encara que un xic angoixant) no hi era mentre jo t'estava visitant fa una estoneta...I n'aprofito per doblar-te la dosi de petonassos, clar !

Jordi Casanovas ha dit...

ostres Zel! que trist i bonic...

merike ha dit...

Tengo gusto de Joan. Él es tan tonto: -) Te conozco personalmente. O te conocía. Tu blog es divertido en inglés: -)))
Bona historia!

Rita ♫ ha dit...

Que increíble que uno pueda encontrar belleza en algo triste. Bella tu historia. Besitos ❤

efe ha dit...

M'agrada. I no és tan curta com vas dient per ahí. ;-)

Sherlock Holmes ha dit...

Zel,
Et dono els 10 punts de bona conducta, i de bona gent, que no et van donar de petita.
Aquests, i els que ja hi tens, els pots bescanviar per un joc de tovalloles, una bateria de cuina, un rentavaixelles,... etc.
O tot plegat, per només un somriure.

Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.

LlunA ha dit...

M´ha agradat aquesta historia perque m´ha portat a un altre "punt" diferent....Boniques paraules.

Petonets

samain ha dit...

... És bonic que les filigranes esdevinguin arrels, creixin formant un tronc i aquest es torni capsada de fulles, unint la terra amb el cel... M'ha agradat molt...
:)

mafalda ha dit...

Gràcies per deixar la teva opinió al blog. M'agrada sentir diversitat de criteris sempre que siguin des del respecte.
Sobre com estic, no sabria que dir-te. Gran part del temps estic estupenda, atrafegada i concentrada en la feina i en tirar endavant. De tant en tant, però, la memòria juga a recordar-me el què hi ha i això em fa mal.

Anònim ha dit...

Muy bella historia y a la vez tan triste.
Te abrazo querida Zel.

merike ha dit...

¡Soy la mujer más feliz del mundo! ¡Gracias por visitar mi blog! ¡Gracias por comentarios agradables!! ¡Tu blog es tan excelente!!

Per ti, ystävä, amiga:
por el poeta ruso famoso Vladimir Vysotski

YouTube - Tenavatähti 1990 finaali

Ystävän laulu/Canción de una amiga

Mistä tunnet sä ystävän
Onko oikea sulle hän
Anna meren se selvittää
Kuka viereesi jää
Ja jos silloin kun myrsky soi
Vain sun kumppanis vaikeroi
Vene lähimpään rantaan vie
Jääköön pois mikä lie

Mistä tunnet sä ystävän
Onko oikea sulle hän
Anna tunturin selvittää
Kuka viereesi jää
Kun on kaukana kaikki muu
Ja kun päättyvät pitkospuut
Kuka rinnallas ruikuttaa
Takaisin mennä saa

Mistä tunnet sä ystävän
Onko oikea sulle hän
Ajat ankeimmat selvittää
Kuka viereesi jää
Kun on sinulla vaikeaa
Ja kun tarvitset auttajaa
Silloin ystävyys punnitaan
Menee muut menojaan
Siitä tunnet sä ystävän
Kun on vierelläs vielä hän
Turhat tuttavat luotas ois
Hävinneet pian pois

Anònim ha dit...

Un dia t'enamoraran per sempre, un dia podràs mostrar el 0 dels punts que continuaràs mantenint, un dia el Barça superarà en punts al Madrid, i els punts podrien seguir, els punts de la nostra vida augmenten o disminueixen, es mantenen estables o fan canvis versemblants, el que compta és tenir punts perquè sinó.. què seria si no en tinguessim? no tindriem punts oi?

Anònim ha dit...

Un relat un punt trist, però t'ha quedat molt bé. Hem coincidit en fer viure el tatuatge ;)

Abel Granda ha dit...

M'encanta llegir-la d'aquesta manera Zel, guardant els punys per un moment sota la sensibilitat, per parlar-nos d'una bella història d'amor. Després la propina enginyosa (no freturós de Barçismo). M'ha delectat amb els jocs de punts que es donen i es lleven; i m'ha decebut amb la confessió de ser impuntual, perquè la impuntualidad, no és ni més ni menys que una falta de respecte al temps dels altres (que mai sabem en què haurien d'emprar aquest temps robat). El saldo és positiu, jo li dono 10 punts, i em vaig corrent abans que reaccioni la fierecilla que hi ha en Vè. i m'hàgin de donar a mi mogollón de punts. Petons Zel.

Judit ha dit...

M'ha encantat el teu escrit. Tan de bo les arrels creixin i creixin fins que el fruit pugui tocar el cel.

jo artin au ha dit...

(HOLA ZEL, NO VÉ AL CAS D'AQUEST POSRT, PERÒ MIRA DE "ALLENDE LOS MARES" ARRIBA UN PREMI QUE A MI M'HA ATORGAT EL TONDO I JO TE'L CONCEDEIXO A TU I A QUATRE MÉS. PASSA A RECOLLIR-LO PEL MEU BLOG.)

Joana ha dit...

Una història treta d'unes arrels i ... sense punts suspensius...
Bona setmana wapa!!!!

Anònim ha dit...

M'agrada que d'alguna manera l'Iu continuï unit a sa mare mitjançant el tatuatge.

Salut!

Tocat del cargol ha dit...

Quina història més mística, tens ganes d'estar connectada a tot arreu i això m'agrada! La propina també és genial..tot un puntàs.
Salut!

Barbollaire ha dit...

Roser, carinyu...
és un relat preciós, dolç, tendre...
(mira! ara veig que, sense adonar-me'n te he deixat, ja, sis punts)

Amb el teu permís, t'abraço i t'omplo de petonets dolços.

;¬)****

Anna ha dit...

Una historia un xic trista però m'ha agradat molt.
El joc de punts, fantàstic. Jo te'n dono una muntanya. Felicitats!

merike ha dit...

Gracias per la visita! Dos/dues? blogs publics, en el meu perfil:-) Finès entà tots per un joan deu peiroton (instruir finés) però joan aime más lenguadocian. No tinc visitas! Feliç week-end!! M

Anna ha dit...

t'ha quedat molt bonic.
Sort que l'he llegit després de fer el meu, perquè s'assemblen! Involuntàriament he escrit el relat explicat per la dona de l'Iu ;)

Señor De la Vega ha dit...

Muchos puntos que la estimulan y la inquietan.
Colección de puntos, blancos, negros, de colores y puntos escondidos.
Puntos todos que, como pilxes suman, palabras de sonidos escogidos.
Bello balcón el suyo y muy activo, delicioso escalarlo y mirarlo desde un punto y aparte, desde un punto y seguido.
Sincero abrazo a tan genial señora,
Z+-----

Anònim ha dit...

Caram zel, entre aquests paràgrafs de lletra profunda i la música relaxadora... no sé, jo sí que he tocat el cel xD
Salut!