23 de març 2008

teràpia emocional

Avui, per enèssima vegada, dues dones més mortes.
Cap comentari. O sí, em repetiré, quantes manifestacions es faran?
Reunions de govern?
Mesures conjuntes, pactes, declaracions de l'església?
La meva mare té una mena de xoc emocional.
De fa unes dues setmanes, el "seu mossèn", un noi que em sembla no arriba als 40 anys, ha demanat un temps de reflexió apartat de l'exercici eclesiàstic. Curiosament, la demanda ha coincidit amb l'elecció del Rouco i la darrera "actualització" del llistat de faltes.
Mama, saps perquè aquest bon noi se'n va?
Perquè deu tenir seny, mama, no saps què passa?...
No sé si l'he convençut gaire. Em sap greu que la bona gent pateixi decepcions i ningú els expliqui el perquè... enganys, distància, oblit d'humanitat...
*
I aquesta tarda he fet teràpia de xoc.
M'he mirat "The Wall", de PINK FLOYD.
Quan la vaig veure per primera vegada, em vaig quedar amb certes imatges i la música, és clar. Avui, m'han sorgit milers d'interrogants, que llavors ni em plantejava.
És dura, molt dura. I cada moment, barreja de passat i present, de causa i conseqüència, de bogeria i de lucidesa, d'amor i d'odi...un qüestionament de la bogeria del poder.
De la crítica ferotge del totalitarisme a la crítica individual dels rols.
Us en deixo un parell de bocins. Crec que val la pena veure'ls.
Al Google hi és sencera. Al youtube a fragments ordenats.
*

*

10 comentaris:

Sense fer soroll ha dit...

El q li has dit a ta mare no és pas dolent, és la realitat... no hi ha manera de parar-ho això, crec que és la ment del ésser humà...

Striper ha dit...

Hola Guapa jo venia aqui a veure si quedavem brunyols i una mica de mistela, i al rouco que li donguin per alla on seu, despres paso a veure si m'has guardat una mica de mona. Un bon peto.

AINA ha dit...

si, la violència de gènere continua i va sumant.. i sumant.. es una veritable pena..

pel que fa al que has explicat del capellà aquest.. potser si que té més seny que alguns altres.. ai... el sr. ROUCO........ està ben sonat pero que hi farem!!!

records
aina

Rita ♫ ha dit...

¡Qué fuerte esto de la violencia de género! Es una verdadera pena que un país tan hermoso como España arrastre con este problema. Debe tener que ver con lo emocionales y apasionados que sois.
Espero que cada vez haya más conciencia al respecto.
Un beso Zel.

Jo Mateixa ha dit...

Els meus avis son sumamemnt religiosos i es una cosa que no entendre (en Hatim també hi creu en déu, ve, en Ala), quant senten que els capellans violen nens, es quedem igual??, no diuen res??

Que diu l'Striper dels bunyols????

Besitus dolçaaaaaaaaaaaaaaaaa :-)

kukilin ha dit...

Vi esa película y me enamoré inmediatamente de su música,
El argumento es fabuloso.
En el mundo cada vez hay más violencia, no hay respeto por la vida.
Besitos bonita♥♥♥

El lenguaraz ha dit...

Hace unos días, tuve ocasión de escuchar a Monseñor Amigo esta perla:
"La humanidad avanza, y el evangelio es la luz"
Supongo que se refería a la de stop, pero no lo aclaró.
Me apunto The Wall, que aunque no pueda explicármelo, aún no la he visto.

CAMINO INCIERTO ha dit...

Hace muchos años y no sé si aún se edita, había un periódico o semanario que se llamaba EL CASO ,de las pocas veces que cayó en mis manos quedé aturdida por la cantidad de crímenes que se cometían en esta España que se decía era tan pacífica. Me pregunto si aquellos casos ahora forman parte de la información general que antes se publicaba allí.
Me cuesta creer que ahora todo sea más violento,no quiero dejarme arrastrar por ese derrotismo,nunca en la historia hemos sido tan respetadas como ahora,y lo seremos más aún porque ya no queremos ser sólo objetos,floreros o criadas.
Ahora hay más millones de personas,hemos de reformar esa educación sentimental que nos lleva a la dependencia emocional o económica de otros,hemos de reforzar todas las medidas para que haya cada año menos víctimas.
No hay príncipes azules,no hay salvadores,hay que buscar compañeros de vida,no salvavidas,y si no tenemos suerte digamos NO.
Estas muertes y las de tráfico me derrotan cada día.

mossèn ha dit...

coi !!! ... pensava que parlaveu d'un servidor !!! ... salut

Ferran ha dit...

En el seu dia no vaig poder veure la pel·lícula sencera. Digue'm sensible. Ara no podria ni veure'n 5 minuts. Suposo que la sensibleria va a més, amb els anys. La cançó, per això, em sembla excel·lent.

Sobre el comentari de la Jo mateixa, el que jo no entenc és com es poden barrejar les coses com ella fa (dit sigui, per suposat, amb tots els respectes). Vejam: parla de "creure". Jo també "crec", però evidentment "creure" no té res a veure amb capellans que violen nens, marits que assassinen esposes o vaques que volen. Què pensa un "creient" d'un capellà que viola nens? El mateix que un "no creient", Jo mateixa; el mateix que un "no creient". Un capellà que viola nens ha d'anar a la presó, evidentment, però ¿què hi té a veure, això, amb els "creients"?