24 de març 2008

el blog o la vida

Calen més comentaris?
Fàcilment em torno addicte a les coses que suposen fer quelcom diferent cada dia, mai he sigut amant de les rutines...
Quan les cases de colònies començaven a oferir activitats d'aventura als nens, vaig aprendre a anar amb xanques, em vaig llançar al buit en tirolina, vaig intentar fer malabars amb mocadors i pilotes...(mocadors, encara, pilotes, no)
Amb les coses de l'ordinador em passa igual, jo ho he de provar...

Però convé que algú em foti un clatellot, com a l'acudit...
El meu mal sempre és el mateix, odio les rutines, i m'apunto a qualsevol cosa que no requereixi res més que un pelet de creativitat i paciència, i que faci disfrutar de la descoberta...
Prou, ara si que m'he de "desadiccionar", tinc tanta feina endarrerida...

Bé, dosificarem, només... a veure si en sé...

26 comentaris:

Llum ha dit...

:-)

A mi em passa el mateix. Sempre m'emociono amb coses noves!!!

Núria ha dit...

Noia, a mi també em passa!! Doncs, apa, ara a posar-se al dia,... però no ens abandonis, massa temps.

Carme ha dit...

Crec que això ens passa a tots i a totes. Trobar la mesura és important.

Ferran ha dit...

El que passa és que els blogs mai són rutinaris: cada dia llegeixes coses diferents, cada dia aprens coses noves, cada dia trobes arguments interessants...

Descansa el que et calgui... però no gaire estona, eh? :)

Sense fer soroll ha dit...

Ja en som uns quants, animat molt eh zel que em fas patir! La vida té coses dolentes però n'hi ha de bones, animat!

XeXu ha dit...

Què dius, que vas aprendre a fer malabars en pilotes? Això és molt interessant. Que no, que és broma, és que sóc així de simple. L'acudit molt bo, però això de desintoxicar-se... jo fa temps que vaig dir que ho deixava, i res de res, no vaig poder. Així que no intentis deixar-ho de cop, que prendràs mal.

Striper ha dit...

Val pero no ens oblidis.

Henry The VIII ha dit...

Què gamberra! Vols abandonar-nos!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

em va passar el mateix, fins que no vaig crear una pàgina web, no el blog d'ara, no vaig parar i ara tinc una pàgina web abandonada qui sap on en un servidor gratuït que ha fet fallida, jajaja

petonets

Joan deu Peiroton ha dit...

Segur que ens passa el mateix a tots nosaltres! Però sàpigues que si tu t'has posat addicta al teu ordinador, nosaltres ens hem posat totalment addictes...a tu, maca!!!Descansa i aprofita del (bel?) temps que fa defora, clar que ens mancaràs, però la resolució de "desaddicionar-se" és sana. Un bon exemple que em caldria seguir.. A veure quants de temps podràs resistir ;)), i si val la pena que intenti de fer-ho, jo també..Petons encoratjadors !!!

barbollaire ha dit...

Roser nina... Si t'has de dosificar, dosificat...
Com ho faràs?
Tres vegades al dia, cada 8 hores?

Fes el que necessitis fer... Alló que t'il·lumini els dins amb els colors dels somriures més dolços...

Per aquestes contrades sempre ens trobaràs necessitats de tu, carinyet

Petonet dolç ;¬)***

robelfu ha dit...

em sembla que tots estem enganxats i jo una d'elles,
A mi de tant en tant la meva família em dóna una clatellada d'aquestes i llavors reacciono.
cachis que vici.
Dosifica però no ens deixis
Una abraçada

merike ha dit...

Té així sort per portar comentaris bonics de Joan, mai no escriu jo gaire. I sóc una addicta a causa d'ell. Petons!

CAMINO INCIERTO ha dit...

¡Vaya! te has tomado muy en serio eso de "desucumbirte" .Zel está adiccionada,quien la desadiccionará,el desadiccionador que la desadiccione,buen desadiccionador será..y todos iremos detrás.

Joan Martín ha dit...

Comprenc.
Una abraçada i a cuidar-se.

LlunA ha dit...

S´han d´intentar fer coses noves, aprofitar bé el temps, no crear obsessió per res i gaudir de tot allò que fem!
Petonets

AINA ha dit...

està molt bé la vinyeta. M´h a fet riure una miqueta..jaja. la veritat es que tot el nou també m´atreu.-però estic d´acord amb tu que cal dosificar les coses, gairebé totes. mmm ara que parlo de dosificar.. també hauria de dosificar el tabac... ja ho deixaré--

salutacions

aina

mossèn ha dit...

quin clatellot més fashion !!! ... salut

LLuNa ha dit...

ja em diràs si tens sort, perquè a mi em passa el mateix.
Però els blogs són cada dia diferents, per això enganxen tant! :)
Una abraçada!

JRoca ha dit...

Internet i el seu entorn és l'addicció del segle XXI, quant de temps som capaços d'estar sense PC? jo com a màxim em sembla que he aguantat una setmana en els darrers 10 anys.
Salut

Tanhäuser ha dit...

Has de fer el que te vingui de gust, Zel. I si ara vols aixecar una mica el peu de l'accelerador, doncs endavant. Saps que estarem sempre pendents del que publiquis tot i que ho facis a menys freqüència.
Petons

peperines ha dit...

aixo del pc si es droga dura

nimue ha dit...

ooooh! l'acudit és boníssim! però no te'n vages del tot, snifffff...

Antoni ha dit...

Es un do poder emocionar-se amb les coses noves, però si t'enganxes a alguna cosa, tot i que es faci rutina, potser es perquè t'agrada.

A posar-se al dia, però donans una dosi, ok?

petons

Gatot ha dit...

el blog i la vida, bonica. Qui ha dit que són incompatibles?

petons i llepades al zel!

RUSKIS ha dit...

Zel, veig que jo com també un que conec de molt aprop, hahaha i per els comentaris som multitut, patím del mateix mal, aix... el primer és el primer... cal no oblidar les obligacions i despertar a la realitat vital de tant en tant... peró sempre és bo retornar a la realitat virtual... des-adicció sí...!!! peró retornar aquí també... Petonàs!!!