Calen més comentaris?
Fàcilment em torno addicte a les coses que suposen fer quelcom diferent cada dia, mai he sigut amant de les rutines...
Quan les cases de colònies començaven a oferir activitats d'aventura als nens, vaig aprendre a anar amb xanques, em vaig llançar al buit en tirolina, vaig intentar fer malabars amb mocadors i pilotes...(mocadors, encara, pilotes, no)
Amb les coses de l'ordinador em passa igual, jo ho he de provar...
Però convé que algú em foti un clatellot, com a l'acudit...El meu mal sempre és el mateix, odio les rutines, i m'apunto a qualsevol cosa que no requereixi res més que un pelet de creativitat i paciència, i que faci disfrutar de la descoberta...
Prou, ara si que m'he de "desadiccionar", tinc tanta feina endarrerida...
Bé, dosificarem, només... a veure si en sé...
26 comentaris:
:-)
A mi em passa el mateix. Sempre m'emociono amb coses noves!!!
Noia, a mi també em passa!! Doncs, apa, ara a posar-se al dia,... però no ens abandonis, massa temps.
Crec que això ens passa a tots i a totes. Trobar la mesura és important.
El que passa és que els blogs mai són rutinaris: cada dia llegeixes coses diferents, cada dia aprens coses noves, cada dia trobes arguments interessants...
Descansa el que et calgui... però no gaire estona, eh? :)
Ja en som uns quants, animat molt eh zel que em fas patir! La vida té coses dolentes però n'hi ha de bones, animat!
Què dius, que vas aprendre a fer malabars en pilotes? Això és molt interessant. Que no, que és broma, és que sóc així de simple. L'acudit molt bo, però això de desintoxicar-se... jo fa temps que vaig dir que ho deixava, i res de res, no vaig poder. Així que no intentis deixar-ho de cop, que prendràs mal.
Val pero no ens oblidis.
Què gamberra! Vols abandonar-nos!
em va passar el mateix, fins que no vaig crear una pàgina web, no el blog d'ara, no vaig parar i ara tinc una pàgina web abandonada qui sap on en un servidor gratuït que ha fet fallida, jajaja
petonets
Segur que ens passa el mateix a tots nosaltres! Però sàpigues que si tu t'has posat addicta al teu ordinador, nosaltres ens hem posat totalment addictes...a tu, maca!!!Descansa i aprofita del (bel?) temps que fa defora, clar que ens mancaràs, però la resolució de "desaddicionar-se" és sana. Un bon exemple que em caldria seguir.. A veure quants de temps podràs resistir ;)), i si val la pena que intenti de fer-ho, jo també..Petons encoratjadors !!!
Roser nina... Si t'has de dosificar, dosificat...
Com ho faràs?
Tres vegades al dia, cada 8 hores?
Fes el que necessitis fer... Alló que t'il·lumini els dins amb els colors dels somriures més dolços...
Per aquestes contrades sempre ens trobaràs necessitats de tu, carinyet
Petonet dolç ;¬)***
em sembla que tots estem enganxats i jo una d'elles,
A mi de tant en tant la meva família em dóna una clatellada d'aquestes i llavors reacciono.
cachis que vici.
Dosifica però no ens deixis
Una abraçada
Té així sort per portar comentaris bonics de Joan, mai no escriu jo gaire. I sóc una addicta a causa d'ell. Petons!
¡Vaya! te has tomado muy en serio eso de "desucumbirte" .Zel está adiccionada,quien la desadiccionará,el desadiccionador que la desadiccione,buen desadiccionador será..y todos iremos detrás.
Comprenc.
Una abraçada i a cuidar-se.
S´han d´intentar fer coses noves, aprofitar bé el temps, no crear obsessió per res i gaudir de tot allò que fem!
Petonets
està molt bé la vinyeta. M´h a fet riure una miqueta..jaja. la veritat es que tot el nou també m´atreu.-però estic d´acord amb tu que cal dosificar les coses, gairebé totes. mmm ara que parlo de dosificar.. també hauria de dosificar el tabac... ja ho deixaré--
salutacions
aina
quin clatellot més fashion !!! ... salut
ja em diràs si tens sort, perquè a mi em passa el mateix.
Però els blogs són cada dia diferents, per això enganxen tant! :)
Una abraçada!
Internet i el seu entorn és l'addicció del segle XXI, quant de temps som capaços d'estar sense PC? jo com a màxim em sembla que he aguantat una setmana en els darrers 10 anys.
Salut
Has de fer el que te vingui de gust, Zel. I si ara vols aixecar una mica el peu de l'accelerador, doncs endavant. Saps que estarem sempre pendents del que publiquis tot i que ho facis a menys freqüència.
Petons
aixo del pc si es droga dura
ooooh! l'acudit és boníssim! però no te'n vages del tot, snifffff...
Es un do poder emocionar-se amb les coses noves, però si t'enganxes a alguna cosa, tot i que es faci rutina, potser es perquè t'agrada.
A posar-se al dia, però donans una dosi, ok?
petons
el blog i la vida, bonica. Qui ha dit que són incompatibles?
petons i llepades al zel!
Zel, veig que jo com també un que conec de molt aprop, hahaha i per els comentaris som multitut, patím del mateix mal, aix... el primer és el primer... cal no oblidar les obligacions i despertar a la realitat vital de tant en tant... peró sempre és bo retornar a la realitat virtual... des-adicció sí...!!! peró retornar aquí també... Petonàs!!!
Publica un comentari a l'entrada