globalització de la por

A mercè dels crits dels egòlatres,
dels tecnòcrates i burocràtes,
(no ens enganyem, no hi ha polítics aquí ni enlloc que manin...)
de les amenaces de qui no estalvia cap corbata d’Armani
-surt a l’escenari demanant igualtat
amb prou dòlars al damunt per alimentar un poblat-
anem conjugant les pors i l’angúnia
ens eixuguen l’esperança amb tràgics finals apocalíptics
per l’aigua o pel petroli, que tal li fa...
que em fa tot l’efecte que, finalment,
el que ens diuen és tot un gran teatre...
-em fa més por el que no ens diuen-
ridícules explicacions per babaus
-avui diu el diari que s’han trobat a Ascó tres partícules radiactives, tres-
de quina mida? es veuen? com saben que són tres?
un pip? dos pips? tres pips?
Digna del pitjor sàdic és la vida que ens preveuen
-tots a omplir dipòsits i el rebost a punt, que arriba el crak-
que ells no s’estalvien cap luxe.
-qui sap el que guanyaran amb tot el pànic-
Una rasa cada vegada més fonda i més ampla ens separa
-ells són l’illa dels monstres-
Nosaltres, peixets minúsculs, ens hem de conformar
amb les minses engrunes que, amb aire displicent, ens llencen. I s'ha d'obeir. Ahir, un colom travessava caminant per un pas de vianants. Malpenso.

Fins i tot aquests petits móns virtuals que ens han deixat,
són, cada vegada més, l’opi del poble.
El déu de la pantalla, esborra realitats obscures,
que també ens censuraran.